A la seu del CRP de Ciutat Vella i durant dos dimecres consecutius (17 i 24 d’octubre), en el cicle “Actuacions sobre tutoria”, la psicopedagoga Carme Saumell Mir ha dut a terme una xerrada sobre una nova manera de fer tutoria. Aquesta conferència, a la que vaig assistir com a tutora de Cicle Inicial, proposa una orientació de l’acció tutorial en una línia semblant a la que ja va exposar, uns dies abans, el Dr. Miquel Martínez i que està linkada en el post titulat LA TUTORIA.
D’entrada m’agradaria remarcar la importància de trobar temps per dedicar-lo a la reflexió de la pròpia pràctica docent, i a la vegada l’enriquiment que comporta el poder-la compartir amb els companys de feina. En aquest sentit em semblen molt beneficioses totes aquelles iniciatives que fomentin la reflexió.
La Sra. Carme Saumell explica l’experiència tutorial que han dut a teme a una escola de Badia del Vallès i que han valorat com a molt positiva. Igual que ho va fer el Dr. Miquel Martínez, defensa la tutoria com un element molt important de la nostra feina i proposa una millor vinculació afectiva en l’acció tutorial. Apropar-se als infants, ens diu, possibilita coneixe’ls i gaudir-ne, i ens permet “canviar la mirada”.
Ara no explicaré la seva experiència ni la seva tesi, està tota enregistrada i linkada en aquest post. Si que m’agradaria explicar una impressió, la de saber que moltes de les coses que diu ja les havia pensat però la certesa que ara hi ha un plus afegit, el sentir-les des de la reflexió i la sistematització. Això ajuda a fer-te més conscient i a valorar més la pràctica educativa.
Per acabar, i lligat a aquesta reflexió escric un breu llistat sobre algunes de les certeses que convé pensar:
-La importància de compartir el dia a dia amb els companys d’escola.
-La importància d’estar pels alumne, de coneixe’ls, de mirar-los amb atenció (sense entrar a furgar en la seva vida privada. Tot recordant que nosaltres som només mestres i que hi ha tota una xarxa al voltant de la qual podem estirar per mirar de millorar les seves condicions, siguin les que siguin).
-La importància de creure en els alumnes i estirar-los cap amunt, de fer-los créixer en tots els sentits, en el personal i en el de l’estudi. D’això se’n diu: confiar en els alumnes.
-La importància de gaudir fent la feina.
-La importància que cada alumne es formi una autoimatge ajustada.
A continuació teniu la xerrada que s’ha editat i penjat gràcies al suport de ravalnet, en el podcasting de la XeR.