Mai m’han agradat els comiats, tot i que la vida ja fa temps que m’ha ensenyat a viure’ls i acceptar-los. No és, per tant, que no et vulgui dir adéu, és que crec sincerament que sempre estaràs amb nosaltres. A cada webquest, en cada moment que gaudeixi a l’aula amb els meus alumnes o en cada lluita per millorar l’escola.
També en cada post o piulada que faci, perquè sempre has tingut clar que havíem de ser a internet, “si som, existim”, i hem de ser per arribar a la gent. Tampoc oblidaré el que m’has dit fa poc: “Quan veig que piules amb força és que la cosa va bé”, perquè crec que justament el que ens has transmès és vida i força per lluitar. I aquest és el llegat que ens has donat, les immenses ganes de viure i lluitar per una escola innovadora que doni resposta a la realitat actual.
Ets mestra i mestra de mestres, molts som qui t’hem d’agrair que un bon dia ens contagiessis les ganes de dedicar-nos a aquesta feina. Però també som molts qui t’hem d’agrair la teva bondat, generositat, exigència, estimació…. Per algun motiu als membres de webquestcat ens anomenaves “família”, perquè els llaços humans van molt més enllà dels professionals i, alhora, els omplen de contingut: Per aquest motiu ens estimem i estimem allò que fem.
Ens deixes, i no ens deixes, mentre nosaltres estiguem presents tu també hi seràs, i malgrat et trobem a faltar espero que la família de webquestcat tinguem les forces necessàries per tirar endavant.
No puc dir massa res més, només: Fins sempre Carme!. Sempre t’agrairé que un bon dia em convidessis a formar part del teu equip i que m’engresquessis a somniar els teus mateixos somnis. Gràcies de debó.
Avui és diumenge 1 de juny, el final d’una setmana que començava el 26 de maig com a dia post electoral (les europees), i el final d’una setmana que cal analitzar.
El dilluns van desallotjar Can vies, un centre social autogestionat de Sants amb 17 anys d’història. Tal com es recull a la viquipèdia Can Vies va ser ocupat el 10 de maig de 1997 i des de llavors s’ha destinat a diferents usos socials:
“Part del CSA es feia servir com a habitatge i una altra part com a centre social on s’hi realitzaven assemblees, es feia la redacció i maquetació de La Burxa, així com festes, passis de vídeo, tallers de teatre, xerrades, taules rodones, debats, representacions teatrals i musicals, presentacions de llibres, passis de pel·lícules o documentals, dinars populars i altres activitats. L’espai servia per a realitzar tallers de teatre o assaigs de grups de música. També era la seu de la Colla Bastonera de Sants, que assajava al CSA, des d’on va ser impulsada. També participaven o van participar molts col·lectius com ara: La Burxa, Construint, Assemblea de Joves de Sants, Negres Tempestes, BarriSants.org, Agon, Col·lectiu de Cinema, Víctimes del Civisme, Colla Bastonera de Sants.” (Viquipèdia)
El desallotjament per tant, no només enderroca un edifici, si no una idea: l’autogestió, i aquest és el fet que ha indignat al jovent de Sants, els hi han trencat un somni. No cal oblidar que l’atur juvenil està situat per sobre del 50% i això fa que bona part del jovent senti que està fora del sistema, perquè evidentment el sistema l’exclou. Aquí vindria la primera pregunta que ens hem de fer: Qui és l’antisistema? Qui exclou i titlla a joves de ser-ho? o a joves que busquen alternatives?
El que ha passat aquesta setmana ha estat una resposta del jovent del barri vers la defensa del seu somni, del barri on viuen, i han sentit que Can vies era, o és, part d’ells. I què hem fet la gent gran, els adults, el veïnat? Doncs cada dia som més els que ens hem anat sumant en aquesta defensa i hem baixat a la plaça a fer les cassolades, ens hem posat colze a colze amb els joves del barri per dir-lis que no estan sols en aquesta lluita i sobretot, amb ells, hem demostrat el rebuig unànim vers la violència policial.
La violència no ens agrada, cap tipus de violència, cal rebutjar-la ben alt! Per aquest motiu la gent de Sants denunciem l’agressió policial que ha patit el barri i ens afegim a propostes creatives com la d’aquest dissabte al matí: #reconstruïmcanvies. Evidentment també rebutgem la violència dels “encaputxats” que cremen contenidors…. però, qui són aquesta gent? qui hi ha a sota d’aquestes caputxes? Crec que és molt difícil d’analitzar i sens dubte em falta informació, però crec que es barregen moltes coses: desesperació, crisi, mossos infiltrats…. , mossos infiltrats…. No caiguem en provocacions!
