Esperant els bàrbars, de John Maxwell Coetzee


J. M. Coetzee és un sud-africa, que va ser guardonat amb el premi Nobel de literatura el 2003. Va començar a publicar relats el 1974 i el seu nom va saltar al mitjans de comunicació en obtenir el primer gran èxit amb Esperant els bàrbars el 1983. Més tard va rebre diferents premis per d’altres obres: Premi Booker per Vida i Època, premi Jerusalem, un altre premi Booker per Desgràcia, una catedrà a ciutat del Cap, dos Doctorats Honoris Causa i fins i tot a Catalunya l’hem decorat amb el Premi Llibreter.

En esperant els bàrbars, els temes de justícia, llei i civilització s’entrellacen des del principi del llibre, fent que el concepte aparegui confús, borrós. Una novel·la carregada de símbols, magnífica, el pas de les estacions com a metàfora del pas del temps i la decadència del cos. Portada amb suavitat per uns terribles fets que no per ser terribles la fan menys atractiva. La tortura no és forma adequada d’aplicar la justícia. Coetzee ens incita a mirar al nostre voltant, a reflexionar i a preguntar-nos què hem après en milers i milers d’anys de civilització.

Un dia l’Imperi va decidir que els bàrbars eren una amenaça a la seva integritat. Primer van arribar al poble fronterer policies, que van detenir sobretot als que no eren bàrbars però sí diferents. Van torturar i assassinar. Després van arribar els militars. Molts. Preparats per a realitzar heroiques campanyes militars. El vell magistrat del lloc va tractar de fer-los veure amb sensatesa que els bàrbars havien estat des de sempre allà i mai havien estat un perill, que eren nòmades i no se’ls podria vèncer en batalles campals, que les opinions que tenien sobre ells eren absurdes .. . Va intent. El magistrat només va aconseguir la presó i el poble, que havia aclamat als militars quan van arribar, la seva ruïna.

2ce91-2015-01-08 230 pàgines aprox. segons edició

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*