Arxiu anual: 2012


Una mica més de Pyongyang

Hola lletraferits, Ja ho tenim, malgrat el primer intent fallit, al final el dia de la trobada és el dissabte 15 de desembre a les 18:00 a la cafeteria Laie. Clàudia, tu ets l’única damnificada amb aquesta elecció, ja ens diràs si tu pots manegar per venir. Per anar ampliant els nostres coneixements sobre aquest curiòs país, podeu veure el següent capítol dels afers exteriors del Mikimoto: Corea del Nord. També podeu llegir la crítica que va fer en Marc al bloc de Porcions. Fins aviat! Diu la contraportada de “Pyongyang” de Guy Delisleque el millor reportatje que s’ha fet […]


Pyongyang, de Guy Deslisle

Pyongyang nos permitirá descubrir cómo es la vida en Corea del Norte vista por un dibujante canadiense que se marcha a trabajar como supervisor de dibujos animados europeos realizados en la capital norcoreana. Estamos ante un libro que refleja de forma magistral el día a día en uno de los regímenes totalitarios más cerrados del mundo. Las sorprendentes anécdotas que cuenta el autor, sirven de contrapunto frente al horror de la dictadura. Pyongyang es un reportaje apasionante realizado por un autor dotado de una mirada aguda y nada complaciente. Guy Delisle llevó a Corea el 1984 de George Orwell que […]


El miedo a los bárbaros, de Tzvetan Todorov

  Tzvetan Todorov (Sofia, 1939) és un linguïsta, filòsof, historiador i crític literari francés d’origen bulgar, Premi Princep d’Asturies de les Ciències Socials. Amb El miedo a los bárbaros, ens ofereix una il.luminadora panoràmica de la realitat actual: les grans categories amb les que les persones evaluem les diferents societats del món i per les que jutgem com a bàrbares o civilitzades, les identitats col.lectives, i l’intent de camuflar els conflictes polítics i socials en guerres de religió i xoc de civilitzacions (entre Orient i Occident). L’autor reflexiona més enllà dels maniquismes sobre la identitat europea, la immigració, el diàleg […]


“Cal beure per recordar i menjar per oblidar”. Pepe Carvalho

Jean-Claude Izzo amb Fabio Montale, protagonista de la seva trilogia marsellesa, i Andrea Camilleri amb Salvo Montalbano, protagonista de la seva saga siciliana, van rendir sengles homenatges a Manuel Vázquez Montalbán , considerat pels autors el pare de la novel·la negromediterránea. Vázquez Montalbán va crear un personatge en una nit etílica davant d’una aposta en què va assegurat poder escriure una novel·la policíaca en quinze dies. Va escriure Tatuatge (homenatge a la cançó de Conchita Piquer) i va néixer per al món lector Pepe Carvalho. José Carvalho Larios, Pepe Carvalho per als amics, va ser un fill d’emigrants que va […]


Los Mares del Sur, de Manuel Vázquez Montalbán

  A la Barcelona de 1979, en vigílies de les eleccions municipals, el detectiu privat Pepe Carvalho ha d’investigar les causes d’un misteriós crim. Un important home de negocis anomenat Stuart Pedrell apareix mort a ganivetades en un barri extrem de la ciutat quan des de feia un any tothom li suposava fent un viatge per la Polinèsia. Carvalho esbrina el que va fer en el curs d’aquest any, comença a conèixer la peculiar personalitat de la víctima -els seus aficions intel·lectuals i la seva obsessió per seguir els passos de Gauguin i anar-se’n als mars del Sud, que en […]


El padre de Frankenstein, de Christopher Bram

James Whale va ser un home que es va inventar a si mateix. Va néixer en una família de la classe obrera anglesa i va treballar fins que va ser enviat al front en la Primera Guerra Mundial. Va caure presoner i va organitzar un grup de teatre. Després del seu alliberament, i després d’algunes temporades com a actor a Londres, va marxar a Hollywood. Allà es va passar al cinema i va dirigir l’immortal Frankenstein i la seva esplèndida seqüela, La núvia de Frankenstein. Però en 1957, després d’anys de silenci i oblit, va ser trobat mort en circumstàncies […]


El juego de Ender, de Orson Scott Card

La terra es veu amenaçada per una raça extraterrestre que es comunica telepàticament i considera no tenir res en comú amb els humans als quals vol destruir. Per vèncer cal un geni militar i per això s’ha permès el naixement d’Ender. La novel·la, primera d’una futura sèrie sobre el seu protagonista, tracta de la formació d’una personalitat excepcional enmig d’un ambient de gran pressió i complexitat tecnològica. A l’habilitat en tractament de les emocions que és habitual en Card, s’uneix aquí l’interès per la utilització de simulacions d’ordinador en la formació militar i estratègica del protagonista.


Corazón tan blanco, de Javier Marías

“No he volgut saber, però he sabut que una de les nenes, quan ja no era nena i no feia molt que havia tornat del seu viatge de noces, va entrar a la cambra de bany, es va posar davant del mirall, es va obrir la brusa , es va treure la sustentació i es va buscar el cor amb la punta de la pistola … “ Aquest és el ja llegendari començament d’un clàssic contemporani, Cor tan blanc, el protagonista i narrador, Juan Ranz, prefereix sempre no saber, conscient del perillós que resulta escoltar: les orelles no tenen parpelles, […]


Club de lectura amb Palabras andantes

Ei Lletraferits! Aquest dissabte 24 de març a les 19h. hem quedat per comentar el llibre!. Palabras andantes, d’Eduardo Galeano ens portarà al barri del Raval, concretament a un local que porta el nostre nom: Lletraferits. Està a Joaquim Costa, 43, Barcelona. [cetsEmbedGmap src=http://maps.google.es/maps?q=Joaqu%C3%ADn+Costa,+43&oe=utf-8&rls=org.mozilla:ca:official&client=firefox-a&um=1&ie=UTF-8&hl=ca&sa=N&tab=wl width=350 height=425 marginwidth=0 marginheight=0 frameborder=0 scrolling=no] En un espai enfosquit, entre els seus sofas i llibres podrem prendre un mojito (especialitat de la casa). Segur que així aprofundim en el tema. Si voleu després podem anar a sopar al Suite 7 (C/ Requesens, 7), un altre raconet cultural al costat del Taller de músics força acollidor.


Un Eduardo Galeano més proper a nosaltres

Eduardo Galeano és sens dubte un reconegut escriptor, periodista i novelista i alhora un gran pensador i lluitador. Potser ha sigut en aquesta última faceta que, al igual que m’ha passat a mi, l’heu  pogut conèixer fa uns mesos, i el seu nom us ha començat a ser familiar. Galeano va arribar a Espanya per recollir el premi Manuel Vázquez Montalbán al Palau de la Generalitat. A la seva arribada a Madrid i Barcelona es va trobar sobtadament amb les acampanades del Sol i Plaça Catalunya i les massives protestes ciudadanes. Les va recolzar, hi participà i amb el seu […]