El projecte 1:1… Anem encaminats?

Aquests dies a la XTEC veig dos enllaços que m’indiquen que alguna cosa està passant, un enllaç m’esperança, l’altra… tot i que li veig moltes avantatges m’espanta. M’explicaré millor:

L’enllaç que m’omple d’esperança és Pla TAC de centre, tot i que encara és un document de treball hi veig unes línies molt clares de per on podem (i hem) d’anar.

Un dels fragments que he llegit em fan replantejar algunes de les idees de l’altra enllaç, Continguts digitals i ordinadors 1:1:

"L’escola del segle XXI no pot obviar que els seus alumnes són nadius digitals que utilitzen correntment la tecnologia per a l’oci i la comunicació però que han de ser guiats en l’adquisició de la competència digital en sentit ampli i en l’adquisició de coneixement. L’Escola Digital no és
únicament un centre educatiu on molts dels continguts es vehiculen a través de la tecnologia sinó que és una escola que facilita un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat i que requereix també diferents rols del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia.
Ens estaríem equivocant si creguéssim que pel sol fet d’incorporar tecnologies a l’escola es produeix innovació i canvi metodològic.
"

Crec que el document del Pla TAC apunta a que el més important és el canvi metodològic que hem de fer incorporant les TIC, en canvi a l’enllaç Continguts digitals i ordinadors 1:1 llegeixo:

"El llibre de text digital, en el format dels disponibles comercialment,
no representa cap discontinuïtat amb respecte a la metodologia
utilitzada avui per la majoria dels docents i alhora proporciona moltes
eines per innovar.
"

És evident que la frase que em preocupa no és la que fa referència a la innovació si no a la que afirma que no hi ha discontinuïtat amb la metodologia utilitzada fins ara. I és que em fa por que es pugui arribar a la conclusió que el fet que cada alumne tingui un portàtil representi cap innovació.

I tinc una gran pregunta al cap: Els llibres digitals substituiran la frase "Obriu el llibre per la pàgina 23 i copieu els exercicis" per "Obriu el pdf, és a dir el llibre digital, per la pàgina 23 i feu els exercicis"? És a dir… continuarà tot igual?

El Pla TAC apunta canvis metodològics i organitzatius, i no sé si el projecte 1:1 els recull, clarament el pla TAC diu que hi ha d’haver una relació de les TAC i el Projete educatiu de centre (quants centres hi ha que en el projecte educatiu no apareix la paraula TAC ni TIC????), parla també i dona pistes de metodologies i maneres de fer (projectes telematics, webquest….)… en canvi en el projecte 1:1 veig una intenció molt clara:

"Proporcionar la gratuïtat del llibre de text a Catalunya basada en la
utilització del format digital i el model 1:1 (1 alumne – 1 ordinador)
"… vol dir això que a partir que els alumnes tinguin ordinadors abandonem el debat de "llibres de text si-llibres de text no"?

Ja veieu, tinc molts dubtes i algunes pors, però m’agafo a una frase que he llegit en el document del Pla TAC:

"Convé que la visió sigui formulada a través d’un procés de reflexió entre tot el professorat del centre i, si és possible, de la comunitat educativa. És molt important que hi hagi informació, discussió i diàleg en el si del claustre. Per tal que això es pugui produir de forma coherent,
és molt recomanable que inicialment hi hagi una formació de tot el claustre conjuntament (o, si no és possible) del major nombre de professorat. Això farà que aquesta visió es vagi formant de forma gradual i sigui compartida per tothom. En definitiva, la visió és la imatge compartida sobre el què volen que sigui el centre pel que fa a les TAC en el futur."

Iniciem doncs el debat que se’ns proposa des del Departament d’educació i comencem a definir com volem les nostres escoles del futur. Cal fer-ho, segur que entre tots i totes podem construir l’escola digital que tan desitgem.

Posted in Educació, escola i debat, LLIBRES DIGITALS | Comments Off on El projecte 1:1… Anem encaminats?

PER FER RÀDIO A L’ESCOLA: FORMACIÓ DE PROFESSORAT!

