El conte de Pakistà ha estat seleccionat dins el concurs de podcast de contes d’arreu del món i entrarà dins la publicació: Llibre – CD "Concurs de podcast – Contes del Món".
Els nens i nenes de l’escola estan molt contents, sobretot la nena que ens va explicar la història que li explicaven quan era petita… ara la sabem tots!
La publicació comptarà amb històries
del Pakistan, Camerun, Japó, Perú, Sàhara, Marroc, Bulgària, Rússia,
Uruguai, Etiòpia i Catalunya entre d’altres pobles de la Terra. Potser
ara és un bon moment per escoltar aquests contes si encara no ho has
fet!
Fins ara he fet servir l’extensió del firefox media convert per convertir vídeos de youtube a mp3, però no sempre ha estat fàcil ja que la baixada no sempre funciona.
Ara però amb vidtomp3 he vist que tenim a l’abast un recurs molt fàcil, tan simple com posar l’adreça del vídeo i des de la mateica web wet pots baixar l’arxiu convertit en mp3. Realment una bona troballa.
En aquestes dates començo a rebre missatges desitjant Bones Festes, i molts d’aquests missatges els rebo en forma de vídeo o presentacions.
Així doncs m’afageixo jo també als bons desitjos i us deixo un parell de vídeos que els trobo especialment addients per felicitar aquests nadals.
El primer és el vídeo del caganer…. divertit i molt d’aquí! Ja el tinc posat en el pessebre 😉
I el segon pel significat de la cançó, tot i no ser una nadala la trobo ben apropiada per desitjar un bon any a tothom, però sobretot a totes les persones que creuen que és bo treballar en xarxa i de forma col.laborativa:
"Una gota junto a otra hace oleajes, luago mares…océanos
Nunca una ley fue tan simple y clara: acción, reacción, repercusión
Murmullos se unen forman gritos, juntos somos evolución" (Macaco)
Posted inMestra Tic|Comments Off on Per felicitar el Nadal
A la web del projecte, vaig poder llegir les bases i adonar-me que podria ser una bona experiència pel meu alumnat, bàsicament nouvingut en un 90%.
Els hi vaig demanar, als nens i nenes, que m’expliquessin contes dels seus països i la resposta va ser que no en coneixien. Són nens i nenes de 3r que ja fa uns anys que estan aquí.
Llavors vaig canviar la pregunta i els hi vaig demanar si les mares, àvies, pares… els explicaven històries quan no podien dormir, o abans d’anar a dormir, i llavors si que van sorgir les històries.
El més sorprenent va ser una nena que acte seguit es va posar a cantar la història que li explicaven , però és clar, en el seu idioma, l’urdú.
La reacció de la resta del grup va ser molt maca perquè el que va succeir és que el grupet de nens i nenes del Pakistan van començar a fer una traducció col.lectiva de la història, mentre la resta (de Marroc, Bangladesh, poble gitano….) escoltava i anava treient les conclusions del que volia dir aquell conte.
Un cop aclarida la història vam decidir que es convertia en un programa de ràdio, de l’estrenada Ràdio Collaso, que per fi comença a veure la llum (i les ones d’internet).
Vam passar la història a guió, vam repartir els papers de personatges i narradors i vam començar a assajar. S’ha de dir que el punt de partida ha estat un grup de nens i nenes que, tot i les dificultats que tenen en la lectura (per edat o altres motius), s’han engrescat moltíssim i han fet un esforç notable per llegir bé.
La veritat és que l’experiència ha estat molt enriquidora i el fet que els nens i nenes siguin conscients que seran escoltats per internet és un motiu per fer les coses ben fetes.
El conte de Pakistan dels nens i nenes de 3r és una mostra evident que treballar la ràdio a l’escola és un projecte que treballa diferents aspectes: des del terball cooperatiu, ja que el producte o programa és de tots, a la llengua, tant pel que fa a l’expressió oral, l’escriptura, l’agilitat lectora…
Anant cap a Madrid amb l’AVE per passar el pont aprofito per fer algunes feines del curs de formació que estem preparant de cara al gener, s’ha de dir que és comodíssim treballar a l’Ave!
