Els cops de la vida

Una vegada més, arriba un cop ben fort. Sense cap meś introducció, publico una imatge que em fan arribar els companys de l’equip educatiu del Teb. És una jove que va participar molt activament al Teb i ara ens ha deixat. Jo no la vaig conèixer, però aquí va deixar molts amics i amigues. El Teb està de dol.

A punt de tancar l’any

Estem a punt de tancar l’any: dotze mesos plens de projectes, mancats de recursos que hem suplit amb el cor, el cap i l’esforç.

El món, per això, no s’atura. Al Teb, veiem les sales plenes de persones, de noves necessitats i possibilitats. Per això, continuem col·laborant amb moltes entitats, institucions i agents socials. Seguim “en les trinxeres” malgrat els desenganys i les dificultats.

Així que mirem positivament les noves energies que ens portarà l’any 2011. Trobarem noves estratègies per a seguir amb la feina, noves il·lusions i noves oportunitats. I el que ens manqui, ens ho inventarem. Com sempre hem fet, encara que potser una mica més. Perquè al Teb ens apleguem un conjunt de persones que volem moure el món cap.

Així, per començar l’any, una proposta: mou el món, cap endavant, cap a un món millor. Tu també pots fer-ho.

“One Laptop per Child” en el Raval de Barcelona

Llegeixo en el portal de l’IES Miquel Tarradell, centre educatiu que any rere any ens ha demostrat la seva capacitat per a innovar pel que fa a l’aplicació de les TAC (tecnologies de l’aprenentatge i l’educació), que els seus alumnes son (ja ho son!) els primers (els primers!) en fer servir els ordinadors ultralleugers de baix cost.

Amb el sistema operatiu Linkat de programari lliure, aquests 22 estudiants de segon de Batxillerat estudiaran i rebran les classes. Ho faran a partir dels materials digitals (i no dels pesats llibres de text i de les antigues pissares verdes).

“”Aquesta tipologia d’equipaments és la prevista en el projecte “One Laptop per Child”, impulsat per Nicholas Negroponte des del Massachusetts Institute of Technology (MIT) i és especialment indicada per a usos escolar gràcies a la seva combinació de robustesa i simplicitat.
A Catalunya, el Departament d’Educació ha col·laborat amb l’empresa Diode per adaptar aquests ordinadors lleugers al programari Linkat de programari lliure. La introducció d’aquests ordinadors a l’IES Miquel Tarradell és la prova pilot que posarà en funcionament aquest tipus d’ordinadors amb el programari Linkat.””

Benvinguda sigui al barri del Raval aquesta prova pilot. Aquí, més que a cap altre lloc, estem molt necessitats d’estratègies innovadores i de la valentia per a tirar-les endavant, provar-les i ensenyar i aprendre. Amb les TIC i les TAC al nostre costat, els estudiants creixeran més i més ràpid. I nosaltres, que estem al seu costat, també.

Les meves felicitacions!

Un bucle

Tinc el contingut del meu twitter i del meu bloc en facebuque, i el del meu facebuque en Ning (on també està el contingut del meu bloc ). I la insignia del meu facebuque -que ja us he dit que integra el twitter -en el meu bloc (que encara es meu). Si ara descobreixo com ficar el meu Ning en el facebuque (i estic segura que això ja està inventat), igual comencen a parlar entre ells i em deixen fora de les xarxes.

Tinc problemes d’identitat, estic “enredada”; hauré de construir un mapa conceptual perquè em reitero.

Tinc dubtes (2)

Revisava fa una estona el contingut d’aquest -el meu- bloc, i me’n adonava que aquest “diari” en línia pateix, sovint, una mica d’abandonament. És -una mica- com allò de “posar-te crema a la pell, quan surts de la dutxa“, que ho fas sempre que tens temps, o sigui, gairebé mai. Una amiga meva em diu que en la lluentor -o no- de la meva pell te un termòmetre perfecte del meu volum de feina i de la meva implicació social (esther-o-ene-ge, em diu sovint) que és molt variopinta. Ara, la meva identitat digital (com diria en Genís Roca) és com la meva pell… i pateix igual que ella! 😉

Doncs… això que us deia…, que rellegia aquest diari i m’he trobat amb un post amb el qual retratava el moment en que al Teb un grup de dones ens varem posar a fer el disseny dels continguts que ara s’estan impartint dissabtes matí per a, ni més ni menys, 150 entitats liderades per dones (amb els necessaris canvis que marca el pas del temps, es clar) . I m’he adonat que, un any desprès, l’objectiu no ha canviat: formar una xarxa social virtual liderada per entitats (de dones).

I si aquest objectiu ha sobreviscut tot un any… no serà que és prou fort com per tirar endavant? Realment ens creiem capaços de fomentar amb les eines telemàtiques, el treball col·laboratiu i en xarxa, de les entitats femenines?  Si haguèssiu vist les energies que totes aquelles dones desplegaven dissabte passat, el primer dia de la formació, pensaríeu que sí, que nosaltres podem fer-ho! Ens podem posar crema després de la dutxa, mantenir una identitat digital i treballar de forma col·laborativa. El primer pas, per això, és dominar el pot de la crema (o sigui, les eines digitals) i desprès… trobar els interessos que ens son comuns.

I ara, tot just abans de publicar aquest post en l’espai digital, em pregunto… on caray vaig deixar el pot la darrera vegada? Estic tan liada que ja ni m’en recordo, però… és important! El trobaré!

I… sí, Ravalgames està ja al carrer!

Nervis? I tant! Dels protagonistes, dels participants -que ho han treballant tant-, dels educadors… i penso que també d’aquells que finançàvem el projecte (la CAM) que no les tenien totes fins que va acabar la presentació.

I tot va sortir fantàsticament, i el que és més important, vàrem riure i gaudir d’aquell moment. Els joves van sentir que els aplaudiments eren seus, i els corresponien per la feina que han fet. Un reforç fantàstic per a continuar treballant-hi.
Molts adults ens miràvem i aplaudien, però en la cara dels joves i dels infants, les mirades també brillàvem… “això és davant de casa meva!, “ey! el gat de la Rambla del Raval!” “podem ficar-hi un personatge, nosaltres?” Quantes preguntes i quanta emoció a la que haurem de donar resposta a partir d’ara. Diverses entitats es van apropar i van voler saber com es podrien implicar -entitats i joves- en una segona part.

I mentrestant, algú deia: “això és com SecondLife! ” i nosaltres responiem… “noooo!”. L’ambient en el qual passegen els personatges és la seva rambla (idèntica, us ho asseguro) i els propis personatges són persones reals que ells han involucrat en l’experiència, que s’han deixat fotografiar i hi han volgut participar. Potser, si camineu per la Rambla del Raval, us els trobareu, al igual que al gat de Botero. I el que és més important, la història que es narra, és una història que podria ser real i que ha estat creada per els i les participants. Són una joia!

Imatgespresetnacio

Més imatges i el relat dels protagonistes els trobareu a http://teb.ravalnet.org/

I la meva enhorabona a l’equip educatiu (Javier, Marta, Susi, Christian) i l’agraïment a la xarxa Border Games, aquí mateix.

El Districte de Ciutat Vella, la CAM i la Fundació tot Raval ja saben que volem tornar a comptar amb el seu suport, que aquesta vegada, ens ha permès tirar endavant amb un nou projecte que és una delícia. Sí, també els donem les gràcies. Que es repeteixi, si us plau!