Ara
que estem a les portes de finalitzar el curs escolar es van acabant
també els seminaris, els tallers i les formacions dirigides al
professorat que s’han fet al llarg de l’any.
Aquest curs, a més a
més de fer ràdio a l’escola he tornat a fer de formadora, amb la
meva companya
Núria
Cervera
,
realitzant diferents tallers de ràdio per al professorat, des de
l’Hospitalet fins a Sant Andreu passant per Begues…. sigui com
sigui la dinàmica sempre és la mateixa:

Comencem el curs
fent una presentació de les potencialitats didàctiques que la ràdio
ofereix:

  • La
    ràdio permet treballar les competències lingüístiques, tant a
    nivell escrit per fer els guions com a nivell oral en el moment de
    fer el programa.

  • Possibilita
    que el treball col.laboratiu sigui real, ja que el treball en grup
    esdevé compromís per part de tots els membres: com que tenen un
    objectiu comú tots s’ajuden a fer-ho possible.

  • Amb
    la ràdio treballem la competència audiovisual ja que els alumnes
    aprenen a fer servir l’àudio per poder transmetre idees i
    sentiments.

  • Amb el projecte de la
    ràdio a l’escola, la tecnologia té sentit ja que les màquines
    estan al servei d’objectius didàctics i pedagògics i els nanos
    aniran dominant eines tecnològiques que els permetran comunicar-se.


Després
d’aquest primer moment, que permet reflexionar sobre ràdio i escola,
escoltem diferents programes de ràdio. La idea és que des de
la primera sessió els mestres assistents al taller s’adonin de les
grans possibilitats que té el projecte i que és un projete
que pot abarcar a qualsevol edat, per tant pot ser un projecte
d’escola, i per altra banda que és un projecte a l’abast de tot el
professorat.

Les sessions que venen a continuació són molt
manipulatives ja que la idea és aconseguir que, amb dues o tres
sessions, el professorat assistent sigui prou autònom amb el
programa
audacity
i pugui gravar les
produccions que fan els nens i alhora editar el so (tallar el
que s’ha fet malament, posar músiques de fons, baixar la veu…. ).
Aquest és un programa prou intuïtiu com perquè qualsevol mestre,
amb una mica de ganes, es llenci a practicar-lo.

Aquestes
sessions són bastant lúdiques ja que als mestres se’ls demana que
facin de "nens", és a dir que creïn el seu propi
programa. D’alguna manera demanem als mestres que segueixin el mateix
procés que després demanarem als alumnes.

Un cop fet el
programa ve la sessió d’ensenyar a penjar el producte a internet.
L’opció triada en el nostra cas ha estat la de penjar el fitxer al
servidor de la xtec i penjar després l’adreça en un bloc.

Un
cop acabat el curs, la modalitat que hem fet en el taller de Sant
Andreu, on participaven dues escoles (
Ceip
Emili Juncadella

i
Ceip
Rosa dels Vents
),
ha estat deixar passar
unes
setmanes
per tal
de permetre que el professorat ho apliqués amb els seus alumnes.
Després ens hem reunit per escoltar les produccions i valorar-les, i
finalment hem fet les valoracions globals. La veritat és que omple
de satisfacció adonar-te com el projecte va quallant a les
escoles.
Hem
pogut comprovar que les coses que més valoren els mestres són:

  • El
    fet que la ràdio acaba sent un projecte d’escola ja que entusiasma
    a nens i a mestres.

  • La
    importància que els alumnes més grans es puguin encarregar de fer
    ràdio amb els més petits o editar les produccions dels més petits
    de l’escola.

  • El
    fet que les eines siguin assequibles, que vol dir fàcils
    d’utilitzar.

  • Que
    els nens i nenes aprenen a llegir i a entonar més bé

  • Que
    es prenen la feina a fer seriosament tot gaudint i treballant
    alhora…


En definitiva,
l’experiència de formació en el Ceip Emili Juncadella, que ha crat
la
JUNKARÀDIO
i la
RÀDIO
del Ceip Rosa dels Vents, ens fa adonar de com és d’important
compartir experiències i idees, i com és possible aprendre els uns
dels altres.

