Això s’acaba o tot just comença?

Això s’acaba o tot just comença?

Torno a rebre un missatge per correu electrònic d’aquest/a amic invisible que encara avui no se qui és.

Avui ja dono per finalitzat el nostre cançoner.Ara deixem pas a la paraula…
El teu comentari m’ha fet pensar molt ( el comentari del Toni) .

A vegades, ja sigui el nostre malestar, la desesperança, la injustícia que ens envolta, el dolor… fa que ens posem una vena els ulls per poder suportar. Una vena que ens permet tirar endavant, aguantar, somriure, tenir esperança….encare que sigui mirant-nos el melic.

Això ho fem per supervivència… però alhora, fa que ens oblidem, que ho despistem, i no pensem en l’altre, en que tots som un, i que som els únics que podem combatre la deshumanitat d’aquest món que enverinem.

Paraules com les teves ens recorden a on retrobar un camí oblidat, son un cant a l’esperança, i ens ajuden a tornar a creure, a creure que es possible caminar tots plegats per un nou demà.

Gràcies pel teu gran regal, regal que ens permet aturar-nos i veure més enllà. Gràcies per aquestes setmanes, per la iniciativa dels “amicsamigues” invisibles, però que hi son i sempre hi seran en el racó menys sospitat.

Gràcies per el teu cant a la vida!

Avui el meu regal son paraules… paraules potser per la persona, dons per sumar esforços, primer hem de treure’ns la vena dels ulls, i per això un ha de ser fort, no tenir por.
Crec que la lluita s’ha de començar per un mateix, per així després desitjar el millor a un germà, a un amic, al veí… i poc a poc retrobrar l’optimisme i la confiança en que es possible un món millor, que sumant esforços podem caminar i lluitar per un nou demà.

Aquest poema, en moments tristos, difícils, on veus tot fosc, ha sigut, per a mi, una llumeta d’esperança… igual que avui ho han sigut les teves paraules. Agraïm-ho.

Aprender a aprender

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano o encadenar un alma,
y uno aprende que el amor no significa recostarse,
y que una compañía no significa seguridad,
y uno empieza a aprender.

Que los besos no son contratos,
y los regalos no son promesas
y uno empieza a aceptar sus derrotas
con la cabeza alta y los ojos abiertos.

Uno aprende a construir todo su camino en el hoy
porque el terreno de mañana es demasiado inseguro para planes,
y los futuros tienen una forma de caerse a la mitad.

Después de un tiempo uno aprende que sí es demasiado,
y hasta el calorcito del sol quema.
así que uno planta su propio jardín,
y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.

Y uno aprende que realmente puede aguantar
que uno realmente es fuerte,
que uno realmente vale,
y uno aprende y aprende…

Jorge Luis Borges

La única cosa que hem queda per dir, és GRÀCIES!

Has estat un amic/aga constant, deixant petjada dia a dia, personalitzant els articles amb comentaris que m’han fet posar els pels de punta, i alhora pensar en quelcom més.

Fa molts anys, que jugo a l’amic/aga invisible, i no ha estat fins avui que aquest joc ha pessigat alguna cosa més que l’entreteniment. M’has fet emocionar, m’has fet recordar, m’has fet pensar, m’has fet reflexionar, m’has fet distreure, m’has fet encoratjar. Estic segur que hem costarà trobar en el futur un amic/aga invisible com tú. Mil gràcies.

Fins aquesta nit, si vens, m’acomiado ara, amb una de les frases que ens empeny en la constància de pensar que hem de treballar diàriament per un nou demà.

Hay hombres que luchan un día y son buenos. Hay otros que luchan un año y son mejores. Hay quienes luchan muchos años, y son muy buenos. Pero hay los que luchan toda la vida, esos son los imprescindibles.” Bertolt Brecht