Author Archives: amicdelamic

Això s’acaba o tot just comença?

Això s’acaba o tot just comença?

Torno a rebre un missatge per correu electrònic d’aquest/a amic invisible que encara avui no se qui és.

Avui ja dono per finalitzat el nostre cançoner.Ara deixem pas a la paraula…
El teu comentari m’ha fet pensar molt ( el comentari del Toni) .

A vegades, ja sigui el nostre malestar, la desesperança, la injustícia que ens envolta, el dolor… fa que ens posem una vena els ulls per poder suportar. Una vena que ens permet tirar endavant, aguantar, somriure, tenir esperança….encare que sigui mirant-nos el melic.

Això ho fem per supervivència… però alhora, fa que ens oblidem, que ho despistem, i no pensem en l’altre, en que tots som un, i que som els únics que podem combatre la deshumanitat d’aquest món que enverinem.

Paraules com les teves ens recorden a on retrobar un camí oblidat, son un cant a l’esperança, i ens ajuden a tornar a creure, a creure que es possible caminar tots plegats per un nou demà.

Gràcies pel teu gran regal, regal que ens permet aturar-nos i veure més enllà. Gràcies per aquestes setmanes, per la iniciativa dels “amicsamigues” invisibles, però que hi son i sempre hi seran en el racó menys sospitat.

Gràcies per el teu cant a la vida!

Avui el meu regal son paraules… paraules potser per la persona, dons per sumar esforços, primer hem de treure’ns la vena dels ulls, i per això un ha de ser fort, no tenir por.
Crec que la lluita s’ha de començar per un mateix, per així després desitjar el millor a un germà, a un amic, al veí… i poc a poc retrobrar l’optimisme i la confiança en que es possible un món millor, que sumant esforços podem caminar i lluitar per un nou demà.

Aquest poema, en moments tristos, difícils, on veus tot fosc, ha sigut, per a mi, una llumeta d’esperança… igual que avui ho han sigut les teves paraules. Agraïm-ho.

Aprender a aprender

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano o encadenar un alma,
y uno aprende que el amor no significa recostarse,
y que una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender.

Que los besos no son contratos,
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.

Uno aprende a construir todo su camino en el hoy
porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes,
y los futuros tienen una forma de caerse a la mitad.

Después de un tiempo uno aprende que sí es demasiado,
y hasta el calorcito del sol quema.
así que uno planta su propio jardín,
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende…

Jorge Luis Borges

La única cosa que hem queda per dir, és GRÀCIES!

Has estat un amic/aga constant, deixant petjada dia a dia, personalitzant els articles amb comentaris que m’han fet posar els pels de punta, i alhora pensar en quelcom més.

Fa molts anys, que jugo a l’amic/aga invisible, i no ha estat fins avui que aquest joc ha pessigat alguna cosa més que l’entreteniment. M’has fet emocionar, m’has fet recordar, m’has fet pensar, m’has fet reflexionar, m’has fet distreure, m’has fet encoratjar. Estic segur que hem costarà trobar en el futur un amic/aga invisible com tú. Mil gràcies.

Fins aquesta nit, si vens, m’acomiado ara, amb una de les frases que ens empeny en la constància de pensar que hem de treballar diàriament per un nou demà.

Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.” Bertolt Brecht

Tinguem sempre al cor la idea d’Itaca

Tinguem sempre al cor la idea d’Itaca

Cantarem enmig de les places, amb el sol o amb la pluja, amb el vent a favor o malgrat les boires, sota els estels de la nit i amb la frescor de la rosada… cantarem com ho fan les orenetes de bon matí, tot anunciant l’amor.

Cantarem tot recordant i donant gràcies per aquelles sortides a la Natura, aquell carnestoltes viscut en el barri, aquelles cançons cantades al voltant d’un foc, aquella pregària compartida, aque­lla Pasqua, aquell amic, aquella amiga, aquell ani­mador, aquell estiu a colònies o campaments, aquell vell cançoner, aquell local… cantarem a tot allò que ens ha fet més persones.

Cantarem tot sentint la presència de tants companys i companyes que, durant molts anys han fet el camí amb nosaltres.

