Res, canvi de plans, ja no anem a Roma. La vaga dels controladors ha fet que no poguèssim anar a Roma aquest cap de setmana.
De les coses que més m’ha sorprés és la reacció de la gent: ressignació? indignació? sorpresa? decepció? La veritat és que les cares eren de gent treballadora que volien fer una escapadeta (com jo mateixa) d’uns dies per continuar currant.
Sempre he defensat el dret a fer vaga (faltaria més!) però això d’avui (i d’ahir) no té nom: vaga encoberta? malaltia encoberta? sense avisar!!!!???
Però sento el Rubalcaba i resulta que si que sabien alguna cosa, per això el decretazo, i per acabar-ho d’adobar ara estem amb estat de setge, perdó! d’alarma….
No sé jo, però sincerament crec que no ens mereixem el que tenim: ni controladors que es creguin els amos del món, ni governs que davant la seva incapacitat declarin l’estat d’alarma amb els milikos al costat…
A més a més, si ho havien d’acabar fent, no ho podien haver solucionat abans? Per què una reunió de crisi a les 9h del matí de l’endemà d’un conflicte?
No sé, no sé, però reitero, no ens ho mereixem, i som molt bona gent… només cal veure les cares de la gent que ens prenem les coses amb el millor dels sentits possibles (humor? comú?…).
