Arxiu de la categoria: RAVAL
El vídeo del 20è aniversari del TEB
Aquí deixo el vídeo de la presentació de les jornades del 20è aniversari de l’Associació per a Joves Teb. Val la pena veure’l si tenim una estona i si ens interessa el tema: El paper de les TAC, el Raval, els participants del TEB i les línies de l’entitat.
minut 0 Evolució de les TAC (Enric Basela)
14’56 El Raval (Anna Pérez)
24’43 Els participants del TEB (Helena Palau)
31’44 Les línies del TEB (Toni Domenech)
#20anysteb i 20 anys en el RAVAL
Poso a continuació la meva participació en la xerrada introductòria de la celebració dels vint anys del TEB. A continuació afegeixo l’enllaç al hashtag #20anysteb per saber com ha anat tota la jornada, l’enllaç al facebook així com algunes fotos de l’acte, sobretot de la xerrada del Jordi Adell.
Evidentment si parlem de TEB hem de parlar de RAVAL, perquè el TEB no hauria pogut ser, ni pot ser, sense el barri del Raval.
Em toca parlar del barri, de com ha anat evolucionant al llarg de la història del TEB, és a dir durant aquests 20 anys.
I parlar de com era el Raval fa 20 anys, no es pot fer sense fer referència als orígens de l’entitat, i ja em perdonareu, però faré referència a l’evolució “educativa”, a la mirada que des de l’educació podem fer del Raval. No ho puc fer d’una altra manera. Era mestra i educadora en els inicis del TEB, i continuo sent mestra, i evidentment educadora, tenint la gran sort de treballar com a mestra en el Raval, per tant…
Si faig memòria….Fa 20 anys al barri hi havia forces casals infantils, i la veritat és que donaven molta cobertura als nens i nenes del Raval, però hi havia molt poqueta cosa per joves. D’aquí va sorgir la idea de crear una associació de joves, per poder donar resposta a adolescents que volien fer coses, activitats i no estar tot el dia al carrer. Els orígens del TEb també corresponen a l’etapa encara de l’EGB, i la veritat és que hi havia molts joves que no havien acabat l’EGB, molts repetien cursos i quan feia els “anys que havien d’estar escolaritzats” encara que no haguessin arribat a 8è, se’ls treia fora del sistema de l’ensenyament obligatori. Això si, podien fer FP, en aquella època no era obligatori tenir el títol per poder fer una formació professional, pero vaja, l’absentisme escolar era molt gran i molts d’aquests joves que no acabaven la EGB tampoc estudiaven una FP: quedaven exclosos del sistema educatiu.
Sigui com sigui, la manca de formació era una característica. També les condicions del barri a nivell de salut, d’higiene, de condicions de vida eren molt deficitàries… en definitiva molta pobresa. El Raval sortia a la premsa per reportatges paternalistes del tipus entitats que donaven menjar a la gent o per escàndols de pederàstia, però poques vegades per la lluita que des de dins es feia per millorar l’entorn.
Afortunadament hi ha moltes coses que han anat millorant en el temps i és evident que
el TEB sol no ha canviat el barri, seria absurd dir això, però és innegable també que ha contribuït a fer les coses d’una altra manera: a fugir del paternalisme que es vivia i vam col.laborar a potenciar la cohesió del barri tot fent xarxa entre les entitats, creant un model educatiu propi (autoorganització dels nanos) i fugint del paternalisme del “tot t’ho dono fet i regalat”.
Mentre el TEB anava consolidant-se el sistema educatiu va canviar, i amb ell també el paper de les escoles i instituts del barri. Sense l’esforç dels centres educatius no es pot entendre que els problemes d’absentisme hagin millorat, que la majoria dels nanos del barri acabin els seus estudis… és evident que els joves d’avui estan molt més ben formats que els joves de fa 20 anys.
Per altra banda al llarg d’aquest temps la immigració ha augmentat, hi ha molta més immigració ara que abans, també l’estructura del barri… recordo que amb els joves del TEB teníem debats sobre la Rambla del Raval, quan encara només era un munt d’obres. Vam ser crítics en aquell moment, no volíem que la gent del carrer Cadena o Sant Jeroni es quedés sense casa, realment va ser un procés traumàtic…. però no podem negar que la Rambla del Raval és del barri, la gent s’ho ha fet seu i és un espai de trobada. El gat del Botero ha trobat el seu lloc i amb ell els nois i joves del barri que també fan d’aquest indret un lloc de trobada. La cultura convertida en joguina de nens i nenes…. en quin barri veiem que l’art al carrer té tant de sentit?
Les escoles s’han massificat, la majoria d’aules estan per sobre de la ràtio establerta i el nombre de casals és, si fa o no fa, el mateix. Quan vaig començar a treballar al barri la majoria dels alumnes anaven també al casal. Hi va haver una temporada que al TEB venien joves que anaven també a un altre casal…. ara la realitat també ha canviat. La majoria dels nens que tenim a les aules no van als casals, no perquè no vulguin, si no perquè hi ha llista d’espera. També la majoria dels nens no es queden al menjador escolar, ja hi ha moltes menys beques.