Segur que si escoltem les produccions que fan els
alumnes d’altres centres tindrem noves idees i podrem ampliar les
nostres propostes. Si a més expliquem com treballem amb els nostres
alumnes segur que hi ha més mestres que s’animen a compartir les
seves experiències i així ens enriquim tots plegats.

Posted in ALTRARÀDIO A L\'ESCOLA. REFLEXIONS, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting | Comments Off on PER FER RÀDIO A L’ESCOLA: FORMACIÓ DE PROFESSORAT!

Producte acabat: El vídeo

Fent referència al post del 30 de març sobre la importància de treballar el vídeo a l’escola mostro el treball fet i acabat, el producte: el vídeo fet pels nens i nenes de 6è de l’escola.

El procés ha estat molt interessant:

1- En gran grup els nens i nenes decideixen la història, l’estructuren en tres parts (inici-nus-desenllaç) i s’inicia l’organització del treball en grups.

2- Organització en grups per elaborar el guió. Cada grup elabora un guió d’una de les parts de la història (inici-nus-desenllaç) tot posant els diàlegs i també el tipus de pla que s’ha de veure. Hi ha un quart grup que és l’encarregat dels decorats, vestuaris i material necessari que treballa coordinadament amb cada grup que escriu el guió.

3- Un cop fet el guió s’incia la gravació. Els nens i nenes són els que agafen la càmera per gravar i sempre segueixen el guió.

4- Un cop gravat s’inicia l’edició de vídeo. Per fer-ho ens dividim les diferents parts del vídeo en grups de treball, d’aquesta manera tothom edita una part.

5- Les mestres guiem tot el procés i "enganxem" totes les parts editades per tal de construir el vídeo definitiu.

6- El resultat final:

Posted in Experiències i activitats, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting | Comments Off on Producte acabat: El vídeo

El dia sense llibre de text

El Ramon Barlam em fa arribar aquesta proposta:

El dia sense llibre de text és una iniciativa
que sorgeix d’un grup d’ensenyants preocupats per la tirania del llibre
de text (bé, dels editors i dels interessos creats que hi ha al
darrere). Es va pensar, per tant, que una acció d’aquest tipus podria
servir per consicenciar companys, pares i -sobretot- polítics i mitjans
de comunicació, que aquesta no és la millor via per acostar l’escola a
la societat del coneixement.
Volem deixar molt clar que la iniciativa no va contra els llibres, sinó
contra l’abús del llibre de text (també dels digitals), que ens recorda
èpoques no massa llunyanes quan les Enciclopedies tipus Rubio y Álvarez
recollien tot el saber que les neurones havien d’acumular, sense que res més enllà existís. El dia sense llibre de text
reivindica, de manera pacífica però contundent, un major suport a la
innovació (no només la tecnològica), i esdevé un modest reconeixement a
tots aquells ensenyants que, amb gran dedicació i il·lusió, pensen que
una altra escola és possible.
Per tal de canalitzar totes les actuacions hem convingut fer aquesta
wiki, que posem a la vostra disposició i a la que us convidem a
participar-hi activament.

Posted in Educació, escola i debat, WIKI | Comments Off on El dia sense llibre de text

Una conferència a primària??

Sovint sento afirmacions del que poden o no poden fer els nostres nanos, alumnes de primària amb unes determinades característiques: immigració, problemes socials…

Amb la Núria Cervera sempre hem pensat que s’ha de partir de la seva realitat però tenint molt clar que el que s’ha de fer és "estirar-los cap a munt", no baixar el nivell per sistema i no donar mai per sentat que no podran fer segons quines activitats.

L’experiència ens diu que si hi ha un bon clima de treball, que si es potencia l’interès, si els dones els recursos adequats, el poder de la creativitat, i el protagonisme dels seus aprenentatges tenen la mateixa capacitat d’aprendre que qualsevol…. o més!

L’altre dia, i dins de Socials, a la Núria se li va acudir que estaria bé portar a un "conferenciant", un professor d’història que els parlés de la diada de Catalunya.

