L’altre dia vaig anar a veure "La classe", una pel.lícula que no em va deixar indiferent. El Jordi Jubany (que ja té bloc!) fa una reflexió a partir del títol original de la pel.lícula "Entre Les Murs" (Entre parets) a partir del significat dels murs o les parets que té l’escola i la necessitat d’obertura del centre educatiu.
El
film el vaig trobar interessant, de fet em va agradar, que no vol dir
que m’agradés el que hi veia… posaré alguns exemples per explicar-me
millor:
- El professor s’interessava per l’alumnat, això és indiscutible,
però la dinàmica de les classes era com molt clàssica: Asseguts de dos
en dos mirant a la pissarra -de guix és clar-, conjugació de verbs i escriure el llistat a la pissarra…
- L’alumnat és un exemple d’alumnat poc motivat, però s’enganxen
amb una proposta didàctica concreta: L’autoretrat. Va ser l’únic moment
on es veuen alguns dels alumnes fent una feina de forma cooperativa
entre ells (estan passant a net a l’ordinador el seu treball per
parelles) i comenten el que estan fent. Això em va agradar molt!
- L’alumne més desmotivat i indisciplinat, el que es nega a
escriure i treballar, porta una càmera digital amb fotos que ha fet de
la seva família… fantàstic! vaig pensar ara aquí l’enganxa i aquest
nano comença a mostrar més interés. Buida la càmera a l’ordinador i el
professor li proposa que posi peus de fotos. Com que la feina li ha
quedat molt bé el profe l’exposa al suro i tota la resta de companys
admiren el treball que ha fet Souleyman, que alhora es mostra orgullós
de la feina que ha fet i content.
- Aquesta escena és fantàstica, veus els nanos treballant, un clima
tranquil, tots estan treballant i col.laborant… però la següent
escena, i la següent, i la següent… torna a ser el profe explicant el
"subjuntivo", els nanos mirant a la pissarra i qüestionant tot el que
diu el profe "no sirve para nada".
- A partir d’un conflicte s’arriba a l’expulsió del nano
conflictiu… després d’un debat entre el professorat on es mostra com de malament s’ho passa qui ha d’expulsar a algú…. següent escena:
classe tranquil.la i final de curs, tots i totes comenten feliçment el
que han après.
Crec profundament amb la força del llenguatge visual, i per tant
crec que les escenes no són gratuïtes, ens mostren missatges i
aquestes són les conclusions a les que crec que es pot arribar amb la
pel.lícula:
1- Que treballar d’una manera col.laborativa utilitzant
mitjans tecnològics i audiovisuals és pura anècdota, el normal és la
classe magistral i el "subjuntivo".
2- Que l’expulsió és necessària.
3- Que
els joves són molt mal educats i que el professorat no els sap aturar,
al contrari, entra en les discussions i atura les classes constantment (ep! jo això no ho penso, crec que es pot arribar a aquesta conclusió veient la pel.li… hem d’adonar-nos que la mateixa pel.li ens mostra nanos encantadors quan treballen d’una altra manera).
4- Pobre professorat de secundària!
Com
amb tota pel.lícula…. ens hem de plantejar què hi ha de de realitat i
què hi ha de fantasia, en aquest cas, com m’agradaria que la majoria
fos pura ficció!!!!
Sincerament crec que la pel.li ja ens dona la solució a com fer millor les classes, no?
Com deia abans, la pel.li em va agradar, pot ser un bon material per replantejar-nos com funciona la secundària