En època de crisi és evident que els problemes que el Raval ja tenia s’agreugen, i lluny del que alguna gent va dir, el moviment migratori no s’atura, continua sent un barri d’acollida on hi ha moltes famílies que malviuen en habitacions de pisos atrotinats, per no parlar de desnonaments… etc
Per altra banda les entitats del barri continuen sent el puntal que dóna suport al teixit social, això si, amb pèrdua de subvencions, però continuen tirant endavant, perquè els veïns del barri continuen anant a les entitats per millorar la seva vida, i per ajuntar-se amb altres amics i veïns per buscar solucions.
I és que una cosa està clara: el Raval és un barri amb molts problemes, però molt viu, sempre ha mirat endavant i ho continua fent. Canviarà la tipologia de gent al llarg del temps, però seran els carrers estrets, seran els espais de trobada dels centres educatius i de les entitats, seran els km que la gent ha fet per venir cap aquí… però sigui el que sigui, és un barri supervivent i lluitador. Esperem que el TEB pugui estar, com a mínim 20 anys més, donant suport al Raval perquè continuï lluitant i tirant endavant.
Més informació:
SOBTADAMENT
Començàvem l’any amb la notícia que un jove que havia participat a la xarxa d’iearn, en Marc, havia mort d’accident. Les males notícies continuen aquest gener, aquesta setmana ens ha deixat la Montse del Valle, una jove del TEB i Ravalnet que va participar en el projecte de Ràdio comunitària i “Del Raval al Brasil”: Vídeo sobre el projecte “Del Raval al Brasil”. La Montse és la veu en off.
Ho ha fet sobtadament, no tenia cap malaltia ni ha patit cap accdient… ha estat de mort sobtada. Del tot inesperat. Encara estem assimilant la seva pèrdua i per fer-ho, recordem.
Un dia em van dir que “recordar” ve del llatí i que vol dir tornar a passar pel cor… doncs sense masses pretensions passo a fer això en aquest escrit, tornar a passar pel cor moments de la Montse, perquè recordant-te sé que et mantèns viva.
Et vas apropar al TEB perquè et volies implicar en un projecte de barri, del teu barri el Raval, i alhora conèixer i milorar la situació dels meninos i menines de rua del Brasil. I mare meva si et vas implicar! Vas anar al Brasil amb un grup de joves de l’entitat i vas ser educadora del TEB. Tenies les idees molt clares, com a bona educadora, això si, sempre amb un somriure a la boca i amb un gran sentit comú.
Has deixat a l’entitat una petjada important, més de la que et penses… així ho comentaven avui algun dels joves dels quals tu vas ser educadora i que han estat avui al tanatori.
No podem fer massa cosa, a no ser tornar-te a passar pel cor, agafar el teu exemple i omplir-nos d’energia per fer el que tu volies fer: ser feliç i millorar el teu entorn.
Sempre et recordarem Montse, descansa en pau.
Aquí deixo la imatge que des del TEB s’ha fet per homenatjar-te
LA IMATGE, UN LLENGUATGE QUE UNEIX… 2011
Un any més s’ha celebrat la mostra de vídeos que han fet les diferents escoles de Ciutat Vella.
Cada curs es veu com augmenta la qualitat de les produccions, i és que podem afirmar que el nostre districte és molt multimèdia.
Entreu al bloc de "La imatge, un llenguatge que uneix" i mireu els vídeos. Molt bona feina!
ACTE DE CLOENDA DEL FORA MURALLES AMB LA RÀDIO 2011
Després de tot un curs treballant el projecte Fora Muralles amb la ràdio ha arribat el moment de la trobada presencial: Diferents escoles de Ciutat Vella s’han trobat a les biblioteques "Andreu Nin" del Gòtic, "Sant Pau i Santa Creu" del Raval i "La Fraternitat" de la Barceloneta per explicar-se històries i contes.
Ha estat molt bonic, però sobretot, ha estat una mostra més que projectes com la ràdio a les escoles ajuden a trencar el mur de la incomunicació. Tots junts fem Ràdio Ciutat Vella.
|
| Fora Muralles amb la ràdio a les Biblioteques |
La notícia al Kiosk Jove: Badre, sempre amb nosaltres
Amb els nens i nenes de l’escola treballem dins el projecte del Kiosk Jove. Aquest curs hem fet especial seguiment de la notícia de la creació del manifets "Justícia i respecte" que va provocar la mort del jove Badre Benhasaine.
El passat 15 d’abril vam cobrir la notícia de l’homenatge que el barri del Raval li va fer, un acte emotiu i molt participatiu.
Aquí teniu la notícia en els formats àudio i imatge i text:
HOMENATGE A BADRE
El passat divendres 15 d’abril, tot just abans de les vacances de Setmana Santa el barri del Raval va fer el seu homenatge a Badredine Benahsaine, mort el 2 de desembre de 2010 sense haver rebut l’assistència mèdica que necessitava i un tracte deporable en alguns mitjans de comunicació.
Com a conseqüència d’aquest maltracte diverses entitats del Raval vam promoure un manifest: Manifest del Raval: Justícia i respecte que va aconseguir tenir molt ressó i va fer que els mitjans de comunicació expliquessin la vertitat del que va passar, així com demanar disculpes a la família.
