Aix\u00ed comen\u00e7a…<\/p>\n
El hombre de la pistola es un in\u00fatil.
\nYo lo s\u00e9.
\n\u00c9l lo sabe.
\nHasta Marvin, mi mejor amigo, lo sabe, y eso que \u00e9l es m\u00e1s in\u00fatil a\u00fan que el hombre de la pistola.<\/p><\/blockquote>\nSaben qu\u00e8? No m’agrada la sinopsi, aix\u00ed que vaig a explicar a la meva manera la trama d’aquesta novel\u00b7la, ok?<\/p>\n
Ed \u00e9s un taxista autraliano de 19 anys quefrustra un intent d’atracament al banc en el qual es trobava. I ho poso en cursiva perqu\u00e8 salvar, el que es diu salvar, no \u00e9s exactament el que fa. Simplementecoge la pistola que se li cau l’atracador i ho apunta amb ell. Ja est\u00e0.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, l’oncle es fa mitjanament fam\u00f3s i uns dies despr\u00e9s rep un sobre amb una carta. En ella estan escrita tres direccions enlla\u00e7ades amb tres hores. \u00bfI aix\u00f2 qu\u00e8 nassos vol dir ?, es pregunta ell.<\/p>\n
Significa que la teva vida canviar\u00e0, xaval, li contesto jo mentre segueixo les seves aventures i desventures al costat de Doorman, el gandul del seu gos, que m’ha recordat a una barreja del gos de Assetjat (per les converses que t\u00e9 el prota amb ell) i al de La petjada d’un pet\u00f3 (per ser tan mans i gandul), a vost\u00e8s no?<\/p>\n
I a trav\u00e9s d’ell, recorrerem les virtuts i els defectes de la humanitat, ens adonarem que, amb poc, podem marcar la difer\u00e8ncia en la vida de la gent que ens envolta i molt, molt m\u00e9s …<\/p>\n
Amb sorpresa he descobert que aquest llibre es va escriure anys abans de La Lladre de Llibres, de manera que l’autor ja apuntava maneres, eh. Si b\u00e9 no m’ha commogut com ho va fer aquella, m’ha tingut enganxada des del principi i m’ha semblat una joia, sincerament.<\/p>\n
Com ja vaig dir, el seu protagonista \u00e9s Ed Kennedy, un tipus que no saps si et cau b\u00e9, si et fa pena o si t’entren ganes de sacsejar i dir-li: “Espavila’t, el meu nen”. Aquest es passa gran part de si vida amb els seus tres amics: Ritchie, Marv i l’amor de la seva vida, Audrey. Aquests quatre s’acontenten amb jugar una i altra vegada a les cartes. El graci\u00f3s \u00e9s que no superen els vint anys, per\u00f2 a mi em van semblar les seves converses de persones de quaranta i escaig anys o fins i tot m\u00e9s, poc d’esperits joves tenien. Molt curi\u00f3s.<\/p>\n
L’estil de l’escriptor en aquesta novel\u00b7la \u00e9s desenfadat, amb frases curtes i simples que, en lloc d’avorrir, fa que t’enganxis a poc a poc a la hist\u00f2ria. I \u00e9s que la narraci\u00f3 encaixa perfectament amb la personalitat del personatge, pel que m’ha semblat perfecta.<\/p>\n
La hist\u00f2ria est\u00e0 dividida en quatre parts, que pertanyen a cada as: el de rombes, el de tr\u00e8vols, el de piques i, finalment, el de cors. Cada part est\u00e0 dividida al seu torn en cap\u00edtols de diferent extensi\u00f3, tots amb el seu propi t\u00edtol.<\/p>\n
Hi ha molts personatges secundaris que enriqueixen la vida d’Ed i la seva hist\u00f2ria. Cadasc\u00fa amb els seus secrets, inseguretats i pors t’obliga a replantejar-te moltes coses ia veure la vida des d’un altre punt de vista. M’han agradat molt, especialmenteSophie, Milla i Marv.<\/p>\n
I si parlem del final, a mi m’ha semblat un dels finals m\u00e9s originals, sorpredentes i brillants que he llegit en la meva vida.I \u00e9s que durant tota la hist\u00f2ria no paro de preguntar-me qui est\u00e0 darrere dels sobres amb els asos, i el graci\u00f3s \u00e9s que en tot moment, inconscientment, ja ho sabem.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aix\u00ed comen\u00e7a… El hombre de la pistola es un in\u00fatil. Yo lo s\u00e9. \u00c9l lo sabe. Hasta Marvin, mi mejor amigo, lo sabe, y eso que \u00e9l es m\u00e1s in\u00fatil a\u00fan que el hombre de la pistola. Saben qu\u00e8? No m’agrada la sinopsi, aix\u00ed que vaig a explicar a la meva manera la trama d’aquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":143,"featured_media":512,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6251,6092],"tags":[6235],"class_list":{"0":"post-337","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-llegits","8":"category-llibres","9":"tag-markus-zusak","10":"czr-hentry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/337","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/143"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=337"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/337\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":613,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/337\/revisions\/613"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/media\/512"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=337"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=337"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=337"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}