Sé que molta gent hauria dit: "És impossible que nens i nenes del Raval estiguin més d’una hora escoltant i parlant amb un profe d’història", però la Núria ens demostra que tot és possible i que la clau és una idea fantàstica: La confiança en els alumnes!

Mireu el que escriu la Núria i sentiu la xerrada, que evidentment, ha acabat sent un podcast més.

Posted in Experiències i activitats, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting | Comments Off on Una conferència a primària??

FER VÍDEO A L’ESCOLA

A l’escola hi fem moltes activitats i hi ha moltes maneres diferents
d’aprendre: agafar un llibre i treure informació per després
reelaborar-la, preparar un programa de ràdio i treballar d’una manera
més lúdica tan la llengua oral com l’escrita o també agafar una càmera
de vídeo i posar-se a gravar.

Però què treballem quan fem video? En primer lloc la llengua oral
(quan, per exemple, tots junts pensem el guió i el comentem), la
llengua escrita(quan transcrivim el que hem pensat…), el poder o la
força de les imatges, el llenguatge visual i una altra manera de
plasmar el que sabem, el que aprenem, els nostres pensaments… En
definitiva, una altra manera de comunicar-nos.

Però fer vídeo a l’escola és més que tot això, és aprendre a utilitzar
una càmara, és compartir amb els companys una aventura, és aprendre a
comunicar sensacions, sentiments, és aprendre a editar vídeo i aprendre
un programa d’edició de vídeo, és combinar imatge i so, és fer
muntatges amb gust estètic…

I què es pot fer amb una càmera de vídeo a la mà?
Des d’explicar històries inventades o adaptades, fins a mostrar la
bellesa d’una estació de l’any amb tots els seus colors, o realitzar un
noticiari, o expressar sentiments…

Fent vídeo, els nois i noies aprenen a treballar en grup i a entendre
què vol dir la paraula col.laborar, ja que tots estan treballant per
aconseguir elaborar un producte comú. Aprenen un llenguatge nou, el
visual, i s’adonen que la nostra mirada pot tenir diversos angles, que
depenent d’on situem la càmara podem expressar por, poder…

Però també amb una càmera a la mà es pot aprendre que el moviment té
significat i que, per tant, ens ajuda a comunicar-nos. Si, per exemple,
camino al costat de la persona a qui estic gravant vol dir que l’estic
acompanyant, si giro amb la càmera sobre mi mateix mostro el que hi ha
al meu voltant però vist des de mi…

Amb una càmera a la mà podem crear missatges visuals, i si som capaços
de crear-los, podrem entendre els missatges que rebem. Dominar el
llenguatge visual és molt important ja que estem envoltats de missatges
de publicitat on la imatge és el llenguatge per excel·lència. Només
podem arribar a ser crítics amb el que veiem si tenim els coneixements
suficients per llegir el que ens volen dir.

Posted in ALTRARÀDIO A L\'ESCOLA. REFLEXIONS, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting | Comments Off on FER VÍDEO A L’ESCOLA

PROJECTES EN XARXA O LA INTENCIÓ DE COMUNICAR


Avui parlaré d’una activitat on la paraula torna a ser
protagonsita, però aquest cop no a nivell oral si no a través del text
escrit.
A l’escola estem participant en el projecte telemàtic "El món dels llibres" ,
un projecte que té l’objectiu de posar en contacte a través de fòrums a
alumnat de diferents llocs i edats. Els nanos expliquen quins llibres
estan llegint i parlen d’un tema en concret.
El tema del fòrum en el nostre cas és el de l’amistat, i és
impressionant veure com els nois i noies defineixen els seus sentiments
i ens expliquen el que és més important per ells.

És evident que amb aquesta activitat es treballa la llengua escrita al
100%, ja que cada text, que es penja al fòrum, abans ha estat redactat
en brut, corregit i millorada la seva estructura. Es parla de normes
ortogràfiques però sempre a partir de les seves pròpies produccions que
tenen l’objectiu de ser llegides per altres nois i noies, per tant de
comunicar, i els primers interessats que el seu text "no tingui faltes"
són els mateixos nois i noies que van preguntant si va amb "b" o "v".

