La web 2.0 és dolenta?

En el bloc Educa’t-educa’m s’està duent a terme un debat sobre les potencialitats de la web 2.0.

S’ha anomenat un link que fa reflexionar, tot i no estar d’acord amb motles de les afirmacions, com per exemple el títol: "gilipollez 2.0".

La web 2.0 són unes eines, noves eines, que ens permeten fer moltes coses de forma compartida i sense saber massa (o gairebé
res) a nivell tècnic.

Les potencialitats són increïbles i els perills, també.

  • Potencialitats:
    Permeten la interacció, l’augment de diferents continguts, diverses
    maneres de comunicació multimèdia, treball col.laboratiu a partir de
    webs dinàmiques que faciliten la creació compartida de materials (des
    dels blocs al "writely")…
  • Perills: bàsicament en veig un
    parell. Que totes les plataformes on es mou la web 2.0 estan lluny, no
    sabem ben bé qui hi ha darrera, o si…. o són del google o del
    yahoo… i si un dia diuen que és de pagament? I si la gent no aprèn a
    superar-se perquè tot és fàcil?…..

Les avantatges esdevenen
perills, que sigui fàcil pot fer que ens pugui crear dependència i que
no sapiguem després fer una senzilla web.
La creació de continguts estan "sota marca" (blogger, youtbe…)

La
web 2.0 és dolenta?
No, evidentment no. La web 2.0 és l’eina o són les
eines que ens faciliten fer moltes coses, poder-les compartir i tenir
interactivitat, per tant la web 2.0 és un "guany".

El problema
és en mans de qui estan aquestes eines. Potser la solució seria que
aquestes plataformes estiguessin més "segures", per exemple pel que fa
a nosaltres: que el Departament d’ensenyament tingués al servei de
mestres i alumnes eines 2.0, per exemple:

Podcasting per les
escoles, un "youtube escolar" per facilitar penjar vídeos, unes eines
d’e-portafolis (no és pas tant difícil instal.lar un elgg), un sistema
de creació de blocs per no acabar recorrent al blogger (i no parlo que
la gent s’instal.li al seu phobos…si no que hi hagi una plataforma
tipus blogger per alumnes i professors), un àlbum fotogràfic tipus el
filrk…etc.

Oi que si fos així ningú posaria en qüestió la
web2.0 i podriem començar a parlar de com ens poden ajudar aquestes
eines a l’educació?.

Quant a Anna Pérez

Mestra de primària, membre de la XeR, de Webquestcat, Ravalnet...
Aquesta entrada ha esta publicada en web2 i EDUCACIÓ 2.0. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.