Això si, increïblement m’he haugt d’esperar a sortir de Catalunya per poder tenir cobertura d’internet, des de que he sortit de Barcelona no hi ha hagut manera… amb coses com aquestes t’adones que realment el nostre país té problemes molt greus d’infraestructures, no pot ser que des de Sant Andreu de la BArca no et puguis connectar fins que no arribes als Monegros, amb connexió perfecte (túnels inclosos!).
Reflexionant sobre aquestes mancances, i potser perquè estic a les portes d’aquests 4 dies de festa no puc evitar reflexionar sobre el nou calendari escolar, i aquí deixo algunes reflexions amb forma de pregunta:
1- Per la ràdio he sentit com periodistes se n’enfotien de la calor a les aules durant el mes de juny i setembre… la pregunta seria, podem entendre tenir 26 persones en un espai de 40 metres quadrats sense aire condicionat? Per què en el nostre país tot s’arregla tenint les criatures més hores o més dies aparcades i a la resta de l’estat o a altres països d’Europa les classes només es fan al matí? No estan ben condicionades les escoles dels països nordics?… No serà que els polítics que tenim només es volen semblar a Europa quan els convé?
2- Un altre fet del calendari escolar és començar el 7 de gener enlloc del 8, i davant d’aquest canvi de data ningú està dient res, però jo em pregunto: Com podrem tenir els nens el dia 7 a les classes si el dia 6 s’han llevat tant aviat? O és que els que proposen el canvi no recorden que els nens el dia 6 estan histèrics? Si trenquem la tradició que els nens podien jugar amb els regals el dia 7, serà que aviat arribarà la proposta de canviar el dia de reis? El passem del 6 al 5? 🙂
3- Sobre la setmana de febrer… no m’ho puc creure! La frase del Sr. Maragall dient que havíem d’aconseguir que el 50 % dels nostres nens aconsegueixin anar a esquiar…. Realment aquest és l’objectiu de la reforma del calendari escolar? L’escola també ha de ser la que soluciona els problemes econòmics de les pistes d’esquí? Realment s’ha de potenciar l’esquí???
No sé, però ja veieu, agafant l’AVE i prenent distància t’adones dels problemes que tenim al nostre estimat país, potser cal començar a dir les incongruències que tenim i adonar-nos que estem bastant enrera amb moltes coses.
Ja fa dies que volia escriure sobre l’activitat educativa que s’està fent al TEB amb el hip hop.
Fer que joves escriguin lletres amb una base musical els ajuda a reflexionar sobre el que volen, sobre el que fan. De vegades hi ha gent que actua com si aquestes expressions dels joves els molestessin, però no s’adonen del potencial que tenen activitats com les que organitza el TEB amb la Susi, la coordinadora del projecte de ràdio i maquetes.
El passat dissabte 14 de Novembre va tenir lloc a la plaça dels Àngels (plaça del MACBA) el festival AKA 2009, on joves van poder cantar les seves cançons i reivindicar que volen un barri digne.
Aquest tall de TV3 és prou aclaridor del que representa el projecte i de la seva importància.
Aquests dies a l’escola estem mirant de trobar nom a la mascota de la biblioteca. Des de principis d’octubre tothom ja pot treballar amb la nova web feta amb la intraweb, on la base de penjar notícies i donar a conèixer el que estem fent són els blocs.
Sempre és un repte tornar a començar i el disseny d’aquest web dinàmica és el fruït de l’experiència anterior tenint molt clar que perquè funcioni ha de néixer de la il·lusió i la implicació de la resta del professorat, per tant poc a poc la web es converteix en un projecte amb idees compartides.
Doncs ara que estem en aquest punt d’inici veiem que, tot coordinant web i bilbioteca, necessitem trobar enquestes online per tal de preparar les votacions de l’alumnat. Buscant l’eina més adient me n’adono que la tinc davant: el Form del google docs, et permet crear una enquesta, embedar-la dins un bloc i els resultats et queden generats en un full de càlcul per poder fer les gràfiques i les estadístiques.
Deixo a continuació una prova de com queda l’enquesta del form del google docs… si voleu respondre ja sabeu, endavant!, no oblideu clicar a envia!
