Ei "Eliansito!", quan em va trucar l’Ángeles d’Arrels em vaig quedar molt
parada, ella mateixa ho estava… "era tot vida" em va dir, "i jove…"
Com diu la Susi, qui et va conèixer té una petjada, precisament és aquesta vida, i aquestes ganes de viure que tenies les que fan que
sigui difícil oblidar-te.
Amb aquestes lletres, i aquest "post" a Ravalnet, volem deixar ben clar
precisament això, que no oblidem, ni al Fernando ni a tots els que com ell
no tenen, o no han tingut sostre.
Vull agrair-te, ‘"Eliansito", el fet que ens has ensenyat que
no hi ha gent anònima, i agrair a la gent d’Arrels, per haver-te buscat
fins a trobar-te.
