Em queda un dia, només un dia de vacances.
Lluny em queden ja els paisatges de Dinamarca. Només un dia i tota una barreja de sentiments, per una banda la mandra de tornar a començar, i per una altra el llsitat d’espectatives i de projectes a fer…
De vegades penso que sempre és igual, Miquel Martí i Pol ho va expressar molt bé:
"Serà un any com els altres, aquest any,
amb els mateixos dies, els mateixos
desenganys, i alegries, i sorpreses (…)
un any, per dir-ho clar,
com l’any passat, i l’altre, i l’altre, i l’altre…"
Però la majoria de vegades passa que començo amb molta il.lusió, per això prefereixo una cita millor del poeta:
"Cridem qui som i que tothom ho escolti.
(…)
Que tot està per fer i tot és possible."
I mentres tant, mentres començo i no començo, segur que m’acompanyen els paisatges de l’estiu:
Bon començament a tothom!
