Es diu que 6 de cada 10 nens i nenes entre 10 i 14 anys tenen mòbil. Probablement per aquestes festes de Nadal i Reis molts nois i noies d’aquestes edats rebran un telèfon mòbil de regal.
De fet el mòbil s’ha convertit en una eina indispensable pels preadolescents i joves, amb ell juguen, parlen, escolten música i la comparteixen, fan fotos, vídeos, s’envien missatges… perquè els telèfons no són només telèfons, són també màquines de jocs, calculadores, agendes, càmeres digitals, gravadores de mp3… fins i tot ara ja porten localitzadors gps.
A partir dels 10-12 anys els nois es familiaritzen amb una tecnologia que els adults els hi hem posat a les mans, perquè és clar, si ells tenen mòbils és perquè els pares els hi hem permès. Però aquest fet trasllueix també una altra realitat, els nens a aquestes edats porten el mòbil per estar localitzats, perquè quan pleguen de l’escola o de l’institut van a casa i no hi ha cap adult o bé es dirigeixen cap a les activitats extraescolars sols… D’alguna manera als pares i mares ja ens va bé que el portin, així els podem localitzar o ens poden avisar si necessiten alguna cosa… o ens fan una perduda perquè els truquem i quan ho fem, ens demanen permís per quedar-se amb un amic o amiga, anar al cinema…
Tenir mòbil és un fet social cada vegada més estès, i des de l’escola hem de poder analitzar el que està passant. No podem caure en l’error de la mera prohibició!
Mentre els nois i noies utilitzen eines electròniques per comunicar-se i relacionar-se, des de l’escola no fem més que prohibir-les: prohibim el mòbil, prohibim les "maquinetes"…. Realment ens hem de plantejar si no és millor educar en aquestes eines més que prohibir-les.
Cal que ens adonem que el mòbil ens permet treballar moltes coses: des de la responsabilitat del consum a saber quan es pot fer servir. És evident que a classe no pot sonar el mòbil, de la mateixa manera que no li pot sonar al professor o al treballador en una reunió de treball o si està atenent al públic.
Però hi ha un altre tipus de responsabilitat, el de l’ús multimèdia que se’n fa. Penjar vídeos ofensius al youtube està molt malament, però prohibint l’ús del vídeo o de la càmera digital no arreglem res. Hauríem de ser conscients de les possibilitats tècniques que ofereixen els mòbils, i deixar que els fessin servir quan l’ús que en fan és correcte: fer fotos a les sortides escolars per després penjar la imatge a les seves presentacions, gravar entrevistes o enquestes per poder després treballar la informació en grup o fer petits curts de vídeo amb finalitats educatives.
També podríem parlar de les possibilitats que ofereix, pel que fa a l’orientació espacial, si treballem amb els gps integrats: preparació d’itineraris, descoberta de rutes….
Només si els ensenyem a utilitzar les possibilitats tècniques dels mòbils podrem educar-los en la responsabilitat, perquè descobriran l’ús positiu a partir de la seva funcionalitat.
Si només prohibim, el mòbil passa a ser objecte de transgressió, si en canvi treballem amb ell és una eina més de treball, també d’oci és clar, però també de treball.
Hi ha algunes experiències interessants en aquest sentit: A l’IES La Foia, a Alacant motivaven a concursar als seus alumnes en el dia d’internet que organitzava la Direcció general d’Innovació Tecnològica Educativa. L’objectiu del vídeos fets amb mòbil tenia la finalitat d’associar l’ús de l’aparell a activitats creatives i culturals com a alternativa a altres usos.
També a Manresa es va organitzar el maig passat una mostra de treballs audiovisuals, Mostra’t 08. Es tractava d’un concurs de vídeos fets amb mòbil amb la intenció de potenciar la creativitat dels joves de forma responsable. El lema era: "Agafa el teu mòbil i explica’ns-ho! Sigues creatiu, estem oberts a tot". I les bases ho deixaven tot ben clar: " En cap cas, s’acceptaran curts de contingut abusiu, sexista, xenòfob, amenaçador o que atemptin contra dels drets de les persones, en general."
Realment aquestes activitats són un bon exemple de com podem treballar l’ús responsable del mòbil. Ben lluny de prohibir aquestes eines treballem amb elles. Si ho fem reduirem la distància que hi ha entre el llenguatge que utilitza l’escola i el que utilitza el nostre alumnat.
