{"id":240,"date":"2012-06-08T16:43:21","date_gmt":"2012-06-08T14:43:21","guid":{"rendered":"http:\/\/bloc.canbarriga.net\/lletraferits\/?p=240"},"modified":"2015-08-28T16:30:27","modified_gmt":"2015-08-28T14:30:27","slug":"cal-beure-per-recordar-i-menjar-per-oblidar-pepe-carvalho","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/2012\/06\/08\/cal-beure-per-recordar-i-menjar-per-oblidar-pepe-carvalho\/","title":{"rendered":"“Cal beure per recordar i menjar per oblidar”. Pepe Carvalho"},"content":{"rendered":"

\"\"Jean-Claude Izzo amb Fabio Montale,<\/strong> protagonista de la seva trilogia marsellesa, i Andrea Camilleri amb Salvo Montalbano,<\/strong> protagonista de la seva saga siciliana, van rendir sengles homenatges a Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong> , considerat pels autors el pare de la novel\u00b7la negromediterr\u00e1nea.<\/p>\n

V\u00e1zquez Montalb\u00e1n va crear un personatge en una nit et\u00edlica davant d’una aposta en qu\u00e8 va assegurat poder escriure una novel\u00b7la polic\u00edaca en quinze dies. Va escriure Tatuatge<\/strong> (homenatge a la can\u00e7\u00f3 de Conchita Piquer) i va n\u00e9ixer per al m\u00f3n lector Pepe Carvalho.<\/p>\n

Jos\u00e9 Carvalho Larios, Pepe Carvalho<\/strong> per als amics, va ser un fill d’emigrants que va poder estudiar i va arribar a la universitat. Durant aquells anys, va militar en el partit comunista. Va ser detingut i va passar un temps a la pres\u00f3. Decebut (una decepci\u00f3 post maig 68) va marxar del pa\u00eds i va treballar uns anys a la CIA. No va acceptar un lloc important i va tornar al seu pa\u00eds. Va tornar a Barcelona i va exercir com a detectiu privat.\u00a0<\/em>\u201cLos detectives privados somos los term\u00f3metros de la moral establecida\u201d<\/strong><\/em>.<\/strong> Tenia un petit despatx a la Rambla, prop dels carrers del barri xin\u00e8s de la seva inf\u00e0ncia, per\u00f2 vivia a Vallvidrera (la casa del personatge \u00e9s de lloguer, la de l’autor comprada, per\u00f2 els dos tenen la seva cuina a la zona m\u00e9s alta de la ciutat) encara que Pepe Carvalho<\/strong> mai va deixar de ser\u00a0\u201cun plebeyo que bebe muy bien el Chabl\u00eds<\/strong><\/em>\u201d<\/strong> <\/strong>(El marqu\u00e8s de Munt hi diu a Carvalho en Els Mars del Sud)
\n<\/strong><\/p>\n

Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, escriptor, poeta, periodista, gastr\u00f2nom …, va ser inseparable del personatge que li va donar m\u00e9s fama. Sempre va mantenir amb ell una relaci\u00f3 d’amor i odi per\u00f2, a contracor, va viure i va morir enganxat a l’allargada ombra del detectiu.<\/p>\n

\u201cDime Manolo. \u00bfC\u00faal ser\u00eda el plato de tus novelas que ha superado el paso del tiempo y que todav\u00eda considerar\u00edais digno de ser cocinado y comido en vuestra cocina de Vallvidrera por\u00a0Pepe y por ti? \u201c<\/em><\/strong><\/strong><\/em><\/p>\n

Les novel \u00b7 les del cicle carvalhi\u00e0 de Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n haurien de ser llegides a les classes d’Hist\u00f2ria de la nostra ciutat. Aquella ciutat que era i ja no \u00e9s, i en la qual tampoc han sobreviscut els gustos culinaris d’aquells primers llibres en qu\u00e8 Pepe Carvalho educava nostre paladar.<\/p>\n

Els Mars del Sud<\/strong> va ser considerat en el seu moment (1979) una mena de manual gastron\u00f2mic per aquells militants d’esquerra que havien estat educats dins d’una moral estrictament stakhanovista. Aquells mateixos que pocs anys despr\u00e9s passarien de la truita de patates al llobarro amb fonoll, de les estovalles de quadres als de color salm\u00f3. Aix\u00ed els va ser i aix\u00ed ens va anar. Per\u00f2 en cap cas va ser culpa de Manolo.<\/p>\n

Els mars del Sud<\/strong> va obtenir el Premi Planeta 1979 i el Prix International de Litt\u00e9rature Polici\u00e8re.<\/em> Va tenir la seva versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica el 1991, dirigida per Manuel Esteban Marquilles i amb Juan Luis Galiardo en el paper de Carvalho.<\/p>\n

Els Mars del Sud<\/strong> \u00e9s la novel \u00b7 la m\u00e9s gastron\u00f2mica de les protagonitzades per Pepe Carvalho. Sembla gaireb\u00e9 incre\u00efble que entre tanta gastronomia c\u00e0piga la millor novel \u00b7 la de la s\u00e8rie.<\/p>\n

