\nLa setmana passada va venir a l’escola a explicar, als alumnes de 6\u00e8, la Guerra de Successi\u00f3, l’historiador i professor Manfred Diez.<\/p>\n
El vam convidar per dos motius, el primer perqu\u00e8 ja que vivim a Catalunya i que la festa nacional \u00e9s l’11 de setembre, creiem important i necessari que els alumnes s\u00e0piguen l’origen d’aquesta commemoraci\u00f3. <\/p>\n
El segon motiu, i per a mi molt important, perqu\u00e8 confiem en els alumnes i en la seva capacitat per aprendre i comprendre. <\/p>\n
A vegades se senten veus que diuen i sentencien que la tipologia de nens que tenim a les escoles com la nostra (nens amb risc social, immigrants de primera o segona generaci\u00f3…) no s\u00f3n capa\u00e7os d’estar atents durant massa estona, o de seguir el fil conductor d’un argument llarg i fins a cert punt complicat. <\/p>\n
Si b\u00e9 \u00e9s cert que hi ha moltes i diverses maneres d’aprendre (amb els llibres, fent recerca guiada a partir de webquest, treballant per projectes… ) tamb\u00e9 \u00e9s cert que aprenem tot escoltant a aquelles persones que en saben m\u00e9s que nosaltres. I els nostres alumnes aix\u00ed ho van demostrar: <\/p>\n
Durant tota la sessi\u00f3, que va durar gaireb\u00e9 una hora i mitja, els alumnes van estar atents i participant en tot moment del que se’ls explicava. I l’endem\u00e0 van demanar-me que aquest professor torn\u00e9s un altre dia ja que els hi havia agradat molt i havien apr\u00e8s molts i moltes coses. <\/p>\n
Que en acabar la xerrada demanessin aprendre m\u00e9s i que veiessin que saber i transmetre el que un sap \u00e9s bo, em va fer sentir orgullosa i satisfeta dels meus alumnes. <\/p>\n
De tot el que va explicar em quedo amb una idea molt bonica i \u00e9s l’estimaci\u00f3 que va transmetre als nois i noies pel m\u00f3n, la idea que el m\u00f3n \u00e9s molt bonic i que val la pena mirar-se’l per coneixe’l millor. Tan de bo sempre fossim capa\u00e7os de transmetre aquesta visi\u00f3 tan positiva. Ells s’ho mereixen! <\/p>\n
I tamb\u00e9 em quedo amb una manera de fer: el compartir el que un sap, el que a un li agrada. Quan ho compartim ens fem m\u00e9s grans! <\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies Manfred per compartir aquesta lli\u00e7\u00f3 d’hist\u00f2ria i de vida.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 podeu escoltar l’excel\u00b7lent xerrada d’en Manfred i les intervencions dels alumnes.<\/p>\n