( el comentari del Toni) .<\/a><\/p>\nA vegades, ja sigui el nostre malestar, la desesperan\u00e7a, la injust\u00edcia que ens envolta, el dolor… fa que ens posem una vena els ulls per poder suportar. Una vena que ens permet tirar endavant, aguantar, somriure, tenir esperan\u00e7a….encare que sigui mirant-nos el melic.<\/p>\n
Aix\u00f2 ho fem per superviv\u00e8ncia… per\u00f2 alhora, fa que ens oblidem, que ho despistem, i no pensem en l’altre, en que tots som un, i que som els \u00fanics que podem combatre la deshumanitat d’aquest m\u00f3n que enverinem.<\/p>\n
Paraules com les teves ens recorden a on retrobar un cam\u00ed oblidat, son un cant a l’esperan\u00e7a, i ens ajuden a tornar a creure, a creure que es possible caminar tots plegats per un nou dem\u00e0.<\/p>\n
Gr\u00e0cies pel teu gran regal, regal que ens permet aturar-nos i veure m\u00e9s enll\u00e0. Gr\u00e0cies per aquestes setmanes, per la iniciativa dels “amicsamigues” invisibles, per\u00f2 que hi son i sempre hi seran en el rac\u00f3 menys sospitat.<\/p>\n
Gr\u00e0cies per el teu cant a la vida!<\/p>\n
Avui el meu regal son paraules… paraules potser per la persona, dons per sumar esfor\u00e7os, primer hem de treure’ns la vena dels ulls, i per aix\u00f2 un ha de ser fort, no tenir por.
\nCrec que la lluita s’ha de comen\u00e7ar per un mateix, per aix\u00ed despr\u00e9s desitjar el millor a un germ\u00e0, a un amic, al ve\u00ed… i poc a poc retrobrar l’optimisme i la confian\u00e7a en que es possible un m\u00f3n millor, que sumant esfor\u00e7os podem caminar i lluitar per un nou dem\u00e0.<\/p>\n
Aquest poema, en moments tristos, dif\u00edcils, on veus tot fosc, ha sigut, per a mi, una llumeta d’esperan\u00e7a… igual que avui ho han sigut les teves paraules. Agra\u00efm-ho.<\/p>\n
Aprender a aprender<\/strong><\/p>\nDespu\u00e9s de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
\nentre sostener una mano o encadenar un alma,
\ny uno aprende que el amor no significa recostarse,
\ny que una compa\u00f1\u00eda no significa seguridad,
\ny uno empieza a aprender.<\/p>\n
Que los besos no son contratos,
\ny los regalos no son promesas
\ny uno empieza a aceptar sus derrotas
\ncon la cabeza alta y los ojos abiertos.<\/p>\n
Uno aprende a construir todo su camino en el hoy
\nporque el terreno de ma\u00f1ana es demasiado inseguro para planes,
\ny los futuros tienen una forma de caerse a la mitad.<\/p>\n
Despu\u00e9s de un tiempo uno aprende que s\u00ed es demasiado,
\ny hasta el calorcito del sol quema.
\nas\u00ed que uno planta su propio jard\u00edn,
\ny decora su propia alma,
\nen lugar de esperar que alguien le traiga flores.<\/p>\n
Y uno aprende que realmente puede aguantar
\nque uno realmente es fuerte,
\nque uno realmente vale,
\ny uno aprende y aprende…<\/p>\n
Jorge Luis Borges<\/em><\/p><\/blockquote>\n La \u00fanica cosa que hem queda per dir, \u00e9s GR\u00c0CIES!<\/span><\/p>\nHas estat un amic\/aga constant, deixant petjada dia a dia, personalitzant els articles amb comentaris que m’han fet posar els pels de punta, i alhora pensar en quelcom m\u00e9s.<\/span><\/p>\nFa molts anys, que jugo a l’amic\/aga invisible, i no ha estat fins avui que aquest joc ha pessigat alguna cosa m\u00e9s que l’entreteniment. M’has fet emocionar, m’has fet recordar, m’has fet pensar, m’has fet reflexionar, m’has fet distreure, m’has fet encoratjar. Estic segur que hem costar\u00e0 trobar en el futur un amic\/aga invisible com t\u00fa. Mil gr\u00e0cies.<\/span><\/p>\nFins aquesta nit, si vens, m’acomiado ara, amb una de les frases que ens empeny en la const\u00e0ncia de pensar que hem de treballar di\u00e0riament per un nou dem\u00e0.
\n<\/span><\/p>\n“Hay hombres que luchan un d\u00eda y son buenos. Hay otros que luchan un a\u00f1o y son mejores. Hay quienes luchan muchos a\u00f1os, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.<\/em>” Bertolt Brecht<\/span><\/p>\n\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Torno a rebre un missatge per correu electr\u00f2nic d’aquest\/a amic invisible que encara avui no se qui \u00e9s. Avui ja dono per finalitzat el nostre can\u00e7oner.Ara deixem pas a la paraula… El teu comentari m’ha fet pensar molt ( el comentari del Toni) . A vegades, ja sigui el nostre malestar, la desesperan\u00e7a, la injust\u00edcia […]<\/p>\n","protected":false},"author":89,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-128","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/128","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/users\/89"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=128"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":130,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/128\/revisions\/130"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/amicdeltoni\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}