Quan els textos són propis i tenen intenció de comunicar de veritat,
les normes ortogràfiques prenen sentit, segurament és el moment que es
tornen significatives per l’alumnat i per tant, que les poden
incorporar i fer-se-les seves.
La participació en fòrums permet una estrucutra més reflexiva i permet traballar la llengua en aquest sentit.

Oportunitats com les que ofereix aquest projecte n’hi ha forces, i avui
dia hi ha moltes eines que ens permeten fer comunicacions "en directe",
de forma sincrònica amb altres escoles. Fer videoconferències és molt
fàcil i tenim diverses plataformes que ens ho permeten fer, des del xat
de vídeo del gmail a l’Skype. Sigui com sigui, val la pena que donguem
la paraula als alumnes, la seva capacitat de comunicar i crear és molt
gran i ens transmeten la seva visió del món, ara cal que com adults
aprenguem a escoltar.

Us deixo amb algunes de les produccions que fan nens i nenes de 10 i 11 anys sobre l’amistat, veureu que no els hi falta raó:

"Per mi l`amistat és una forma de vida per coneixer més gent."

"L´amistat és tant important com l’aigua, per les persones"
"Per nosaltres l’amistat són els amics: sempre estan al teu costat quan els necessites."
"L’amistat per mi és companyia, és ajudar-se, és passar-ho bé."
"L’amistat per mi és molt important perquè és com una cel·lula ja que
sense ella no seria el mateix, per petita que sigui la necessitem per
viure, és vida."



Posted in ALTRARÀDIO A L\'ESCOLA. REFLEXIONS, PROJECTES EN XARXA | Comments Off on PROJECTES EN XARXA O LA INTENCIÓ DE COMUNICAR

L’acord de la Generalitat i Microsoft

He rebut un correu amb la intenció de fer córrer el seu missatge.

Es tracta d’una carta al Diari de Mataró signada per Ramon
López, mestre de primària. Us el passo doncs i el començo a fer córrer jo també. Feu-lo córrer:

  • Bon dia,

    Abans que res, disculpeu si aquest missatge ja us havia arribat.

    Us volia passar un escrit publicat per un mestre al Diari de Mataró:
    http://www.diaridemataro.cat/ct/noticia:Cos/seccions:linux/_/23749

