“Els nadius digitals són competents digitals?
Crec que tots nosaltres convindrem que la irrupció del món digital en les nostres vides quotidianes i més particularment en l’ensenyament és un fenomen imparable.
L’alumnat actual ja ha nascut envoltat de pantalles i cada vegada són més els instruments i les aplicacions a la seva disposició. Accedir i compartir informació, participar en xarxes socials, aprendre, jugar, etc. són només algunes de les activitats que acostumen a realitzar amb diversitat d’aparells: ordinador, mòbil, tauleta, televisor…
Però aquests nadius digitals: són competents digitals? Saben utilitzar les aplicacions i els aparells idonis en funció de la tasca? Accedeixen a la informació a partir d’una planificació prèvia? Saben contrastar les informacions obtingudes a Internet? La línia entre ús i abús d’aplicacions i d’aparells, la tenen clara? Esperit crític, seguretat, prudència, legalitat… ho posen en pràctica en els seves relacions digitals?
Aquestes i moltes més són les preguntes que com a docents ens fem cada dia. Us convidem a afegir-n’hi d’altres i a buscar tots plegats algunes respostes que ens ajudin en la nostra tasca diària.
Inicià la conversa:Anna Pujol professora de llengua i col·laboradora del portal edu365.cat”

El tractament de la notícia d’entrada ja és sospitós: “Les dues víctimes han estat apunyalades per nois de nacionalitat sud-americana en el decurs d’una festa”.

Nacionalitat sudamericana?? No existeix tal nacionalitat. No és una manera de posar el col·lectiu immigrant sudamericà en el sac de la violència?

La notícia és explicada d’una forma prou austera, però tant que no explica res…. el noi mort no té rostre, és un de tants. A més a més els comentaris dels lectors no tenen desperdici, desperten l’odi racista més elevat i demostren una falta de respecte cap a les víctimes: Llegiu els comentaris i sabreu de que parlo, frases com “volem nacionalitat i en cas de ésser immigrants repatriació immediata no volem més xusma al nostre país; ja tenim prou amb l’autòctona!!” fan molt de mal:

Naciodigital

Ara

Aquest post té la intenció de posar rostre a la notícia, d’exigir una mica de respecte als mitjans de comunicació davant les persones que viuen situacions com aquesta. El noi en qüestió era un lluitador, va vèncer una greu malaltia i era estimat per tots els seus amics, sudamericans i catalans, pels companys d’escola i d’institut…. i això la notícia no ho explica. Tenia noms i cognoms i  era amic del meu fill. Demà a l’institut professors i joves en parlaran i, fent-ho, continuaran lluitant per un barri on la convivència imperi, però sobretot portaran al Gabi al cor…. si, si, tenia i té nom. Això la notícia no ho explica, però tots els seus amics i coneguts el recordaran pel seu caràcter, per les seves ganes de viure i pel seu somriure.

La WebQuest es consolida com una metodologia competencial

La Consellera d’Ensenyament va presentar el dia 16 d’aquest mes  els documents per al desplegament i concreció de les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic i de matemàtiques, podeu veure el vídeo de l’acte (*). Breu resum:  La Consellera  va presentar aquests documents  com un pas molt important per situar el nostre sistema educatiu a nivell europeu, un material que  ens ajudarà a harmonitzar el nostre currículum en el marc europeu en les mateixes condicions que els altres països capdavanters. Aquest concepte de competències  ja s’ha estès a Catalunya molt  i ja estem dins el corrent internacional, però fins ara es deixava al centre la seva integració . El material presentat és coherent amb aquesta integració i respecte el currículum tenint PISA com a referència. Al final de l’acte es van presentar alguns exemples d’activitats adients per desenvolupar les competències a l’aula que  es poden trobar a l’aplicatiu ARC El diari ARA es va fer ressò d’aquest acte amb un article molt interessant titulat Rigau proposa una revolució en els mètodes(***) en el qual posava un exemple de WebQuest com a bona  proposta didàctica. Aquest exemple és la WebQuest Canta i Explica de les nostres companyes Anna Pérez i Núria Cervera, creadores de moltes i molt bones WebQuest. (*)VÍDEO DE L’ACTE (**)DOCUMENTS: AQUÍ (***)LA NOTÍCIA AL DIARI  ARA

En un gràfic molt bo podem veure quins són els barris que estan per sobre de la renda mitjana de Barcelona (situada en 100) i quins estan molt per sota.
L’anàlisi que Clara Blanchar fa en l’article és molt bo, destaco aquí algunes de les frases:

“Tomando como índice de renta familiar el 100, en los extremos del listado figuran Can Peguera (34) y Pedralbes (241). O sea, una familia de Pedralbes dispone de siete veces más renta que una de Can Peguera, el barrio de las llamadas “casas baratas”, levantado para alojar a los trabajadores de la Exposición de 1929, lo gestiona el Patronato Municipal de la Vivienda, que ofrece los pisos a familias en situación muy precaria. Los datos de cinco años atrás demuestran cómo la situación de unos mejora y la de los otros empeora. En 2008, la renta familiar en Pedralbes era de 194 y la de Can Peguera de 52.”