La ràbia que tenien els joves del barri va ser a més a més, canalitzada i treballada pels educadors i educadores del Raval que han ajudat als nois i noies a transformar la ràbia en esperança.
És així com el passat dia 15 d’abril de 2011, amb l’homenatge a Badre: "Badre, sempre amb nosaltres", els nois i noies del Raval han pogut expressar el seu sentiment i demostrar alhora, l’esperança que el barri té i necessita.
"Break Dance, guitarres, cant coral, percussió, Hip Hop. I tot el que se m’escapa. Dalt de l’escenari, es va demostrar que la ràbia per una ambulància que va arribar massa tard el fatídic dia, havia quedat transformada en il·lusió. La impotència de veure com els mitjans s’havien encebat de prejudicis i estereotips a l’hora de cobrir la notícia de la seva mort, va ser convertida en força, serenor, creativitat. I que, en aquell punt de trobada que és la Plaça Folch i Torres, es tornaven a ajuntar el jovent del barri, “com a Badre li hauria agradat”, afegien els seus companys."
Deixo a continuació la cançó i la lletra de la cançó que un dels seus amics li va dedicar a l’homenatge, una cançó on també podem escoltar al Badre dir en un acte que va organitzar XAMFRÀ: "Porque siempre estamos habalndo de la crisis, bombas, guerras y un poquito de buen rollo estaría bien".
La lletra:
"Juego 01 b.x barrio chino, juego a lo que quieras estoy bien decidido no me importaría perderme en el camino ya no es lo mismo desde que se fue mi amigo es mucho camino lo que hemos recorrido primero la infancia y ahora la distancia es muy triste esto que nos a ocurrido espero que estés bien allí donde te has ido muchas lágrimas son las que han caído amigos y familia están todos unidos todas mis ilusiones han disminuido no tengo esperanza así que estoy jodido
Necesito respirar aire libertad necesito un momento de tranquilidad necesito desaparecer de este mundo necesito desconectar tan solo un segundo mi objetivo es profundo no hago nada mas que pensar en ti no puedo olvidar el día en que te perdí cada día cada noche son muy largas tristes amargas s’he te echa de menos de mi parte por lo menos cada vez quedamos menos menos mal que ya nos veremos.
Escucha cual es la respuesta de mis errores tras el aburrimiento busco mis diversiones así que aparta contempla y ve mis ilusiones por que dentro de nada surgiré con intenciones tan eficaz como la lucha por la paz expresar mis sentimientos ya no pido mas se que algún día me despertare y con la rima de estos labios me reencontraré pero con la mente en blanco no sabré que hacer contemplando lo que siento escrito en el papel hay muchas historias que nos coinciden muchas consecuencias ante lo que deciden el rap es un milagro por eso nos siguen nosotros lo soltamos si ustedes lo piden
La gente normalmente suelen criticarnos vienen hasta aquí solamente para juzgarnos vienen a decir que esto es de locos como este barrio solo quedan pocos sentimiento de un hermano nunca olvidado siempre recordado ante lo que haya pasado nunca pasaras a formar parte de un pasado estando a nuestro lado hermano.
Mi corazón no tiene salida sentimientos comprimidos llenos de heridas busco la esperanza de esta vida busco ser feliz a base de mentiras el amor no es un chiste es lo mas bonito que ahora existe es único es lógico es especial en el mundo es critico todo es muy difícil las cosas se complican despertarse en otro mundo exactamente igual todo se repite eso no es normal tu podrás lograrlo eres del raval no tengas miedo relájate recuerda lo que sientes y rebélate intenta alcanzar tu limite esto es un adiós bay Badre cuídate."
Derechos de autor: Mohamed Lakjah
MANIFEST: JUSTÍCIA I RESPECTE. US ADHERIU?
Us fem arribar un manifest que estem elaborant des de diverses entitats del Raval, la XeR entre elles, per tal de denunciar el fet que va provocar la mort d’un jove de 16 anys. Es deia Badre i estava jugant a futbol, es va marejar i va caure del banc on seia (estava assegut a la part de dalt) amb la mala sort que es va donar un cop al cap. Els nois que estaven amb ell van trucar a l’ambulància, aquesta va venir però no estava preparada, i la segona que si que portava el desfibril·lador va trigar 39 minuts. Quan va arribar ja era mort.
Per aquest motiu, el de la tardança exagerada de l’ambulàcia, i pel fet que a El periódico va sortir la notícia "que un dorgadicte" havia mort al carrer, diferents entitats hem elaborat el manifest per tal de denunciar tant la tardança de l’ambulància com el tracte sensacionalista, morbós i ple d’estereotips que fa El Periódico.
Si us voleu adherir com a associació, escola, entitat o a nivell individual, creiem que el fet s’ho val. Llegiu el manifest i també el text "Justícia i respecte" que ha fet una educadora de Xamfrà amb qui el Badre feia teatre i música, a part d’explicar el que va passar, explica el que no hauria d’haver passat mai.
Gràcies per tot! L’adreça del manifest per adherir-vos: https://sites.