\nL’altre dia, a les not\u00edcies del canal televisiu del metro de Barcelona, pod\u00edem veure com s’informava que el petit i mitj\u00e0 comer\u00e7 de joguines havia tingut p\u00e8rdues perqu\u00e8 havien baixat les vendes, i que aix\u00f2 era degut a l’increment de vendes de la joguina tecnol\u00f2gica.<\/p>\n
\nAmb aquesta not\u00edcia, que veuen milers de persones cada dia, d’alguna manera es mostrava una queixa on la modernitat trenca amb all\u00f2 que \u00e9s tradicional o convencional.\n<\/p>\n
Segurament \u00e9s veritat, les cartes dels reis ja no s’omplen nom\u00e9s de ninos o jocs de taula, sin\u00f3 amb consoles, siguin port\u00e0tils o de taula, amb comandaments que et fan moure o amb els que jugues assegut, l’ordinador amb les possibilitats d’internet i webcam, els mp3 i els mp4, les c\u00e0meres digitals…. pot ser que el joc tradicional hagi quedat relegat a un altre nivell, o a un altre moment en l’edat dels nois i noies.<\/p>\n
\nAquesta \u00e9s la cultura dels nostres joves, hi ha qui anomena aquest moment tecnol\u00f2gic i audiovisual com a pantalles.<\/a><\/b> Abans era la televisi\u00f3 la pantalla per excel.l\u00e8ncia, en canvi ara s\u00f3n moltes les que els nois i noies tenen a l’abast, i cal que reflexionem sobre quin \u00e9s l’\u00fas que en fan els nostres fills o els nostres alumnes, aix\u00ed com veure quines possibilitats ens donen i com les podem utilitzar a nivell social i fins i tot did\u00e0ctic.\n<\/p>\n Aquests nous mitjans s\u00f3n sovint criticats, no nom\u00e9s en la vessant mercantil (per la p\u00e8rdua econ\u00f2mica d’un sector com \u00e9s el m\u00f3n de les joguines convencionals), sin\u00f3 perqu\u00e8 es diu sovint que fomenten la individualitat.\n<\/p>\n Jo discrepo totalment: D’entrada, podem veure com molts jocs de taula han editat el cl\u00e0ssic joc per\u00f2 amb suport de pantalla, un dvd on a part d’explicar les instruccions, els jugadors han de pr\u00e9mer un bot\u00f3 del comandament de la televisi\u00f3 per continuar el joc…. aqu\u00ed tenim el joc de taula convencional actualitzat del tot en el moment actual.\n<\/p>\n Pel que fa a si els nens s’individualitzen, o s’enganxen, tampoc hi estic d’acord… d’entrada els nens es comuniquen quan juguen, intercanvien els jocs de les seves consoles, juguen junts perqu\u00e8 poden fer partides col.lectives, a trav\u00e9s de l’ordinador es connecten i parlen…fins i tot el Manel Castells, professor de sociologia, afirma que qui xateja \u00e9s m\u00e9s social. T\u00e9 perills, \u00e9s clar, per\u00f2 si els nens i nenes s’enganxen no \u00e9s per la tecnologia en si, sin\u00f3 per com els adults ens situem davant d’ella.\n<\/p>\n Si hem deixat que juguin quan han volgut, que hagin triat el joc que han volgut sense reflexionar si \u00e9s apropiat o no, si no hem pactat les hores ni els dies que es pot jugar amb aquestes plataformes… \u00e9s quan perdem el valor did\u00e0ctic que tenen les pantalles: el parlar, el reflexionar, el pactar i el saber triar…<\/b> si eduquem els nostres joves en aquests valors us asseguro: les joguines tecnol\u00f2giques seran sempre socials.<\/b><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L’altre dia, a les not\u00edcies del canal televisiu del metro de Barcelona, pod\u00edem veure com s’informava que el petit i mitj\u00e0 comer\u00e7 de joguines havia tingut p\u00e8rdues perqu\u00e8 havien baixat les vendes, i que aix\u00f2 era degut a l’increment de … Continue reading
\n<\/a><\/b><\/p>\n