Una mestra de pràctiques que vam tenir a l’escola està ara a Finlàndia completant la seva formació.
Quan m’ho va dir no em vaig poder estar de demanar-li que ens anés informant sobre com és l’educació a Finlàndia.
És així com -evidentment amb el seu permís- podem recuperar un debat iniciat el passat setembre a partir d’uns correus seus.
Els textos que poso a continuació són les vivències, informacions, sensacions…. a partir de l’estada en una escola destinada al pràcticum de mestres.
Primeres sensacions
"l´escola (ara plorareu) és un centre educatiu (de veritat!!!). Hi ha tant d´interès per part de l´estat i de les famílies que és impossible que no funcioni. Vaig visitar una escola internacional, en principi la multicultural, i faré algunes pràctiques (de castellà i d´art dramatic, ole, ole!!!). Aquesta escola, la internacional, està destinada als pràcticums dels mestres, ás a dir, que tot aprenent de mestre té l’obligació de passar per aquella escola (més ajudes i suport a l´aprenentatge)."
"Hi ha una aula d´informàtica la mar de maca i ordinadors als passadissos (hi ha també alumnes de secundaria a l´edifici del costat). Hi ha dos aules pels tallers (fusteria, ferreria, costura… de tot), una sala d´actes impressionant (amb una pantalla gengant, en plan auditori), una cuina, una sala de mestres gegant amb moltíssims ordinadors i una altra per preparar els materials dels mestres i dels alumnes de pràctiques.
A les aules… (ara si plorareu)… tot és silenci… Van descalços, com a casa, deixen les sabates amb la jaqueta, fora de l´aula. Estan asseguts en taules individuals, mirant a la mestra (a la tradicional). A les classes tot és disciplina, escoltant a la mestra, interessats pel que aprenen… Ara si, no són gaires a l´aula. Segons em va dir la International Officer de la meva facultat poden arribar a ser 30 alumnes per mestre, pero mai és així, sempre hi ha algú de suport (jo no en vaig veure mes de 20)."
Formació de mestres
"Per accedir a les Facultats es fa una prova d’ingrès (molts estudiants es passen anys intentant accedir a la carrera que volen). Diuen que l’accès més difícil és el de magisteri (és una Licenciatura de 5 anys), es presenten (a Turku) uns 1700 i n’agafen només 85. Això es deu a que l’ensenyament es molt personalitzat, en petits grups i seminaris, i moltes, moltes, pràctiques a l’escola que et vaig explicar l’altre dia. Els mestres estan molt reconeguts aqui."
La societat
"La societat finesa va alfabetitzar-se tota de cop, molt motivada (ara no em vull equivocar del segle, però em sembla que sobre el XVII), de fet un no podia casar-se si no sabia llegir. Totes les famílies estan molt volcades a l’educació dels seus fills i de fet la majoria de la societat finsa acaba estudiant a la universitat."
Gràcies Ilona per deixar-me compartir les teves impressions.
Jo no crec que haguem de "copiar" el model finès (tot i que hi ha molts aspectes que jo els copiaria clarament!). Del que he llegit hi ha un aspecte que no signaria: la distribució de les taules mirant totes a la mestra.
Però si crec que el model finès ens ha de fer reflexionar sobre el que estem fent nosaltres (la diferència és abismal!), ens ha de fer qüestionar sobre quin model educatiu i social volem (es poden separar?).
De les paraules de la Ilona i del model finès sorgeixen unes paraules clau: formació de professorat, disciplina, suport, mitjans, coordinació primària-ESO…. paraules que cal que ens replantegem aquí. Realment, una altra educació és possible?
Realment els mestres d’aquí tenim molta feina…. comencem? (tot i que en molts moments diria -la majoria-: continuem?