“Desde la Coordinadora de Asociaciones y Entidades de Nou Barris, Albert Recio, explica que el último número de la revista La Veu del Carrer, que edita la FAVB, también pone el foco en el distrito en un artículo que peina las inversiones municipales por distritos. “Hay un paralelismo entre la degradación de la renta y las inversiones municipales”

Afageixo al seu anàlisi les conclusions que arribo tot mirant aquestes dades:

1- Portem temps parlant de Ciutat Vella, amb la idea d’unificar territori evidentment, però cal tornar a parlar del RAVAL, és l’únic barri del districte que està per sota de 75, concretament la renda de la seva gent està a 64. Si compto que últimament al barri del Raval ha anat a viure gent amb un nivell adquisitiu més gran, sobretot gent estrangera, però d’Europa, que viu en pisos per temporada, i que segur que ha fet pujar la renda, arribo a la conclusió que el grau de misèria del barri on treballo fa tremolar. Cal per tant reivindicar el Raval, des de tots els agents socials de Barcelona, però especialment dels de Ciutat Vella, per tal de com a mínim, posar-se al mateix nivell que els barris del districte.

2- Nou Barris és el gran terreny abandonat de la ciutat. Allà no hi ha “guiris” que facin pujar la renda, per tant les dades són del tot reals. La renda de Can Peguera, a 34, o de Baró de Viver a 38, de Ciutat Meridiana a 51, etc, etc…. ens han de fer replantejar que coi està passant, i posar remei ja a aquesta situació.

3- Fa temps estem parlant de creuar línies vermelles… en el mapa es veu molt clar les que ja s’han traspassat, són en vermell precisament els barris que estan per sota de 75, evidentment el sud i la perifèria de la ciutat. Són també, o coincideix, els barris on menys infraestructures públiques hi ha, els més abandonats.

4- Són 28 barris per sota de 75. 26 més que no arriben a la mitjana de la ciutat = 54 barris per sota de la mitja de la ciutat.

5- 19 barris per sobre de la mitjana, només 19 barris.

6- És de calaix que podem arribar a la conclusió que la majoria, la immensa majoria de la ciutat viu per sota de la mitjana. La situació per tant és molt greu.

7- Si mirem les dades que l’article ens diu, ens adonem que no només és certa la frase que la crisi no castiga a tothom igual, si no que a uns i a unes ens castiga i a d’altres els premia. Si no, com s’explica que la renda de certs barris (els de la zona alta) pugi i els de zones d’extraradi baixi?…  i baixi tant?!

8- Per tenir més dades podem veure la comparativa de barris de l’ajuntament. D’entrada he de dir que el que més m’ha sobtat ha estat descobrir com el meu barri: Sants-Badal té la densitat més alta de la ciutat. He de dir també que ara, en aquests moments, volen treure l’únic CAP que tenim. Podeu comprovar també els pocs recursos que tenim.

9- Visc en un barri pobre, o empobrit, per sota de la mitjana de la ciutat: Sants-Badal. Treballo en un barri pobre i empobrit, el Raval, molt per sota dels barris del seu districte i dels més baixos de la ciutat amb una esperança de vida molt per sota també.  I he de dir que estic indignada, no hi ha dret! El mapa està bé, però són números. Quan surto al carrer no veig números, veig persones: nens i nenes, mares, pares, avis, àvies, immigrants, autòctons… persones.

I aquí el mapa i més dades per si volem indignar-nos més:

Pla de futur del barri Sants-Badal

Barri Sants-Badal

Diagnosi Sants-Badal

Informes estadístics de Barcelona

Comparativa de barris

Evidentment hem treballat la llengua escrita (correcció de faltes i d’expressió a través de la pròpia producció), però també diferents aspectes de la competència digital i de la competència audiovisual:

• Els nens i nenes han après a fer fotografies tot seguint els models de plans estudiats (primer pla, pla mitjà, de detall….)
• Els nens i nenes han acabat dominant eines de dibuix del programa Befunky, per poder treballar on-line i poder passar les fotografies a dibuix de còmic:

–Donar-li al botó Start
- Pujar la foto
- Jugar amb els efectes
- Afegir elements per caracteritzar els personatges

• En el programa presentació del google docs han inserit cada imatge i han fet servir les caixes de text per les narracions i els núvols pels diàlegs.

• Han aprés a compartir la presentació creada amb cada membre del grup per tal de poder treballar alhora però en diferents diapositives, amb les mestres per poder fer les correccions oportunes i també per poder-les tenir al “núvol” per poder ensenyar la feina feta

A més a més han après a treballar en grup, consensuant i decidint el guió així com el repartiment de tasques, mentre han pres consciència del procés de treball i de la responsabilitat vers els companys i cap a la feina a fer. S’han fet seva la feina i s’han implicat amb la tasca a realitzar.

Resumiria l’aprenentatge dels nostres alumnes amb un de molt important: Aprendre a gaudir treballant. És quan els nens i nenes s’impliquen amb allò que estan fent que s’ho fan seu, i creieu-me, quan s’ho fan seu aprenen.

Deixo aquí aquesta activitat que forma part del projecte de Ràdio Collaso:

Programa de notícies

Programa de cinema

Programa musical

Programa de contes

Programa d’esports

Click here to view the embedded video.

Què cal fer doncs? Insubmissió, desobeciència civil, tornar a sortir al carrer, innundar les xarxes socials de #wertgonya…. fem el que haguem de fer i forcem als nostres polítics que és del tot necessari NO FER NI UN PAS ENRERA.

Simplement intolerable.

D’entrada dues convocatòries:

Dilluns dia 10 a les 18’30 convocada per SOMESCOLA

Dijous a les 18’00h convocada pel MUCE

Deixo també l’escrit de rebuig que han fet la junta cemtral de directors i directores de primària i secundària:

Carta de rebuig de directors de primària i secundària

I el hastag #wertgonya per anar seguint el que es viu a la xarxa.