Fa temps que estic convençuda que treballar la ràdio
a l’escola ajuda molt als nostres alumnes a millorar la
pronúncia, l’entonació, la velocitat i el ritme
lectors.
Aquests dies amb els alumnes de sisè de primària
, la majoria immigrants, estem treballant les redaccions ja que barregen els temps verbals,
els costa trobar algunes paraules en català que els permetin
expressar el que volen dir, no usen els connectors, no tots fan la
correpondència correcte nom-article… i, per acabar-ho
d’adobar, a un gran nombre d’ells els costa fer els deures.
Per mirar d’estimular-los i perquè s’adonessin de les dificultats
que tenien, no només alhora de redactar sinó també
a l’hora de llegir, els hi vaig dir que les millors redaccions les
gravariem i les penjariem al bloc
de la classe. Així doncs, aquell mateix dia, vam començar
gravant le lectura de les dues millors redaccions, evidentment
després de treballar-les i corregir-les amb el nen que les
havia escrit.
La proposta i l’activitat els va entusismar fins a tal punt que
l’endemà els alumnes que havien fet el text el van dur refet
de casa i molt millorat i els qui no havien presentat la feina la van
fer aquella tarda a casa i l’endemà la presentaven a l’aula
amb la demanda de gravar també ells el seu text, després
d’haver-lo corregit, és clar!
La proposta de gravar-los els esperona a fer millor la feina i fa que s’esforcin més. Quan graven és molt alliçonador
per a ells escoltar-se després d’haver gravat per primer cop
un text ja que s’adonen dels errors que cometen, i accepten molt
millor les observacions tan per part dels companys com per part del
mestre i s’esforcen en les següents gravacions a fer-ho millor.
Aquest aprenentatge després el transfereixen a les lectures
sense gravacions.
Us deixo dos audios d’un text d’un mateix alumne. Són
iguals?