    ——
    Dimarts
    al matí mentre prenia un tallat llegia el diari El País. Em vaig
    sorprendre en trobar a les pàgines centrals, al quadern de l’edició per
    a Catalunya, la notícia de l’acord assolit entre el govern de la
    Generalitat i l’empresa nord-americana Microsoft.
    Que
    el govern del meu país i una empresa estrangera estableixin un acord no
    és motiu de sorpresa, més quan ja ha succeït en ocasions anteriors amb
    els mateixos protagonistes. Recordeu, per exemple, que un dels governs
    que presidia Jordi Pujol va encarregar i va pagar a Microsoft les
    traduccions del sistema operatiu Windows XP i la suite d’ofimàtica
    Office.
    Què és el que em va sorprendre
    -i posteriorment va indignar- de la notícia? La sorpresa es va produir
    en llegir que l’acord es concreta en la compra, per part de la
    Generalitat, d’ordinadors Tablet PC perquè cada escolar català disposi
    d’un d’ells. Que cada escolar disposi d’un ordinador és un desig que
    comparteixo amb molts altres mestres i ciutadans del nostre país, però
    que calgui comprar-lo a Microsoft té pebrots. En qualsevol cas, la
    sorpresa i la indignació no rau en la compra, sinó en el canvi
    d’orientació en política educativa pel que respecta al programari
    lliure.
    Antecedents
    Fa
    uns anys des del Departament d’Educació de la Generalitat es va decidir
    iniciar un projecte que portaria el sistema operatiu GNU/Linux a tots i
    cada un dels ordinadors de primària i secundària. Aquest projecte s’ha
    concretat en la distribució Linkat GNU/Linux. El pressupost inicial era
    de 100 milions de les antigues pessetes i ja no sé per on ha d’anar. A
    dia d’avui alguns dels centres ja compten amb Linkat instal·lat,
    d’altres encara estan en el procés de migració, i algun -no sé quants-
    encara no s’ha mobilitzat en aquest sentit encara que ja havia
    d’haver-ho fet fa temps.
    Preguntes sense resposta
    Què
    significa aquest acord amb Microsoft? Significa que hi ha un canvi de
    plantejament pel que respecta al programari lliure? No representa
    aquest acord una incoherència majúscula? Abandonarem una aposta que ens
    ha costat ja, si més no, 600.000 euros? Pot creure algun il·lús que
    Microsoft es limitarà a vendre’ns els Tablet PC sense que incloguin la
    venda d’una llicència d’ús d’un dels seus sistemes operatius?
    Instal·larem la distribució Linkat en els Tablet PC? Si la resposta a
    la pregunta anterior és afirmativa es presenta una nova pregunta: Per a
    què voldrem, en aquest cas, la llicència d’ús del sistema operatiu
    Windows?
    Sobre com han tractat la notícia els mitjans
    Hores
    després d’haver llegit la notícia al diari El País se’m va ocórrer
    buscar la notícia en altres mitjans. Així vaig trobar que El Periódico
    de Catalunya també es feia ressò, però en aquest cas la notícia
    presentava diferències substancials. Segons El Periódico, Microsoft
    "ajudarà les editorials a posar continguts en Internet". El primer que
    se’m va passar pel cap és: Què té això per veure amb els Tablet PC?. I
    afegeixen que Microsoft impulsarà una xarxa social per a l’ús de
    Messenger i Hotmail. Si us plau, que algú m’expliqui com podran
    encaixar Linkat i Messenger, Mozilla Firefox i Hotmail. Per què no
    podem usar Pidgin i Jabber?
    Després
    vaig trobar la notícia al diari Avui. Per tercera vegada la trobava, i
    en cada cas la notícia era diferent. Segons l’Avui: "el gegant
    informàtic oferirà les seves plataformes, tecnologies i serveis per
    contribuir a la generació d’aquests materials digitals. El compromís és
    que aquests continguts no estiguin lligats a cap plataforma tecnològica
    i que és puguin utilitzar a través dels diversos sistemes operatius de
    què disposen els centres". Aquí vaig començar a donar sentit a la
    paraula multiplataforma que vaig llegir entre cometes -no sé si amb
    ironia, sospito que no-, en el text d’El País.
    Resulta
    que els continguts no estaran lligats a cap plataforma tecnològica. Hi
    ha algú que es cregui això? Quan Microsoft t’obligui a usar Intenet
    Explorer per visitar les pàgines, o quan no tinguis més remei que usar
    Silverlight, ja m’explicaràs si no estaràs lligat a una plataforma
    tecnològica concreta.
    Resumint:
    Microsoft ens penjarà pàgines en català als seus servidors, ens
    traduirà Messenger i Hotmail i ens costarà la barbaritat de X milions
    d’euros perquè els comprarem un Tablet PC per cada escolar i d’altres
    tantes llicències de Windows. Sóc mestre de matemàtiques però incapaç
    de trobar el valor de X en l’equació anterior.
    Pregunta:
    A ningú del Departament d’Ensenyament de la Generalitat no se li ha
    ocorregut impulsar la Viquipèdia (enciclopèdia lliure en català) i
    encarregar a empreses catalanes de produccions multimèdia la creació de
    continguts, amb Y milions d’euros i ens oblidem dels continguts
    multimèdia que ens ofereix Microsoft? A ningú del Departament
    d’Ensenyament de la Generalitat no se li ha ocorregut comprar la
    mateixa quantitat anterior de Tablet PC a una empresa catalana, pagar
    per ells Z milions d’euros, i instal·lar-los Linkat GNU/Linux? Sóc
    mestre de matemàtiques, continuo sense saber quant val X, però sé que X
    > Y + Z.
    Des del costat de Microsoft
    L’empresa
    Microsoft ha d’estar preocupada pel que està succeint al territori
    espanyol. Recordem que Espanya és un dels països on millor ha arrelat
    la idea del programari lliure -sospito que no ha estat per la idea de
    llibertat i sí perquè sol ser gratuït-, i on més distribucions de
    GNU/Linux s’estan implantant en centres educatius.
    Amb la creació de Linkat, Catalunya està representant un mal exemple que es podria escampar i servir de model per a d’altres.
    Microsoft
    sap perfectament que Catalunya està disposada a gastar-se uns bons
    diners en promocionar la llengua i la cultura catalanes donat que ja
    els va pagar al seu dia per les traduccions de Windows i l’Office.

