Aquests dies he gaudit, juntament amb la meva família, d’unes merescudes i regalades vacances a Àustria. Merescudes perquè quan treballes et mereixes un descans, i regalades perquè molta gent, malgrat treballar molt no les pot fer.
Ha estat un viatge ple de contrastos, o almenys jo l’he viscut així.
Quan pensava en aquest viatge m’imaginava la Viena senyorial, la dels valsos, la de Mozart, la del Danubi… m’imaginava la Viena dolça, amable, agradable i l’Àustria dels paisatges i les flors. Però en entrar a una de les sales del Leopold Museum, de cop i volta em vaig trobar amb una altra realitat. Hi havia penjats uns quadres grans que representaven la por, el terror, la desesperació, l’angoixa… i em van recordar, encara que formalment no tenien res a veure, al Guernika de Picasso (potser perquè a l’escola amb els alumnes de 6è havíem treballat aquesta obra no feia masses dies).
Uns dies més tard, i per atzar, a l’anar a visitar un poblet anomenat Enns vam descobrir que a prop d’allí hi havia el camp d’extermini de Mathausen. Estàvem a 5 kilòmetres del camp i vam decidir anar-lo a visitar.
El paisatge que hi porta és molt bonic, ple de camps i d’arbres i contrasta, d’una manera quasi brutal i amarga, amb aquella construcció rígida i pesant que va amagar i ser el lloc de patiment i destrucció de tantes i tantes vides.
He tornat del viatge amb la certesa que la pau que gaudim no només l’hem de mantenir sinó enfortir. Hem de saber transmetre als nostres alumnes i fills la necessitat de construir un món millor i de valorar els esforços de tanta i tanta gent, anònima o no, que ha lluitat per anar construint una societat més justa i plural. I posats a transmetre utopies…un món, tot ell més just. I transmetre’ls que d’ells en depèn una gran part i que ja poden començar a treballar des d’ara per fer-ho possible.
Els adults, tant des de les escoles com des del si de les famílies i des de les institucions, hauríem de donar als nostres nois i joves els criteris i valors per a poder crear un món on la justícia i la pau siguin paraules germanes. I fer possible així que els futurs ciutadans puguin tenir avui una formació tan sòlida que els faci valorar aquest món on vivim i els doni la força per lluitar per tal de millorar-lo.
Conèixer la història és una manera de poder valorar d’on venim i fa que ens apropem al per què dels conflictes i ens permet tenir la possibilitat de fer millor les coses i no repetir els errors i les bestialitats d’aquells que ens han precedit.
En aquest sentit aquest final de curs, amb els alumnes de 6è, treballarem la Guerra Civil Espanyola i les dues guerres mundials, i ho farem a través de "testimonis" que puguin fer viure als nanos els horrors d’un passat molt recent.
Espero que a través de la història i amb l’ajuda de la webquest que hem preparat amb l’Anna "La història en còmic", sabrem transmetre’ls aquests sentiments, pensaments i reptes.
Aquí us deixo unes imatges del camp
de concentració de Mathausen, del paisatge del voltant i d’algunes de
les obres de la pintora Käthe Kollwitz.