Post campus i post colònies 2.0

Mentre vaig acabant l’escola d’estiu de webquestcat, per cert aquest any els alumnes fan les webquest amb el google sites, visc de prop les reaccions de nanos preadolescents que han acabat les seves estades esportives (campus) o les colònies.

Després de 10 o 15 dies intensos venen els plors i els comiats… en aquestes edats tots els sentiments estan a flor de pell, i recordo els disgustos que tenia jo a l’acabar l’estiu quan tenia la mateixa edat, la sensació de trencament amb els amics, la sensació de companyonia i llibertat que es trencava de cop i volta…

I ara els sentiments continuen igual però amb una gran diferència, quan jo era joveneta escrivia cartes que rebien resposta al cap de quinze dies (i quina alegria al rebre-les!), ara però les relacions han canviat. Al baixar de l’autocar el meu fill tenia a la motxilla la tira de nº de telèfon, el mateix nº d’adreces de messengers i un grup nou al facebook on entrenadors, joves i monitors comparteixen imatges, aficions i records, el meu fill ja ha fet un vídeo que ha compartit amb el grup.

Avui la comunicació és instantànea, no cal esperar, i els lligams són més forts. Realment la comunicació 2.0 permet els nostres joves comunicar-se i estar més units que mai.

El que m’ha sorprés és veure com xategen en anglès amb els amics que han conegut d’un altre pais. El primer que m’ha passat pel cap és adonar-me de com les tecnologies poden facilitar el practicar idiomes, després una altra reflexió m’ha vingut al cap:
Quan escriuen en anglès estructuren totes les frases, no escriuen amb "llenguatge sms"… per tant escriuen "millor" perquè no acaben de dominar l’idioma… Si això és així, podem arribar a la conclusió que els nostres joves "juguen amb el llenguatge" perquè pensen que el dominen?…..

About Anna Pérez

Mestra de primària, membre de la XeR, de Webquestcat, Ravalnet...
This entry was posted in Mestra Tic. Bookmark the permalink.