Cantarem enmig de les places, amb el sol o amb la pluja, amb el vent a favor o malgrat les boires, sota els estels de la nit i amb la frescor de la rosada… cantarem com ho fan les orenetes de bon matí, tot anunciant l’amor.

Cantarem tot recordant i donant gràcies per aquelles sortides a la Natura, aquell carnestoltes viscut en el barri, aquelles cançons cantades al voltant d’un foc, aquella pregària compartida, aque­lla Pasqua, aquell amic, aquella amiga, aquell ani­mador, aquell estiu a colònies o campaments, aquell vell cançoner, aquell local… cantarem a tot allò que ens ha fet més persones.

Cantarem tot sentint la presència de tants companys i companyes que, durant molts anys han fet el camí amb nosaltres.

Cantarem a Déu, que ens ha fet iniciar lliurement el nostre viatge cap a Itaca, amb l’impuls dels vents.

Cantarem la pau, la justícia, la llibertat, l’amor, la natura, la persona, la vida… però, sobretot, cantarem el futur, aquest futur incert que està per estrenar i que construirem entre tots.

Cantarem fins que les nostres veus s’escoltin arreu del món.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WGaK3erqudg[/youtube]