Mentre passejava per les Rambles el dia de Sant Jordi i el meu fill triava i remenava quins llibres li agradaven vaig ser testimoni d’un fet surrealista.
Mentre em sentia contenta de veure l’interès del nen amb la lectura i fent respectar el seu criteri (per fí mostra molt interès en els llibres), en una de les parades veig una nena, d’uns 10 anys, amb un llistat de llibres. La nena buscava i remenava, i a la fi va trobar el llibre que buscava. De cop i volta i destorbant l’atenció que el llibre li produïa, se sent una veu, concretament la veu de la mare que li diu:
-Qué haces?
La nena ràpidament li respon:
-Miro un libro
I la mare li respon, també ràpidament:
-Pa qué?
Aquí la nena va trigar una mica més a respondre, i la seva cara de perplexitat es va fer evident. Al cap d’uns segons de silenci respon:
-Pa leer!
I aquí el missatge de la mare crec que no va deixar indiferent a ningú dels que estàvem allà:
-Pero no prefieres unos pendientes de las paraditas. Ala, vamos!
La nena que deixa el llibre i marxa amb la mare amb cara atònita, suposo que com la que se’ns va quedar a la majoria.
Benvingut any de la lectura!…. mentre molts critiquen que els joves no llegeixen hi ha bufetades a la porta de la FNAC perquè molts joves no poden tenir signat el seu llibre, un llibre que els autors són uns locutors d’un programa de ràdio (si de ràdio i no de tele), i una nena no pot llegir perquè la mare prefereix gastar-se els euros en unes arracades… en fi, a quina institució se li acudirà educar als pares? Això si, mentres tant mantindrem el debat entre el "puritanisme" entre autors mediàtics i autors "de pata negra".
