Vull anomenar així el títol d’aquest post, tot i que també el podria
anomenar "amb l’excusa"… amb l’excusa de la crisi es tanquen moltes
coses (o es trenquen).
Però prefereixo anomenar-lo "Salut i
pedagogia", que és la frase amb la que acaba sempre el programa Digues
Com el Miquel Giménez.
No
sé si el post es pot llegir com a pataleta, reivindicació,
homenatge… que cadascú el llegeixi com vulgui però, el que és segur, és
que l’escric des de l’afecta i la indignació.
Indignació
perquè m’he assebentat que el Digues Com s’acaba, el tanquen, el
finiquiten…. i indignació perquè el motiu és la crisi. Que hi hagi un
programa de ràdio que teballi amb les escoles, que aquestes omplin els
estudis de la Com Ràdio (emissora pública), que motivin setmana a
setmana a alumnat de primària i secundària per a treballar la ràdio es
veu que no és rendible. I la pregunta que ens hauríem de fer és… "ha
de ser rendible?". És vergonyós que un mitjà adreçat a l’educació el
tanquin per raons econòmiques mentre que per altres mitjans com la tv
veiem propaganda militar (aquesta si que la podrien eliminar i ens estalviaríem uns quants euros).
Afecte,
perquè només tinc paraules d’agraïment cap el Miquel Giménez i el seu
equip del DiguesCom. Perquè han captat la sensibilitat que necessiten
els nostres nens i nenes, per la seva implicació amb projectes educatius
i de barri i en el món educatiu en general.
Només em queda
esperar que qui hagi decidit que un projecte com aquest hagi de plegar
s’ho pugui repensar, que s’adoni que és una llàstima donar l’esquena a
projectes que en el fons són la base del nostre futur: les escoles, els
infants i els joves.
Mentre espero m’acomiado amb les paraules del
Miquel, paraules que mai han de faltar a la nostra societat (encara que qui amb l’excusa de la crisi les vulgui eliminar):
SALUT
I PEDAGOGIA!
