El poder de la paraula

Quan obrim el televisor veiem sovint com la violència i la força són
les eines que habitualment s’utilitzen per imposar idees o per
aconseguir uns objectius concrets. I això ens ho mostren
des dels telenotícies fins a la majoria de les sèries… de fet no cal
que aquestes siguin policíaques, una baralla a temps ho pot aconseguir
tot.

Els nostres alumnes són receptors d’aquest missatge igual que ho som els adults: és el poder de la violència.

Precisament per aquest motiu, des de l’escola, és tan important
ensenyar i demostrar que hi ha un poder molt més gran i aquest és el
poder que té la paraula.

Amb la paraula podem convèncer! Gràcies a ella podem organitzar els
nostres arguments i exposar-los, tot aprenent a defensar allò en que
creiem.
Amb la paraula podem denunciar el que és injust, el que no està bé, el que no funciona, el que no ens agrada… i amb la paraula podem exigir que les coses es facin com s’han de fer!

Amb la paraula podem explicar vivències, idees, coneixements….fins i
tot podem explicar acudits i compartir el riure… perquè la paraula és
bàsicament comunicació, ens permet crear els llaços que ens uneixen i
ens fan ser més forts.

Amb la paraula ens enfadem és veritat… però també podem fer les paus.
La paraula ens permet pactar i arribar a acords que faran possible la
convivència.

I sobretot la paraula ens permet pensar, perquè el pensament també és
paraula… amb ella podrem reflexionar abans d’actuar i haurem après a
valorar els pros, els contres, i a preveure les conseqüències de les
nostres accions.

Cal doncs que tinguem aquest poder! però per fer-ho, cal tenir molt
clar que només ho podrem aconseguir si primer prenem la paraula. I
l’escola ha de permetre que els alumnes prenguin la paraula.

Es pot fer de diverses maneres: a partir de les assemblees de classe,
actuant després d’un conflicte a través del diàleg, organitzant un
debat a classe, fent que els alumnes exposin els temes que treballen…
i evidentment possibilitant que facin produccions on la paraula sigui la
protagonista. La ràdio a l’escola és un bon exemple de com els alumnes
poden explicar, convèncer, debatre, argumentar…. són protagonistes de
la seva feina. Han pres la paraula!


I molt important!: Avui en dia, les seves produccions poden quedar a la xarxa.
Si
naveguem per internet i tafanegem per diferents blocs, veurem que els
seus usuaris incorporen eines de podcasting: senzilles plataformes que
et permeten pujar arxius d’àudio, o gravar directament per tal de ser
escoltats… i això és una gran revolució!

El so, les idees, els arguments, travessen fronteres, tal com ho permet
internet. A més a més, permet que la pròpia producció sigui escoltada
en qualsevol moment i evidentment des de qualsevol lloc del món….

Amb el podcasting, molta gent arreu del món pren la paraula i explica
les coses tal com les viu, tot creant continguts nous… d’aquesta
manera, qualsevol persona pot ser l’informador: l’emissor de fets i
notícies.

L’escola, davant aquestes possibilitats tècniques no pot quedar
enrera…. Val la pena aprofitar el que aquestes plataformes ens
ofereixen per tal de donar la paraula als nostres alumnes…. així
s’adonaran de com és d’important parlar, alhora que podrem trencar amb
aquella frase que hem sentit tant sovint de "les paraules se les
emporta el vent"…. ara ja no, queden per sempre a la xarxa i tothom
les pot escoltar.

Article llegit a l’AltraRàdio a l’escola:


powered by ODEO

Quant a Anna Pérez

Mestra de primària, membre de la XeR, de Webquestcat, Ravalnet...
Aquesta entrada ha esta publicada en ALTRARÀDIO A L\'ESCOLA. REFLEXIONS, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.