Al Periodico he pogut llegir un article de ALAIN Duhamel
Analista polític de Libération anomenat "La foguera de la integració".
És un article molt interessant, més per aquella gent que com jo, treballem en barris on la immigració és molt gran.
L’article intenta buscar les causes de la revolta i parla clarament del mètode integrador del pais:
" La República francesa volia demostrar al món
que, amb el seu laï- cisme, la seva escola, el seu idioma, el seu
passat, els seus valors universals i el seu Estat voluntarista era
capaç de metamorfosar qualsevol estranger en un gal bigotut, patriota i
rondinaire, vingués del continent que vingués i fossin els que fossin
el color de la seva pell i les seves creences d’origen. Una assimilació
tan metòdica com aquesta constituïa una de les peces clau de la famosa
excepció francesa."
Tots recordem les notícies al diari sobre els mocadors, la prohibició de portar-los a l’escola… l’article planteja que igual aquesta uniformitat ha estat una de les causes, a més de l’econòmica i social.
Per què la foguera? Per què es cremen les escoles? Aquesta pregunta ens la fem totes les mestres, com es pot cremar una cosa que és pròpia? o no ho és tant? L’article dóna la resposta també:
"AQUEST PERÍODE terrible pel qual està passant
França, primer a l’extraradi parisenc i més tard a totes les regions,
s’ha convertit en una contundent revelació: són el símbol de la foguera
en la qual crema la integració a la francesa. França, a diferència de
tots els seus veïns, no ha deixat mai de ser un focus d’immigració,
quan els altres eren sovint emigrants. Sembla com si França hagi tocat
els límits del seu propi model. Els incendiaris i els que llencen
pedres tenen entre 10 i 25 anys. La immensa majoria d’ells van néixer
en territori francès, i per tant tenen la nacionalitat francesa. Les
dianes escollides són els símbols de la societat: la policia, l’escola,
la guarderia, l’institut, el centre cívic, el cotxe del veí, la botiga
de la cantonada. L’objectiu de les seves ires és una societat que ells
senten com injusta i discriminant. Se senten rebutjats per ella i ells,
al seu torn, també la rebutgen."
Es pot sufocar el problema, s’ha de fer, però evidentment cal l’anàlisi per veure què ha passat. Si es torna al mateix model…
"Per primera vegada, una generació nascuda a
França se sent molt menys integrada que la dels seus pares arribats de
fora i es comporta de tal manera que, dins de la col.lectivitat
nacional, sembla encara més estrangera."
