Una mirada sobre el treball social amb les tic

És brutal, la voluntat de les dones és brutal. Quina força! Apenes unes hores de formació (i hem de reconèixer que hi ha dones que ja ens sabien molt abans de començar) i… mirin, mirin el que han fet!

Llegeixo avui, no sense sorpresa, que la feina del Teb ( i la de les altres entitats del Raval) torna a sortir als diaris… Aquesta vegada ens ha tocat ser “retratats” pel diari El Periodico, en un especial Raval promogut per la Fundació Tot Raval.

Hi surten algunes imatges captades als nostres espais de participació, sota els titulars clàssics i que ens esgoten tant: la diversitat cultural, la multiculturalitat… Veig, com sempre que miro fotos del Teb i de les nostres activitats, que no hem aconseguit la veritable participació de les dones, de les noies (en la primera foto, cinc vs. tres i en la segona dos vs. zero). Queda molta feina a fer!

Fa por… tot això… sí!!! Ahir escrivia el meu darrer post tenint el fort sentiment de ser una anònima en la cibersocietat, que feia un petit esforç per reconciliar-se amb la seva identitat digital!

Així, des de l’anonimat que dóna el pensar en la sobreabundància de blocs en el món mundial digital, parlava de la meva pell, del pot de crema i del Genís Roca (se le saluda, oiga!) I ves per on, quines voltes que dona el món, avui, en una trobada professional amb ell, em comenta no-se-què del meu post nocturn. Vermella m’he posat!!!

I es clar… m’he disculpat per no enllaçar el meu post amb el seu bloc (imperdonable en aquesta identitaria societat virtual) i he descobert una nova eina del que al Teb anomenem “egosufing” (ja sabeu que ens agrada molt el surf… ): una eina (de la qual se m’ha escapat el nom, ja m’entendreu, m’ha deixat descol·locada) i que permet a qualsevol persona detectar qualsevol post que es publiqui en un bloc on es s’esmenti el seu nom.

I sabeu que? (uff… ara me’n adono que igual sí que hi ha algú que llegeix aquest post) Que això fa por, però… jo també vull tenir aquesta eina. Per si publico aquí, és perquè vull fer reflexions en veu alta, ordenar les meves idees i intercanviar-les amb vosaltres. O no? ay, no se!

Revisava fa una estona el contingut d’aquest -el meu- bloc, i me’n adonava que aquest “diari” en línia pateix, sovint, una mica d’abandonament. És -una mica- com allò de “posar-te crema a la pell, quan surts de la dutxa“, que ho fas sempre que tens temps, o sigui, gairebé mai. Una amiga meva em diu que en la lluentor -o no- de la meva pell te un termòmetre perfecte del meu volum de feina i de la meva implicació social (esther-o-ene-ge, em diu sovint) que és molt variopinta. Ara, la meva identitat digital (com diria en Genís Roca) és com la meva pell… i pateix igual que ella!

Doncs… això que us deia…, que rellegia aquest diari i m’he trobat amb un post amb el qual retratava el moment en que al Teb un grup de dones ens varem posar a fer el disseny dels continguts que ara s’estan impartint dissabtes matí per a, ni més ni menys, 150 entitats liderades per dones (amb els necessaris canvis que marca el pas del temps, es clar) . I m’he adonat que, un any desprès, l’objectiu no ha canviat: formar una xarxa social virtual liderada per entitats (de dones).

I si aquest objectiu ha sobreviscut tot un any… no serà que és prou fort com per tirar endavant? Realment ens creiem capaços de fomentar amb les eines telemàtiques, el treball col·laboratiu i en xarxa, de les entitats femenines?  Si haguèssiu vist les energies que totes aquelles dones desplegaven dissabte passat, el primer dia de la formació, pensaríeu que sí, que nosaltres podem fer-ho! Ens podem posar crema després de la dutxa, mantenir una identitat digital i treballar de forma col·laborativa. El primer pas, per això, és dominar el pot de la crema (o sigui, les eines digitals) i desprès… trobar els interessos que ens son comuns.

I ara, tot just abans de publicar aquest post en l’espai digital, em pregunto… on caray vaig deixar el pot la darrera vegada? Estic tan liada que ja ni m’en recordo, però… és important! El trobaré!

Som més de 150 dones i algun que altre home (dona, és que sinó això semblaria una illa de sirenes!) que estarem simultàniament en una aula de formació, connectades a través de diferents espais virtuals i amb la força de voler fer canvis. Sense ànim de lucre i amb ànim de transformació.

No resulta casual que això sigui així. Els territoris catalans apleguen un munt de força intel·lectual femenina i emprenedora. L’Institut Català de la Dona, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i tres entitats sense anim de lucre, apostem per formar una xarxa d’entitats transformadores que compartiran espai i temps i algunes eines virtuals. El programa ENDE.

Serà la nostra voluntat, el nostre esforç, el que marcarà l’itinerari a seguir. Ens creiem el projecte? Pensem que, precisament aquest mes de novembre -el mes que any rere any ens recorda la violència que sovint és exercida en contra de les dones-, podrem sembrar la llavor d’una futura xarxa d’entitats liderades per dones?

Estem demanant massa a un projecte de 20 hores formatives o pensem que podrem aprofitar cada minut per a dominar les eines virtuals i les tècniques que ens ho facilitarien?

Aquest és un projecte d’ensenyament-aprenentatge. Què no podrem fer si nosaltres volem?