    val ara la cessió o el regal d’uns quants Tablet PC per obtenir així el
    contracte de la venda de molts d’ells en els pròxims deu anys, més les
    llicències de Windows i esborrar una vegada per sempre del mapa el
    malson GNU/Linux. Microsoft ha de tallar de soca-rel el dit malalt, la
    poma podrida, perquè la gangrena i la podridura s’estenen. GNU/Linux és
    una gangrena per a Microsoft.
    Súplica
    President Montilla, jo també visc a Catalunya, és més, soc català,
    sense accent, i li prego que a més de lluitar per aconseguir un millor
    finançament per a Catalunya, sigui un bon gestor dels recursos dels que
    disposem. No em sembla coherent que un govern tripartit iniciï el
    projecte Linkat i un altre govern tripartit apunti ara en direcció
    oposada, amb l’agreujant de ser l’acord amb una empresa estrangera, que
    ha estat multada en diverses ocasions per la Unió Europea per
    pràctiques d’abús de posició de domini i monopoli.
    És molt lloable impulsar la cultura catalana però ho és encara més impulsar la cultura i l’economia catalanes.

    Referències:http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumno/PC/tactil/elpepiespcat/20090217elpcat_4/Tes/
    http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587856&idseccio_PK=1009&h=
    http://paper.avui.cat/article/societat/154853/acord/promoure/continguts/digitals/classe.html

    ——
    Fes
    córrer aquest missatge si creus que val la pena donar a conèixer el que
    s’hi denuncia. Probablement els grans mitjans no se’n faran gaire
    ressò, però la força de la xarxa pot arribar a tombar martingales molt
    ben organitzades.

Posted in Educació, escola i debat, TIC I EDUCACIÓ...programari lliure també | Comments Off on L’acord de la Generalitat i Microsoft

“La classe”…. i la solució?

L’altre dia vaig anar a veure "La classe", una pel.lícula que no em va deixar indiferent. El Jordi Jubany (que ja té bloc!) fa una reflexió a partir del títol original de la pel.lícula "Entre Les Murs" (Entre parets) a partir del significat dels murs o les parets que té l’escola i la necessitat d’obertura del centre educatiu.

El
film el vaig trobar interessant, de fet em va agradar, que no vol dir
que m’agradés el que hi veia… posaré alguns exemples per explicar-me
millor:

  • El professor s’interessava per l’alumnat, això és indiscutible,
    però la dinàmica de les classes era com molt clàssica: Asseguts de dos
    en dos mirant a la pissarra -de guix és clar-, conjugació de verbs i escriure el llistat a la pissarra…
  • L’alumnat és un exemple d’alumnat poc motivat, però s’enganxen
    amb una proposta didàctica concreta: L’autoretrat. Va ser l’únic moment
    on es veuen alguns dels alumnes fent una feina de forma cooperativa
    entre ells (estan passant a net a l’ordinador el seu treball per
    parelles) i comenten el que estan fent. Això em va agradar molt!
  • L’alumne més desmotivat i indisciplinat, el que es nega a
    escriure i treballar, porta una càmera digital amb fotos que ha fet de
    la seva família… fantàstic! vaig pensar ara aquí l’enganxa i aquest
    nano comença a mostrar més interés. Buida la càmera a l’ordinador i el
    professor li proposa que posi peus de fotos. Com que la feina li ha
    quedat molt bé el profe l’exposa al suro i tota la resta de companys
    admiren el treball que ha fet Souleyman, que alhora es mostra orgullós
    de la feina que ha fet i content.
  • Aquesta escena és fantàstica, veus els nanos treballant, un clima
    tranquil, tots estan treballant i col.laborant… però la següent
    escena, i la següent, i la següent… torna a ser el profe explicant el
    "subjuntivo", els nanos mirant a la pissarra i qüestionant tot el que
    diu el profe "no sirve para nada".
  • A partir d’un conflicte s’arriba a l’expulsió del nano
    conflictiu… després d’un debat entre el professorat on es mostra com de malament s’ho passa qui ha d’expulsar a algú…. següent escena:
    classe tranquil.la i final de curs, tots i totes comenten feliçment el
    que han après.