Cantarem a Déu, que ens ha fet iniciar lliurement el nostre viatge cap a Itaca, amb l’impuls dels vents.

Cantarem la pau, la justícia, la llibertat, l’amor, la natura, la persona, la vida… però, sobretot, cantarem el futur, aquest futur incert que està per estrenar i que construirem entre tots.

Cantarem fins que les nostres veus s’escoltin arreu del món.

YouTube Preview Image

Ai, ai, ai, ai… que això s’acaba!!

Ai, ai, ai, ai… que això s’acaba!!

Un bon gran dia Toni!!!

Això ja s’acaba i ja no tenim molt de temps per fer el nostre cançoner. Aquest recull, aquest tornar enrere, recordar aquells temps, aquelles cançons que han marcat les nostres vides… afinem les guitarres (ja estic amb el curs online), entonem les veus, que sonin les trompetes!! i tots junts cantant i amb un somriure trencarem els murs de la tristor.

Alegria, alegria, que son quatre dies!!

SI TU VAS AL CEL

YouTube Preview Image

EL MONSTRE DE BANYOLES

YouTube Preview Image

La Tebcoral

La Tebcoral

Bon dia Toni!

Aquí va un exemple del mon esplaiero, de com interpretar un clàssic, com fer una bona afinació, una bona harmonia… impressionant . Ves prenent nota, dons amb l’equip que tenim podem fer una coral de veritat i fins i tot, ens podem atrevir a fer-la amb diverses veus, com ho veus? factible? supurarem aquest grup d’escoltes?

FENT CAMÍ

YouTube Preview Image

O potser creus que per nosaltres ens va millor una mica de canya? Potser faries una interpretació més com aquesta del Cami Ral?

CAMÍ RAL

YouTube Preview Image

en parlem…

PUFF, PUFF, PUFF

PUFF, PUFF, PUFF

Bon dia Toni!!

Com ha anat el cap de setmana? Segur que mol bé, amb tu sempre alegria!!

Com podràs veure hi han hagut suggerencies de fer el sopar al TEB i muntar un show, karaoke… dons si es així, a nosaltres ens aniria prou bé per assolir la missió d’orquestrar el PACHIM i entonar tots plegats “als grans”, els himnes cumbes d’ara i sempre. Com ho veus?

Ara ens queden ja pocs dies per anar concretant el show del PACHIM, així que avui et faig un nou regalet per iniciar amb un somriure el dia, i perquè no, potser també serveix per el karaoke del sopar. Em parlem.

PUFF, ERA UN DRAC MÀGIC

YouTube Preview Image

El director d’orquestra…

El director d’orquestra…

Hola Toni.

Ja va arribant l’hora de la veritat.
Ara podràs veure com va anar això del PACHIM fa uns dos anys… no per tu, tu tens la vocació, però la banda… dona que desitjar.
El repte es superar-se!! aquest any, amb previsió, has de dirigir a tot una orquestra que interpreti a la percepció un gran tema com es el PACHIM.
I la cosa nos es quedarà aquí, has d’escollir un parell de temes que haurem d’entonar tots plegats el dia del sopar.

Estigues tranquil, jo t’ajudaré.

Bon dia sempre.

Els assajos previs.
Please enable Javascript and Flash to view this Blip.tv video.

El PACHIM
Please enable Javascript and Flash to view this Blip.tv video.

Sabotatge d’un blog…

Sabotatge d’un blog…

Com bon amic invisible, l’intent era crear un clima de germanor, d’esperit de foc de camp… però al compartir l’accés i la construcció d’aquest racó d’esperança, aquest, es desmorona, i encara diria mes, es sabotejat !! Els Punkis ens ataquen!! Com poden tenir tanta falta de respecte, ells si que son un “piesnegros” i “perroflautas”!!

Però que hem de fer, així es la vida, i quan compartim i ens obrim a la realitat que ens envolta s’ha d’acceptar que som diferents, que hem de trobar la manera d’enriquir-nos amb la diferència, que es possible.

Reprenent l’esperit cumba i cercant la dolça pau, gaudeix d’aquest gran dia.

QUE TINGUEM SORT

YouTube Preview Image