<\/p>\n
Llegint sir Henry James un queda conven\u00e7ut que el seu m\u00f3n literari \u00e9s terriblement perfecte. No s\u2019hi perfila res desagradable, res fora de lloc en els seus microcosmos. James personatge \u00e9s tan atractiu com James novel\u00b7lista: un angl\u00f2fil (nascut a Nova York!) alt, gaireb\u00e9 ob\u00e8s, calb i obs\u00e9s de l\u2019ordre i el protocol. Es veu que parlava com escrivia, massa acostumat a dictar les seves obres, aix\u00ed que les seves frases duraven com a m\u00ednim tres minuts. Diuen que a la seva vida ell va ser m\u00e9s espectador que part\u00edcip, fet que li d\u00f3na l\u2019aire m\u00edstic d\u2019estar per sobre les coses: no moralment, sin\u00f3 per una q\u00fcesti\u00f3 de dist\u00e0ncia.<\/p>\n
Aquesta dist\u00e0ncia li aporta un element clau en la seva obra: l\u2019ambig\u00fcitat. James no es mulla, ell \u00e9s l\u2019explicador de fets i s\u00f3n sempre els lectors que emeten el judici moral. \u201cUn altre pas de rosca\u201d \u00e9s un relat de terror de primera categoria (l\u2019explosi\u00f3 creativa de James fa passar por de deb\u00f2) on el paper de qui llegeix \u00e9s decidir si el que passa \u00e9s una projecci\u00f3 mental de la protagonista o un fet real i raonable. Aquesta ambig\u00fcitat i el no embrutar-se les mans amb judicis fan els seus personatges molt propers i el que s\u2019implica m\u00e9s del compte \u00e9s el pobre lector. James, amb la seva passivitat, juga amb els sentiments no dels personatges que crea, sin\u00f3 amb els sentiments dels qui el llegeixen.<\/p>\n
Sembla que Henry James se\u2019n va enfotre molt de tothom \u2013no nom\u00e9s del seu p\u00fablic-. \u201cSempre m\u2019ha interessat la gent, per\u00f2 no m\u2019ha agradat mai\u201d. Sembla enfotre-se\u2019n especialment d\u2019aquells que s\u2019ho prenen tot molt seriosament, que pensen que controlen alguna cosa o dels racionalistes empedre\u00efts. \u201cLa gent parla molt de la consci\u00e8ncia, per\u00f2 em sembla que arriba un cert punt que se l\u2019ha de deixar tranquil\u00b7la\u201d. Amb aquest aire d\u2019exc\u00e8ntric i de gentleman impol\u00b7lut, James va saber crear-se un mite a l\u2019al\u00e7ada de les circumst\u00e0ncies. Sembla voler que li cridessin per les cantonades: Si us plau Henry, salva\u2019ns d\u2019aquest m\u00f3n tan vulgar i desagradable!<\/p>\n
Per cert, \u00e9s una veritable ll\u00e0stima que sigui impossible trobar gaireb\u00e9 res de James en catal\u00e0…<\/i><\/p><\/blockquote>\n
Un altre pas de rosca<\/i>\u00a0\u00e9s una de les hist\u00f2ries de por m\u00e9s famoses de tots els temps, qui sap si no tan sols per la seva sorprenent efectivitat i per la suspensi\u00f3 de l\u2019\u00e0nim que provoca, sin\u00f3 tamb\u00e9 per un altre factor d\u2019extraordinari rendiment: l\u2019abs\u00e8ncia dels trucs tradicionals de la literatura de terror. De fet, el lector es trobar\u00e0 en un paisatge estiuenc i assolellat, en una vella, c\u00f2moda i tranquil\u00b7la casa de camp anglesa, amb una jove institutriu que haur\u00e0 d\u2019encarregar-se d\u2019un parell de criatures singulars i encantadores. I aqu\u00ed el lector haur\u00e0 de decidir si el m\u00f3n irreal i al\u00b7lucinant que de cop hi apareix \u00e9s una percepci\u00f3 raonable o b\u00e9, per contra, el resultat de la imaginaci\u00f3 insana de la, en aparen\u00e7a, assenyada institutriu. La impressi\u00f3 que deixa aquest cl\u00e0ssic indiscutible s\u2019assembla a la de l\u2019horror de la incertesa o al vertigen del dubte que no sabem reduir.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Llegint sir Henry James un queda conven\u00e7ut que el seu m\u00f3n literari \u00e9s terriblement perfecte. No s\u2019hi perfila res desagradable, res fora de lloc en els seus microcosmos. James personatge \u00e9s tan atractiu com James novel\u00b7lista: un angl\u00f2fil (nascut a Nova York!) alt, gaireb\u00e9 ob\u00e8s, calb i obs\u00e9s de l\u2019ordre i el protocol. Es […]<\/p>\n","protected":false},"author":143,"featured_media":516,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6092],"tags":[6237],"class_list":{"0":"post-510","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","7":"category-llibres","8":"tag-henry-james","9":"czr-hentry"},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/510","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/users\/143"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=510"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/510\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":609,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/510\/revisions\/609"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/media\/516"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=510"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=510"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blog.ravalnet.org\/lletraferits\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=510"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}