Afageixo a continuació diferents vídeos i imatges que recullen molt bé què ha estat aquesta setmana i il·lustren el que acabo d’explicar:
La cançó de Can Vies i el vailet . Expressa molt bé què ha pogut sentir un jove de Sants aquests dies, i la seva mare també 😉
Can vies, parlen les víctimes de la brutalitat policial, un vídeo de la Directa. És una mostra clara de l’actuació policial.
Em quedo amb les paraules de la primera testimoni “No és un problema de la gent jove, és un problema de tots”
Reconstrucció de Can Vies, o la “Pedagogia Can Vies”. Per mi el millor d’aquesta setmana pel que fa al conflicte.
Una manera creativa i positiva de lluitar, realment ha estat emocionant veure, i viure, com de les runes es construïa, com la gent del barri s’apropava i feia una cadena humana per deixar les pedres a la porta de la seu del districte. Una prova que entre tots i totes podem defensar una idea, un somni: abandonem l’individualisme per pensar conjuntament una nova realitat.
Tant de bo aquesta pedagogia Can Vies sigui la que perduri i la que haguem après.
Malauradament, la realitat ens diu que els violents ens volen violentar i volen rebentar el nostre somni. Estiguem alerta per evitar-ho i denunciem el que haguem de denunciar.
Els reconeixements sempre van bé, i no cal dir que l’ajut econòmic que representen amb una escola com la nostra, i més amb la que està caient, ens va que ni pintat. Però si hi ha una cosa que per nosaltres és important, que ens fa que intentem presentar-nos a actes com aquest, és el fet que els nens i nenes ho puguin veure i viure. Perquè si parlem de reconeixements és reconeixement a una manera de treballar, a un compromís per aprendre, a un voler implicar-se en la recerca, en el descobrir, en el pensar…. en definitiva, en l’escola com a comunitat d’aprenentatge i de convivència.
I creieu-me si dic que el fet que se’ls reconegui que treballen bé, i que fins i tot són model, pel nostre alumnat és molt important. Que siguin conscients que formen part d’una possibilitat de canvi, en el seu cas l’educació, i que per això són valorats, segur, ben segur, que a part de pujar l’autoestima, els dóna força per poder canviar el que cal canviar del seu entorn.
Hi ha gent que ens felicita per la feina que fem , i és evident que les mestres hi som, però sense els nens i nenes això no seria possible, sense les seves ganes i compromís no podríem treballar. Per tant el nostre reconeixement a l’alumnat de 6è de l’ Escola Collaso, esperem que no canviïn mai la mirada que tenen sobre l’escola!
Esperem que aquest premi els ajudi a confiar ells mateixos. De cara a nosaltres, el professorat, és una mostra més que cal continuar creient en el nostre alumnat.
Al finalitzar el curs passat vam obtenir 4 tablets com a premi al concurs de bones pràctiques, per aquest motiu comencem a pensar com implementar el seu ús dins el currículum i dins la metodologia que seguim en el projecte educat2.0.
Aniré posant en el bloc quines utilitzats li trobem i en quines activitats les fem servir.
Aquest primer cop les hem utilitzat fent servir l’app Cozy Magnifier per tal de poder observar amb la lupa la sorra, i descobrir, així, si és una mescla homogènia o heterogènia.
Aquesta activitat s’ha desenvolupat dins l’àrea de medi, per grups els nens i nenes havien d’observar la sorra i fer una foto del que consideraven els hi servia per poder explicar les seves conclusions. Un cop fetes les fotografies les enviaven, des de la mateixa tablet, a un àlbum de picassa compartit. D’aquesta manera, al cap de poca estona, tots i totes vam poder veure totes les fotografies a la pissarra digital i vam poder parlar i concloure que la sorra és una mescla heterogènia.
Publicat dins de1x1, educat2.0, TABLETS|Comentaris tancats a TREBALLANT AMB LES TABLETS: LA LUPA
Els diferents subportals de la XTEC es fan ressó del nostre treball sobre l’Espriu premiat al concurs de Bones Pràctiques TAC.
Aquí deixo els enllaços on a més a més de la feina feta, pels nens i nenes del Collaso, trobem diferents propostes pedagògiques molt interessants per poder treballar l’any Espriu.
