Fa uns anys vam anar a Equador on vam conèixer un projecte d’educació popular en una escola d’un assentament: El Bastión Popular.
Pots aprendre molt de gent que treballa per millorar el seu entorn en situacions difícils. Un dels projectes que més em va impactar va ser el treball de reinserció de presos de la Presó del Litoral de Guayaquil, una presó duríssima on una dona, la Soledad Rodríguez, va organitzar diferents tallers de reinserció, estava al costat dels presos denunciant les barbaritats que allà es feien,… es respirava l’esperança entre tanta brutalitat.
La Soledad Rodríguez ha estat brutalment assassinada i el seu germà demana que es doni a conèixer el que ha passat.
Realment aquí ens assabentem ben poc del que passa a segons quins països.
Aquí podeu llegir el text del Tomás (el seu germà)
Més informació de la premsa equatoriana:
Per acabar aquest post una frase del Tomás:
"Pierde la izquierda
ecuatoriana, pierden las organizaciones cristianas de base, pierde la
cultura y el sector social a la mejor de sus militantes, pierden sus
adorados hijos y sus hermanos. Pero no ganan los asesinos ni el
sistema que ella combatió porque el corazón de Soledad,
a prisa con la historia se instala ya en miles de jóvenes y
revolucionarios que recogerán la posta."
Y un pensament de la Soledad:
“Si comienzo a ver el sufrimiento de otro como algo muy normal, dejaré de ser humana…”(Soledad Rodríguez León)
