Llegeixo en el bloc de l’Anna les
interessants reflexions que com a mestra fa sobre un article publicat
per “La Vanguàrdia” el 17 d’agost d’enguany. No explicaré
l’article ja que està molt ben sintetitzat en el post ja
citat. Però si que m’agradaria explicar la meva experiència
com a mare d’una nena que ara té 12 anys i que per tant
entraria dins el grup dels nens i joves que l’article anomena
generació multitasca.
La meva filla, com
molts dels nostres joves, xateja mentre escolta música i a la
vegada escriu en el seu metroflog. Sovint, davant la pantalla de l’ordinador, no sap massa què escriure, les seves idees
s’acaben de pressa: penja una foto i explica amb un pseudollenguatge
adolescent: Que ho dedica als seus amics i que els estima molt per
acabar dient: “i com que no sé què més dir,
dew”. Per ella les tres coses són importants
perquè formen part de la seva manera de relacionar-se amb els
seus iguals, de ser una més entre els seus amics.
Li he de
prohibir que ho faci o l’he d’orientar en com fer-ho?
La qüestió crec que no
radica en el fer o no fer moltes tasques a la vegada, sinó en
quines tasques es fan. Recordo que quan era petita se’m deia que no
podia fer els deures mentre mirava la televisió o escoltava la
ràdio, o quantes vegades no hem sentit allò de la
importància de treballar en una habitació lluny del
soroll?
Es pot xatejar,
escoltar música i buscar alguna cosa al youtube a la vegada?
Sí, evidentment, i no crec que a ningú li crei stress.
Ara bé, es pot escoltar música, xatejar i pensar i
escriure un text? Si es vol fer bé l’escrit,
evidentment, no. Per pensar i escriure alguna cosa amb un mínim
de sentit i correcció cal concentració i no ens podem
concentrar si tenim estímuls que ens distreuen de la tasca a
fer.
Per
altra banda, estic segura que la meva filla no escriuria tan sovint
en una llibreta, qui la llegiria i qui li respondria immediatament?. Escriure en el metroflog ho fa força
sovint, en canvi escriure cartes ho fa només de tant en tant,
per exemple a l’estiu quan escriu a alguna amiga perquè no té
l’ordinador, però el correu tradicional no té la
immediatesa del virtual. Té altres encants, però no el
de la immediatesa.
L’important és que els nostres
joves sàpiguen discernir quan poden fer diverses tasques a la
vegada i quan cal centrar-se en una de sola per tal de fer-la bé.
De manera que,
segons el meu parer, el que cal és que els pares “perdem”
una mica d’aquell temps nostre tan preuat- podem, per exemple,
aprofitar un moment del cap de setmana- per seure al costat dels
fills i indicar-los una mica el camí, mostrar-los diferents
possibilitats. Per exemple, si tenen un metroflog , per què no
seiem amb ells i pensem conjuntament temes sobre els quals escriure
com: explicar alguna cosa de les vacances i penjar una foto, explicar
o recomanar alguna pel·lícula que s’ha vist darrerament
al cinema o al vídeo, penjar alguna foto on s’hagi de
descobrir algun enigma i convidar
els companys a trobar-lo…?
Si ens posem a pensar amb els nostres
fills segur que se’ls acudiran multitud de coses per escriure.
I si a més els hi demanem que ho
escriguin sense faltes, l’atenció augmentarà i per tant
segur que mentre fan aquesta activitat el seu grau d’atenció
serà més elevat i s’adonaran que per treballar bé
cal concentració i que en determinats moments no poden estar
xatejant o escoltant música.
No es tracta, doncs, que no puguin
xatejar o escoltar música o fer el que sigui: es tracta que
facin cada cosa quan toca, i que la facin bé.