Fa uns dies la Carme Barba en el post que parlavem dels immigrants digitals va plantejar el següent:
lliure, desvetllada i feliç" anem a Finlàndia!! va… intentem somniar
que hi arribem i que ens convertim en immigrants-pedagògics, perquè no?
per què no podem tenir aquí també una educació de semblant qualitat?
per què ens resignem a creure que no hi podem fer res?.
Sabem quines són les claus del seu èxit i no són pas tan difícils d’assolir."
Si ja hi havia debat a partir dels conceptes de nadius i
d’immigrants digitals, les paraules de la Carme van iniciar un altre
debat centrat en si els nostre sistema educatiu és de qualitat i si la
gran diferència amb Finlàndia és més social que educativa… a partir
d’aquí em vaig prestar a escriure un post sobre Finlàndia i poder
continuar així donant voltes sobre l’educació.
He llegit el material que està penjat al bloc de webquestcat, concretament
" La selección y formación del profesorado: clave para comprender el
excelente nivel de competencia lectora de los alumnos finlandeses" de
Javier Melgarejo Draper
Apuntaré aquí el que més m’ha cridat l’atenció:
Ajudes oficials
- "Existen numerosas ayudas oficiales para las familias con
hijos, y son especialmente importantes las ayudas a las mujeres.
Dichas ayudas sociales aseguran que los hijos nunca sufran dificultades
económicas que no aseguren una igualdad de oportunidades entre todos
los niños y niñas del país. Las ayudas a la infancia y a la familia
permiten, según la UNICEF 2000, que sólo el 4% de los niños finlandeses
vivan en situación de pobreza (en Suecia esta proporción aún es menor,
es del 2%; en el Estado español es del 12%)."
Paper de la família
- "Las familias finlandesas tienen unas actitudes hacia el
subsistema escolar y el aprendizaje que condicionan su funcionamiento.
Por un lado, los padres finlandeses creen que la familia es más
responsable que la escuela de la educación de los hijos (55%)."
Recursos socials
- "Una de las variables importantes en este subsistema es el
decidido apoyo por parte del Estado mediante una red de bibliotecas
bien dotadas, conectadas entre ellas, con un personal muy cualificado y
con una política de total libre acceso a los bienes culturales del
país. Hay más de 1.900 bibliotecas públicas en el país, y 250 autobuses
bibliotecas. El número de volúmenes por 1.000 habitantes es el mayor
del mundo: 7.226 (cuatro veces más que España)."
El sistema educatiu
- Finlandia tiene un modelo de escuela que encaja bien el modelo
de organización del aprendizaje así como en una escuela que es corazón
de la comunidad, y que se ajusta perfectamente con su ideal de una
sociedad del conocimiento. Finlandia se dirige estratégicamente hacia
esa sociedad, potenciando la escuela en red. El gobierno considera que
la supervivencia cultural y económica depende de planificar una
sociedad plena del conocimiento. En este diseño, la escuela es esencial
como cuna de este modelo de ciudadanía.
- La escuela finlandesa es una escuela pública mayoritariamente.
Existen pocos colegios concertados, principalmente en la formación
profesional.
- Un dato sorprendente es que el número total de horas de
instrucción entre los 7 y los 14 años de Finlandia es el más bajo de
todos los países de la OCDE.. Proporcionalmente, en Finlandia se hacen
menos horas de lengua que en el Estado español. La teoría
constructivista es el paradigma pedagógico dominante que, como en casi
todos los países, se aplica en los procesos de lectura y escritura.
A part de les cites anteriors m’ha cridat l’atenció que a les
escoles n’hi ha molta menys ràtio professorat-alumne, que hi ha un
seguiment psicosocial, que a les escoles hi ha infermeres pediàtriques
i que tothom dina gratuïtament.
I sobretot, el que més m’ha cridat l’atenció és tota l’explicació de
la formació del professorat com a clau de l’èxit, que els considerats
millors docents estiguin als cursos més baixos i que el nº de places es
planifiquin segons les necesitats del "mercat"… igualet que aquí, oi?
En el bloc de webquestcat podem llegir les propostes de millora que fa
Javier Melgarejo a partir del seu anàlisi.
Algú pot pensar que Finlàndia és molt diferent i que no es pot comparar… però jo em pregunto:
- És el fred el que ens fa diferents o les voluntats polítiques?
- Com pot ser, que experts que han estat analitzant informes PISA i
models educatius arribin a la conclusió que la quantitat és millor que
la qualitat? (evident! va per la sisena hora) - Si el model educatiu de Finlàndia aposta perquè l’escola sigui
clau en la societat del coneixement… és tan difícil que els nostres
governs facin el mateix? - A Finlàndia la vida familiar, laboral, social i escolar van molt
compaginades… realment aquí és diferent… és l’escola qui ha de
paliar el desajust horari i la mancança que tenen les famílies per
poder estar pels nens…?
Podríem afegir moltes coses, que a l’escola es treballa la cultura
de l’esforç, que hi ha disciplina, que hi ha recursos… en definitiva,
crec que estariem parlant que a Finlàndia l’educació se la prenen més
seriosament.