En un post del seu bloc, l’Anna em
passa una Meme: pensar sobre quina escola m’agradaria per d’aquí
a 10 anys, al 2018. Tot un repte!
D’entrada, pensar d’aquí a 10
anys…Com representar-me aquest
temps mentalment? Com fer-me una idea de quant de temps
representa en termes d’educació?
Per tenir una mica clar què
poden representar 10 anys en el món de l’ensenyament faig un
flashback i miro enrere 10 anys…Com era l’escola ara fa 10 anys?
-
El primer que em ve al cap és
que parlàvem del “Departament d’Ensenyament” -
A les escoles no feia massa temps
que s’havien començat a introduir els ordinadors i encara
anàvem mooolt despistats tots plegats, sense tenir massa clar
què fer amb aquella nova eina (per a molts una màquina
infernal).
Gràcies a déu hi va haver mestres
que des del principi li van trobar el sentit i li van veure la
utilitat i en la mesura de les seves possibilitats ho han anat
transmetent a la resta. -
Les escoles de Catalunya
començaven a rebre alumnes nouvinguts d’arreu del món,
sobretot d’Amèrica Llatina, Pakistà, Bangladesh i el
Marroc.
I de l’escola d’ahir podríem
passar a l’escola d’avui:
-
Avui parlem del “Departament
d’Educació” -
Avui la majoria d’escoles tenen
algun alumne nouvingut, i n’hi ha que estan al 80 o 90 %. -
Avui hi ha ordinadors a totes les
escoles i totes tenen una pàgina web més o menys
aconseguida. I fins i tot en algunes es treballen les Webquest, els
Blocs… i tenim l’Edu 365 i molts més recursos a la xarxa, i
hi ha més metres que hem incorporat tot això a la
nostra tasca diària i a la dels alumnes. -
Algunes escoles avui treballen la
ràdio i d’entre elles n’hi ha que s’atreveixen a emetre ràdio
en directe. -
Tenim punts edu d’audiovisuals.
Ben segur que de l’escola d’ahir i de
la d’avui podríem dir moltes més coses i fer una llista
molt més llarga però aquest no és el tema que
ens ocupa.
I ara ja si, sobre l’escola d’aquí
10 anys.
D’entrada se m’acudeixen dues coses, la
primera, que no és tan llunyà el 2018 tot i que hi
haurà una sèries de mestres que ja no estaran exercint
el treball directe amb els nens (però que
sempre poden ajudar a formar-nos i a millorar la feina als que encara
estiguem al peu del canó), i la segona que hi haurà
tota una fornada de mestres nous molts dels quals s’estan formant ara
mateix. Així que el panorama d’entrada se m’acut que serà
molt semblant a l’actual. Però, com diu l’Anna, d’aquí
a 10 anys voldré l’escola que desitjo per ara, però amb
les novetats incorporades que sorgeixin d’aquí a 10 anys.
I és en aquesta línia que
proposo com voldria que fos l’escola del 2018.
-
M’agradaria una escola on el més
habitual fos compartir la pràctica pedagògica i els
coneixements tant amb els companys, els que estan treballant encara,
com amb els que ho han deixat però que tenen el bagatge de
tants i tants anys d’experiència i pràctica en el món
de l’educació. -
M’agradaria una escola on tothom
confies en els seus alumnes, en les seves possibilitats, on
s’estirés als alumnes cap amunt. -
M’agradaria una escola on el
sentit comú fos l’imperant, on els mestres no tinguéssim
por a les crítiques o a les observacions d’altres companys de
feina i on no ens sentíssim atacats quan ens equivoquem. -
M’agradaria una escola on tant
l’equip directiu com la resta del claustre compartíssim un
projecte comú, un projecte que es basés en donar el
millor de nosaltres i de la pràctica educativa als nostres
alumnes i en esperar el millor dels nostres alumnes. -
Una escola que tingués la
confiança de la societat i en la que els mestres, els que
estem treballant amb els alumnes, poguéssim decidir el què
i el com treballem sense que ens vingués determinat o
preestablert des de l’administració. -
Una escola amb autonomia i
llibertat per triar els propis mestres i els recursos que necessita. -
Una escola que, treballant
conjuntament amb les famílies, fes dels infants persones
responsables i compromeses amb el present i amb el futur. -
En definitiva una escola on tant
els mestres com els alumnes hi treballéssim amb il·lusió
i confiança en el que fem.