Continuant per terres basques i pedalant de tant en tant.
Avui la Via Verda de Plazaola, una ruta que travessa Navarra per arribar a Guipuzcoa, realment un regal pels sentits… infinitat de tonalitats de verd, tunels foscos, humits i mullats, el soroll del riu, dels ocells i de les rodes quan llisquen per la pista… 40 km fantàstics!
Mentre vaig acabant l’escola d’estiu de webquestcat, per cert aquest any els alumnes fan les webquest amb el google sites, visc de prop les reaccions de nanos preadolescents que han acabat les seves estades esportives (campus) o les colònies.
Després de 10 o 15 dies intensos venen els plors i els comiats… en aquestes edats tots els sentiments estan a flor de pell, i recordo els disgustos que tenia jo a l’acabar l’estiu quan tenia la mateixa edat, la sensació de trencament amb els amics, la sensació de companyonia i llibertat que es trencava de cop i volta…
I ara els sentiments continuen igual però amb una gran diferència, quan jo era joveneta escrivia cartes que rebien resposta al cap de quinze dies (i quina alegria al rebre-les!), ara però les relacions han canviat. Al baixar de l’autocar el meu fill tenia a la motxilla la tira de nº de telèfon, el mateix nº d’adreces de messengers i un grup nou al facebook on entrenadors, joves i monitors comparteixen imatges, aficions i records, el meu fill ja ha fet un vídeo que ha compartit amb el grup.
Avui la comunicació és instantànea, no cal esperar, i els lligams són més forts. Realment la comunicació 2.0 permet els nostres joves comunicar-se i estar més units que mai.
El que m’ha sorprés és veure com xategen en anglès amb els amics que han conegut d’un altre pais. El primer que m’ha passat pel cap és adonar-me de com les tecnologies poden facilitar el practicar idiomes, després una altra reflexió m’ha vingut al cap:
Quan escriuen en anglès estructuren totes les frases, no escriuen amb "llenguatge sms"… per tant escriuen "millor" perquè no acaben de dominar l’idioma… Si això és així, podem arribar a la conclusió que els nostres joves "juguen amb el llenguatge" perquè pensen que el dominen?…..
Amb el 23 de juny ha arribat el final del curs escolar, i amb ell, els comiats.
Durant el tercer trimestre els alumnes de 6è (com cada any) han
estat preparant un vídeo per poder expressar què ha significat per ells
els anys a l’escola, quins són els sentiments amb els que es queden,
els records…. Ha estat un treball molt interessant que aquest any he
pogut fer amb la Núria Cervera, la tutora del grup i companya de mil projectes.
Amb aquest vídeo han pogut donar les gràcies, i la frase d’agraïment és prou clara: "Gràcies per confiar".
I és que en les valoracions de l’últim dia ho deien ben clar: a
principi de curs no sabien que es podien portar millor, no sabien que
si ho feien aprendrien més, ni que s’ho passarien millor en el "bon
rollo" que en el conflicte… i expressaven obertament que es sentien
millor si es confiava en ells i se’ls hi demostrava que podien fer-ho.
Això que expressaven aquests nens i nenes d’11 i 12 anys els pedagogs i sociòlegs ho anomenen "empoderament",
i la veritat… sentir les seves paraules i les seves reaccions l’últim
dia de curs em va fer sentir emocionada i orgullosa, emocionada pel que
transmetien i orgullosa per la feina ben feta, però sobretot perquè en
moments com aquests, els mestres podem aprendre molt dels nostres
alumnes.
Amb aquest final de curs els alumnes han tancat una etapa, i jo
també, com ells deixo el Drassanes i marxo a una altra escola…. molta
feina per fer i nous reptes, una nova etapa que començo amb molta
il.lusió.
Només em queda donar les gràcies als nens i nenes de l’escola
perquè m’han permés aprendre dia a dia, m’han ajudat a millorar en la
meva feina, però sobretot…. han confiat en mi i sabien que ho podia
fer 😉 Gràcies macos!
Aquí deixo el vídeo de final d’etapa:
Just a final de curs! Tal com havíem previst, hem pogut acabar bé amb els nens i nenes la webquest "La història en còmic".
Ha estat un treball molt interessant i complert:
Fa dies que volia escriure sobre els codis QR, en Narcís Vives em va parlar un dia i vam estar comentant les possibilitats didàctiques que es podien crear:
De tot això parlàvem i de seguida vaig anar a la web que ha creat, QR Channel, per tal de baixar-me el programa que necessitava el meu mòbil i poder tenir el descodificador. És una bona eina per tal de convertir el mòbil en una eina didàctica.