Crec profundament amb la força del llenguatge visual, i per tant
crec que les escenes no són gratuïtes, ens mostren missatges i
aquestes són les conclusions a les que crec que es pot arribar amb la
pel.lícula:

1- Que treballar d’una manera col.laborativa utilitzant
mitjans tecnològics i audiovisuals és pura anècdota, el normal és la
classe magistral i el "subjuntivo".

2- Que l’expulsió és necessària.

3- Que
els joves són molt mal educats i que el professorat no els sap aturar,
al contrari, entra en les discussions i atura les classes constantment (ep! jo això no ho penso, crec que es pot arribar a aquesta conclusió veient la pel.li… hem d’adonar-nos que la mateixa pel.li ens mostra nanos encantadors quan treballen d’una altra manera).

4- Pobre professorat de secundària!

Com
amb tota pel.lícula…. ens hem de plantejar què hi ha de de realitat i
què hi ha de fantasia, en aquest cas, com m’agradaria que la majoria
fos pura ficció!!!!

Sincerament crec que la pel.li ja ens dona la solució a com fer millor les classes, no?

Com deia abans, la pel.li em va agradar, pot ser un bon material per replantejar-nos com funciona la secundària

Posted in Educació, escola i debat, Mestra Tic | Comments Off on “La classe”…. i la solució?

EL PODCASTING A L’ESCOLA

El podcast és un sistema que permet crear arxius de so, generalment
mp3, que es poden penjar fàcilment a internet. Aquests arxius queden
recollits en webs concretes que formen el canal de podcast d’una manera
similar als blocs, de manera que subscriure’s a la informació que es
genera és ben senzill a través de la sindicació dels RSS.

És fàcil pensar que aquesta facilitat de generar àudios ens pot anar
molt bé a l’escola, ja que qualsevol producció pot ser compartida a
través de la xarxa.

Si algú pensa que aquesta activitat és pròpia d’alumnes grans és que
oblida que a les classes dels més menuts l’oralitat és present al 100%,
un conte, un embarbussament, dites, cançons, converses orals a partir
d’un projecte de treball o un llibre…. el podcast pot ser pels més
petits un recurs extraordinari per mostrar la quotidianitat de la
classe.

Per altra banda, si pels petits és possible, amb els més grans és més
que possible, la capacitat creativa dels nanos a mida que van creixent
es va fent més gran, només cal donar-los la possibilitat de la paraula
a través d’un micro o un mp3 i s’inventaran diferents maneres de fer
emissions: acudits, ràdio novel.les, entrevistes, debats….

És sens dubte, per totes aquestes possibilitats que ofereix el
podcasting, que el Departament d’Educació a través del projecte
XtecRàdio, el programa “L’altra ràdio a l’escola” de Ràdio 4 i Podcatalà han organitzat el concurs "Sentits en dos minuts", un concurs que promou la participació d’escoles i instituts per expressar a través de la paraula i el so les sensacions que percebem a través dels sentits!
Dos minuts de temps perquè els alumnes d’infantil, primària i secundària s’expressin.

No teniu ganes de sentir com transmeten els més menuts i els més grans
els sentits? Tinc molta curiositat per veure com són capaços de fer-nos
tastar, olorar, veure, tocar….a través del gran sentit de l’oïda… a
través del món sonor que permet la ràdio i el podcast.

Posted in ALTRARÀDIO A L\'ESCOLA. REFLEXIONS, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting | Comments Off on EL PODCASTING A L’ESCOLA