Desfilen antics restaurants: El T\u00fanel, Casa Leopoldo, El Rinc\u00f3n de Pepe, el Cathay,<\/em> el Isidre, una fromagerie,<\/em> vins de moda a l’\u00e8poca: Blanc de blancs,<\/em> Vinya Paceta … i desenes de plats: la paella a la manera de Morella , arr\u00f2s a banda, mongetes blanques amb clo\u00efsses, entremesos de peix i marisc “en qu\u00e8 inclouria els cargols”,<\/em> orada al forn, morteruelo, pa amb tom\u00e0quet i pernil de Jabugo, alberg\u00ednies a la crema amb gambes, cargols a la borgonyona, patates amb xistorra, xol\u00eds de porc senglar, mousse<\/em> de gambes, flaons,<\/em> cigal\u00f3 de Fundador, vi de Jumilla, … I el llibre acaba aix\u00ed:<\/p>\n

(\u2026)<\/p>\n

_Hijos de puta, hijos de puta.<\/p>\n

Se bebi\u00f3 una botella de orujo helado y a las cinco de la madrugada le despertaron el hambre y la sed.<\/p><\/blockquote>\n

La recepta d’avui la deixo a l’escriptor<\/p>\n

Berenjenas a la crema con gambas <\/strong><\/p>\n

(\u2026) Salt\u00f3 del sof\u00e1 y Bleda despert\u00f3 alterada de su sue\u00f1o, moviendo las orejas y los ojos, rasgados y lectores, hacia el Carvalho que se dirig\u00eda hacia la cocina como si hubiera o\u00eddo un tam-tam inexcusable. Multiplic\u00f3 las manos para puertas y cajones multiplicados, hasta disponer sobre el m\u00e1rmol un\u00a0 ej\u00e9rcito de programados ingredientes. Cort\u00f3 tres berenjenas en rodajas de un cent\u00edmetro, las sal\u00f3. Puso en una sart\u00e9n aceite y un ajo que sofri\u00f3 hasta casi el tueste. Pas\u00f3 en el mismo aceite unas cabezas de gambas mientras descascarillaba las colas y cortaba dados de jam\u00f3n. Retir\u00f3 las cabezas de gambas y las puso a hervir en un caldo corto mientras desalaba las berenjenas con agua y las secaba con un trapo, l\u00e1mina a l\u00e1mina. En el aceite de fre\u00edr el ajo y las cabezas de las gambas fue friendo las berenjenas y luego las dejaba en un escurridor para que soltaran los aceites. Una vez fritas las berenjenas, en el mismo aceite sofri\u00f3 cebolla rallada, una cucharada de harina y afront\u00f3 la bechamel con leche y caldo de las cabezas de gambas cocidas. Dispuso las berenjenas en capas en una cazuela de horno, dej\u00f3 caer sobre ellas una lluvia de desnudas colas de gambas, dados de jam\u00f3n y lo ba\u00f1\u00f3 todo con la bechamel. De sus dedos cay\u00f3 la nieve del queso rallado cubriendo la blancura tostada de la bechamel y meti\u00f3 la cazuela en el horno para que se gratinara. Con los codos derrib\u00f3 todo lo que ocupaba la mesa de la cocina y sobre la tabla blanca dispuso dos servicios y una botella de clarete Jumilla que sac\u00f3 del armario-alacena situado junto a la cocina.\u201d<\/p><\/blockquote>\n

Recomano la lectura de Els Mars del Sud,<\/strong> i per aquells m\u00e9s aficionats a la gastronomia pura, Les receptes de Carvalho<\/strong> , amb pr\u00f2leg de Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n; Beure o no beure, Cuina dels Finisterres, Cuina dels mediterranis; Cuina del mestissatge; Contra els gourmets, Saber o no saber.<\/strong> Molts d’ells estan esgotats. Aix\u00ed s\u00f3n les coses en el m\u00f3n editorial.<\/p>\n

Traducci\u00f3 de
\n\u201cHay que beber para recordar y comer para olvidar\u201d. Pepe Carvalho,
\nescrit per Montse Clav\u00e9
\nen el bloc\u00a0gastronomianegraycriminal<\/a>
\nLlic\u00e8ncia Creative Commons<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jean-Claude Izzo amb Fabio Montale, protagonista de la seva trilogia marsellesa, i Andrea Camilleri amb Salvo Montalbano, protagonista de la seva saga siciliana, van rendir sengles homenatges a Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n , considerat pels autors el pare de la novel\u00b7la negromediterr\u00e1nea. V\u00e1zquez Montalb\u00e1n va crear un personatge en una nit et\u00edlica davant d’una aposta en […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6155],"tags":[],"class_list":{"0":"post-240","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","6":"category-opinio","7":"czr-hentry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/240","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=240"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/240\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":536,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/240\/revisions\/536"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=240"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=240"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=240"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}