Aquí deixo una mostra del que es pot fer amb l’eina “Dermandar”. Una aplicació apps del mòbil que et permet fer una panoràmica de 360º, després amb la imatge feta amb el mòbil, es puja a la web: http://www.dermandar.com/ i ja ho tens, ja pots embedar una panoràmica de 360º.
Aquí una panoràmica dels estrets d’Arnes amb el toll blau en primer pla.
Publicat dins deRecursos|Comentaris tancats a DERMANDAR
A l’escola, aquest curs, se’ns va acudir fer un lipdub per acomiadar els nens i nenes de 6è. La participació de tot el professorat va ser clau per poder tirar el projecte endavant. Primer de tot vam visionar diferents lipdubs fets per escoles, d’aquesta manera agafàvem idees i apreníem.
L’entusiasme dels nens i nenes de 5è, que eren els que havien de ser el fil conductor i protagonistes del lipdub, va ser bàsic per a poder organitzar-lo i engrescar a la resta dels nens i nenes de l’escola. L’alumnat de 5è va crèixer en responsabilitat i autonomia…. ja que eren 50 alumnes que en els moments dels assajos havien d’estar sols mentre les mestres anàvem recorrent l’escola, i no només sols, en molts moments havien d’estar pendents del petits per donar-lis indicacions.
Pel que fa a la part tècnica, el grup de mestres encarregades vam recórrer el circuit que ens havíem marcat per tal de calcular el temps tot lligant-lo a la música. A continuació, vam distribuir els espais entre els diferents grups, des de P3 a 5è, 6è no…. havia de ser una sorpresa i per tant no havien de ser-hi.
La definició de Lipdub que trobem a la viquipèdia és: “Un lip dub (o bé lipdub, en català: doblatge labial) és un tipus de vídeo que combina sincronització labial i doblatge d’àudio per fer un vídeo de música. Es fa filmant una successió contínua, i sense talls, d’individus o de grups que vocalitzen de manera que sincronitzen els llavis amb la lletra d’una cançó que escolten des d’una font aliena…”
Per tant era del tot necessari que els nens i nenes aprenguessin la lletra de les cançons, sobretot els nens i nenes de 5è, ja que havien de ser els conductors del lipdub. I parlem de cançons, en plural, perquè el nostre lipdub consta de dues cançons.
Cada grup va decidir quina coreografia faria, només hi havia dues condicions: havia de ser senzilla, ja que no es tractava de fer grans muntatges, i havia de deixar passar als nens i nenes de 5è que tot passant-se una caixa (com a testimoni), anaven recollint els desitjos que cada classe havia escrit pels nens i nenes de 6è.
Finalment, i després d’alguns assajos, va arribar el dia de la gravació, dia que coincidia amb una sortida de 6è. Així doncs… tothom al seu lloc, sona la música, comença el lipdub!
El 29 de maig el vam gravar, tothom es moria de ganes de visionar-ho per veure com havia quedat…. però ni mestres, ni nens ni nenes van desesperar-se…. Vam esperar a veure-ho com escola el mateix dia que se’ls hi ensenyava als nens i nenes de 6è: l’últim dia de curs.
I per desitjar a tothom bones vacances, encara que pels mestres encara no les tinguem, deixo aquí aquest lipdub fet des de l’escola Collaso, una experiència molt maca que s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració de tothom, a la implicació d’un grup de mestres concret i al compromís d’uns nens i nenes simplement encantadors.
Enguany, el Cicle Superior, ens hem presentat al tercer concurs de Bones pràctiques que convoca el Consorci amb el treball “Qui és Salvador Espriu?“. Tota la feina de l’alumnat la mostrem a la revista digital multimèdia “Sinera a l’Osalloc“.
Si voleu veure el treball dels nens i nenes de 5è i 6è de l’escola no dubteu a clicar en el logo de “Sinera a l’Osalloc” i descobrireu a Espriu, així com les activitats proposades per fer la revista digital multimèdia:
Presentacions amb Google drive, entrada a l’eduwiki, línies del temps amb timetoast, geolocalització amb eduloc i woices, gravacions de poemes i programes de ràdio sobre la vida i obra d’Espriu amb Spreaker, creació de vídeos a partir de les seves frases, murals amb Glogster, creació d’anagrames amb linoit, isuu per penjar les pròpies creacions i enquestes amb el formulari del Google drive.
Per cert, amb aquest treball també hem obtingut el 2n premi!