Animeu-vos a baixar-vos el programa en el mòbil, mentre tant us deixo un codi per desxifrar… si teniu el descodificador és clar 😉
Presentació conjunta de dos llibres:
1- Recursos TIC, per a tutoria en l’ educació secundària de Núria Alart i Joan Ruaix
2- Les Webquest en l’educacio infantil i primaria de Jordi Adell , Carme Barba, Sebastià Capella i Iolanda Bernabé
El dia 2 de juny a les 18:30 a la Seu Central de la UOC (Avda. Tibidabo 39).
Amb la taula rodona Com podem millorar l’ensenyament i aprenentatge
amb TIC? Recursos i metodologies innovadores, seguida de la presentació dels dos llibres per part dels seus autors.
Aquest
matí hem participat en Imatges
Begues 2009, tal com podem llegir a la
web de l’ajuntament del poble:
"Imatges 2009 és el resultat de les conclusions del
primer fòrum del Projecte Educatiu de Begues (PEB) l’abril de
2009, en detectar la necessitat de promoure el tema de la Comunicació
en diversos àmbits al nostre poble.
És per aquest motiu que
el PEB, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Begues han
organitzat una jornada audiovisual amb tallers de weblogs, ràdio,
tv, cinema, fotografia, contes i dibuix."
Ha estat la primera vegada que he fet un taller de ràdio "no
dirigit a mestres", i he de dir que m’ha encantat. Sempre diem
que la societat viu de ple en el segle XXI i que utilitza les eines
audiovisuals i tecnològiques d’una manera quotidiana i integrades en
la seva realitat. També diem que l’escola s’ha de posar al dia i fer
el mateix, que no podem tenir escoles "enquistades" en
maneres de fer d’altres temps.
En el taller d’avui, tant la Núria com jo que érem les
formadores, ens hem adonat que realment la ciutadania és molt
autònoma i s’espavila.
Quan hem presentat el kit d’àudio del CRP de Begues les
participants en el taller (participació intergeneracional i femenina
al 100%) han entés ràpidament que era fàcil, que era una eina molt
i molt potent, i que el podien muntar a diferents llocs: des de fer
un racó a la biblioteca del poble a qualsevol casal o entitat.
Després han decidit, que com que el programa que farien quedaria
penjat com un mp3 a internet per ser escoltat per molta gent,
que parlarien del seu poble, concretament del que tenien en comú
totes elles: La coral.
És així com han començat a fer el guió i ha sortit un programa
brodat, ho han fet molt i molt bé, fins i tot s’han espavilat en un
moment per aconseguir baixar-se d’internet una de les cançons que
canten i que tenen a la web. També han buscat la manera de
solucionar el problema quan el servidor on s’allotjava la cançó
ha deixat de funcionar: de la manera més normal, una d’elles ha fet
una trucada al mòbil per demanar que li enviessin per correu
electrònic l’arxiu d’àudio, l’han obert pel hotmail i han gravat
allà mateix un cd d’àudio i…. voilà! ja tenien l’àudio per
poder posar al programa… el seu àudio de creació pròpia.
Res… que l’autonomia que han demostrat aquestes persones en el
taller m’ha fet adonar que la ciutadania està al dia, és autonoma i
utilitza els mitjans amb una normalitat "aplastant", i
també….que la ciutadania, dins dels projectes educatius de ciutat
o no, sempre té ganes d’aprendre i d’utilitzar les eines amb fins
socials i fer xarxa.
Ara falta que el món educatiu de les escoles aprengui a tenir la
mateixa autonomia, tingui la visió de veure les avantatges d’aplicar
les tecnologies amb finalitats educatives i socials, i que, des de
les escoles, s’utilitzi la tecnologia amb la mateixa passió (que vol
dir participació!).
Realment una bona experiència! Si voleu podeu sentir el Programa
pilot de la Coral Montau de Begues… tot un plaer!
Adheriu-vos al manifest! Entre tots podem intentar tenir la força suficient per a poder canviar les coses, fer propostes de millora i pensar l’escola que volem.
Ja són públiques les proves sobre competències bàsiques de 6è. En el bloc de Nosaltres competents podem veure-les i analitzar-les.
En el bloc RecursosAula la Núria Cervera ens explica en detall com va anar el dia ja que li va tocar ser aplicadora i ens deixa unes quantes pregunes a l’aire per tal de reflexionar.
Parlant amb ella i veient les proves arribo a la conclusió que les proves estaven ben fetes i que ens poden servir per reflexionar, tal com diu ella, sobre la nostra pràctica docent: Realment treballem per competències?
Sobre tot el "muntatge"… em faig les mateixes preguntes que es fa ella 🙂
