Bitàcola de MestraTic

Ja hem superat la primera setmana de curs, i amb ella, les notícies i les inauguracions que l’acompanyen.

És cert, cada 14 (o 12 o 15) de setembre és notícia un fet tan habitual com que comença el curs escolar, això si cada any es fa èmfasi en un aspecte concret. Aquest setembre la notícia dels portàtils a les aules ha superat amb ressó al dels barracons, i és que els mitjans no han parat d’insistir en el fet que aquest curs els adolescents aniran a l’institut amb un portàtil i que abans d’acabar el curs escolar també els nens i nenes de 5è de primària.

El que la majoria dels mitjans no han explicat són els matisos ni han informat que a Catalunya no són tots els alumnes si no uns quants.

S’ha parlat del projecte 1×1 sense matisar que darrera d’aquesta iniciativa hi ha editorials concretes o sense explicar les necessitats infraestructurals que el centre necessita. Tampoc s’ha explicat les mesures de control que s’exerceix sobre l’alumnat i les famílies, ni s’ha qüestionat per què La Caixa és l’única via de finançament.

Tot i que la majoria de les notícies han estat poc clares cal ressaltar dos articles que han aparegut aquesta setmana:

Això de l’educació digital no queda clar de Karma Peiró:

"…No està clar el motiu pel qual només figura una editorial com a principal distribuidora dels llibres de text digitals que necessitaran 33.000 alumnes al 2010. Aquesta és Digital Text.
No està clar perquè és necessita un software que controli el que es fa amb l’ordinador fora de les aules, tenint en compte que la meitat de la màquina pertany a la família. Quina és l’empresa propietària del software de control? …"

Doneu-nos Senyor el programari d’avui de Marta Rojas a Vilaweb

"D’aquest portàtil escolar, ens n’ha arribat la informació que és un ‘notebook’ d’una marca molt concreta, model pim-pam i dos números més, el subministrament del qual és gentilesa de PromoCaixa ("parlem?"), una empresa que aquesta humil articulista es guardarà bé prou de dubtar que hagi estat seleccionada per concurs públic i que sigui la justa mereixedora d’aital encàrrec institucional. "

Hem d’agrair a la Karma i a la Marta que qüestionin el model que s’està duent a terme a Catalunya des de la seva visió de periodistes, és necessari informar i no desinformar!

Per altra banda, i d’aquí el títol d’aquest post, hi ha iniciatives molt bones, que plantegen models diferents a l’1×1, i un exemple és el 2×1 que planteja Espurna. Una manera de demostrar com poden ser els materials digitals més enllà de les editorials.

Ara més que mai, cal ser creatius i continuar dient les coses pel seu nom.