Fa temps que es parla d’educaci\u00f3
\na la premsa escrita, a la r\u00e0dio, a la televisi\u00f3, que
\ns’escriuen llibres parlant d’aquest tema, i que pol\u00edtics i
\nsindicats se n’omplen la boca. Sembla que tothom \u00e9s conscient
\nque l’educaci\u00f3 \u00e9s el que permet que les
\nsocietats avancin.<\/p>\n
\u00c9s tan important que fins i tot
\nla OCDE du a terme diverses avaluacions per tal de mesurar la
\nqualitat i equitat dels sistemes educatius de diferents pa\u00efsos.
\n\u00c9s l’anomenat informe Pisa.<\/p>\n
I aquests darrers dies la Fundaci\u00f3 Davant d’aquest estat de coses, que Tant de bo tots els partits pol\u00edtics En aquesta mateixa l\u00ednia fa D’entrada, i referent a a la proposta Deixeu-me que copi\u00ef \u201cLa proposta del Departament No far\u00e9 cap comentari al Encara una altra:<\/p>\n \u201cQuant a la reducci\u00f3 dels D’aquest fragment comentar\u00e9 La segona. La defensa corporativa dels Per acabar, durant la carrera i despr\u00e9s a les escoles ens fem farts de sentir i de dir que el centre de l’educaci\u00f3 \u00e9s l’alumne. Espero que interessos purament laborals, partidistes i no professionals, no ens facin oblidar aquest principi. <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Fa temps que es parla d’educaci\u00f3 a la premsa escrita, a la r\u00e0dio, a la televisi\u00f3, que s’escriuen llibres parlant d’aquest tema, i que pol\u00edtics i sindicats se n’omplen la boca. Sembla que tothom \u00e9s conscient que l’educaci\u00f3 \u00e9s el … Continue reading
\nJaume Bofill<\/a> ha presentat un estudi L’estat de l’Educaci\u00f3 a Catalunya. Anuari 2006-2007<\/a>, <\/b>on es posa de manifest el baix
\nnivell d’ensenyament que es d\u00f3na a Catalunya. Informe que
\nratifica els resultats de l’informe Pisa. \u00c9s per tant clar que
\nens trobem davant una situaci\u00f3 realment preocupant i que l’hem
\nde saber encarar amb ganes i decisi\u00f3 des de tots els \u00e0mbits
\nde la societat.<\/p>\n
\nper altra banda no \u00e9s nou, l’actual govern de la Generalitat,
\nigual que els governs anteriors, est\u00e0 preparant una nova Llei
\nd’Educaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n
\ni els sindicats, per una vegada, fossin capa\u00e7os de deixar de
\nbanda els interessos partidistes i consensuessin una llei que
\npermet\u00e9s donar als nostres alumnes una educaci\u00f3 de
\nqualitat i que vetll\u00e9s per la llibertat d’esperit, per
\nl’obertura de mires dels nostres joves.<\/p>\n
\ntemps que es parla del Pacte Nacional per l’Educaci\u00f3 i suposo
\nque si se’n parla \u00e9s perqu\u00e8 es creu que l’educaci\u00f3
\nest\u00e0 per sobre de qualsevol inter\u00e8s. Per\u00f2 no s\u00e9 si partits
\npol\u00edtics i sindicats seran capa\u00e7os, tots junts,
\nd’aconseguir que l’educaci\u00f3 sigui un dels b\u00e9ns m\u00e9s
\npreuats i que estigui, realment, per sobre de determinats interessos.<\/p>\n
\nde Llei ja s’han sentit veus contr\u00e0ries amb arguments que
\npersonalment crec erronis i molt corporativistes i fins i tot s’ha cridat a la societat catalana a manifestar-se en contra.<\/p>\n
\nalgun fragment d’aquesta cr\u00edtica que fa un sindicat (en
\nconcret, UGT. Butllet\u00ed n\u00ba 218, novembre 2007<\/a>) per\u00f2 que comparteixen la majoria de sindicats.<\/p>\n
\nimplica la diversificaci\u00f3 dels centres p\u00fablics.
\nCadascun tindria el seu perfil propi, concretat en una peculiar
\nversi\u00f3 del pla d’estudis i en una definici\u00f3 espec\u00edfica
\nde la plantilla de professors adequada per aplicar-lo. Cada centre
\npodria dibuixar els seus trets d’identitat o, dit d’una manera un xic
\nm\u00e9s irreverent, la seva especialitzaci\u00f3 curricular.
\nCada centre intentaria ajustar-se de la millor manera a la demanda
\ndel seu entorn per tal de guanyar matriculaci\u00f3 i situar-se com
\na centre preferit per les fam\u00edlies d’una determinada zona
\nd’escolaritzaci\u00f3. Aix\u00ed, dit de manera col\u00b7loquial,
\ntothom s’hauria de buscar la vida.
La diversificaci\u00f3 dels centres
\n\u00e9s el primer pas cap a la competitivitat entre ells….\u201d<\/p>\n
\nrespecte nom\u00e9s far\u00e9 refer\u00e8ncia a un dels pa\u00efsos
\ncapdavanters en ensenyament, Finl\u00e0ndia. L’ensenyament
\nd’aquest pa\u00eds \u00e9s p\u00fablic per\u00f2 cada centre
\nt\u00e9 autonomia per triar els seus professors, per definir el seu
\nprojecte educatiu i fins i tot pot establir el seu propi curr\u00edculum.\n<\/p>\n
\ndrets laborals, tampoc s’eviten els extrems. No nom\u00e9s cada
\ncentre podr\u00e0 fixar els perfils propis d’una part
\nsignificativa de la plantilla docent en funci\u00f3 del seu
\nprojecte propi: la idea de tenir un lloc de treball en un centre
\neducatiu p\u00fablic tamb\u00e9 es posa en q\u00fcesti\u00f3.
\nEls professors podran ser adscrits no a centres, sin\u00f3 a zones
\neducatives. (…) El car\u00e0cter propi del professorat funcionari
\nfa nosa… Es preveuen nous perfils de professorat amb r\u00e8gim
\nlaboral, no funcionari.\u201d<\/p>\n
\ndues coses. La primera \u00e9s de fa anys, quan jo encara no era
\nfuncion\u00e0ria. Vaig sentir d’un funcionari que deia: \u201cLa
\nparaula funcionari ve de -fer funcionar-. I un funcionari \u00e9s
\nel que fa que les coses funcionin b\u00e9.\u201d Estic segura que no
\ntots els mestres podem estar a qualsevol escola, i que cada escola -o
\nequip directiu- ha de buscar aquell perfil de mestre que m\u00e9s
\ns’ajusti a les seves necessitats i caracter\u00edstiques,
\nprecisament perqu\u00e8 no hi ha dues escoles que siguin igual, i
\nperqu\u00e8 els alumnes no s\u00f3n igual a tot arreu.<\/p>\n
\ndrets dels uns sovint \u00e9s injusta amb els drets dels altres.<\/p>\n