No cal insistir massa, l’atac de l’estat espanyol al nostre model lingüístic és del tot insultant i provocador.
Què cal fer doncs? Insubmissió, desobeciència civil, tornar a sortir al carrer, innundar les xarxes socials de #wertgonya…. fem el que haguem de fer i forcem als nostres polítics que és del tot necessari NO FER NI UN PAS ENRERA.
Preparant la presentació t’adones del molt que portem fet a la XeR i a Ravalnet, i realment … s’ho val. Una de les conclusions de les jornades ha estat la necessitat que l’escola treballi en xarxa, més en els temps que estem vivint, ja que sols no podem tirar endavant, ens hem d’enxarxar.
Aquí deixo la presentació que hem fet la Núria i jo.
Aquí deixo el vídeo de la presentació de les jornades del 20è aniversari de l’Associació per a Joves Teb. Val la pena veure’l si tenim una estona i si ens interessa el tema: El paper de les TAC, el Raval, els participants del TEB i les línies de l’entitat.
minut 0 Evolució de les TAC (Enric Basela)
14’56 El Raval (Anna Pérez)
24’43 Els participants del TEB (Helena Palau)
31’44 Les línies del TEB (Toni Domenech)
Posted inRAVAL, TEB|Comments Off on El vídeo del 20è aniversari del TEB
Poso a continuació la meva participació en la xerrada introductòria de la celebració dels vint anys del TEB. A continuació afegeixo l’enllaç al hashtag #20anysteb per saber com ha anat tota la jornada, l’enllaç al facebook així com algunes fotos de l’acte, sobretot de la xerrada del Jordi Adell.
Evidentment si parlem de TEB hem de parlar de RAVAL, perquè el TEB no hauria pogut ser, ni pot ser, sense el barri del Raval.
Em toca parlar del barri, de com ha anat evolucionant al llarg de la història del TEB, és a dir durant aquests 20 anys.
I parlar de com era el Raval fa 20 anys, no es pot fer sense fer referència als orígens de l’entitat, i ja em perdonareu, però faré referència a l’evolució “educativa”, a la mirada que des de l’educació podem fer del Raval. No ho puc fer d’una altra manera. Era mestra i educadora en els inicis del TEB, i continuo sent mestra, i evidentment educadora, tenint la gran sort de treballar com a mestra en el Raval, per tant…
Si faig memòria….Fa 20 anys al barri hi havia forces casals infantils, i la veritat és que donaven molta cobertura als nens i nenes del Raval, però hi havia molt poqueta cosa per joves. D’aquí va sorgir la idea de crear una associació de joves, per poder donar resposta a adolescents que volien fer coses, activitats i no estar tot el dia al carrer. Els orígens del TEb també corresponen a l’etapa encara de l’EGB, i la veritat és que hi havia molts joves que no havien acabat l’EGB, molts repetien cursos i quan feia els “anys que havien d’estar escolaritzats” encara que no haguessin arribat a 8è, se’ls treia fora del sistema de l’ensenyament obligatori. Això si, podien fer FP, en aquella època no era obligatori tenir el títol per poder fer una formació professional, pero vaja, l’absentisme escolar era molt gran i molts d’aquests joves que no acabaven la EGB tampoc estudiaven una FP: quedaven exclosos del sistema educatiu.
Sigui com sigui, la manca de formació era una característica. També les condicions del barri a nivell de salut, d’higiene, de condicions de vida eren molt deficitàries… en definitiva molta pobresa. El Raval sortia a la premsa per reportatges paternalistes del tipus entitats que donaven menjar a la gent o per escàndols de pederàstia, però poques vegades per la lluita que des de dins es feia per millorar l’entorn.
Afortunadament hi ha moltes coses que han anat millorant en el temps i és evident que
el TEB sol no ha canviat el barri, seria absurd dir això, però és innegable també que ha contribuït a fer les coses d’una altra manera: a fugir del paternalisme que es vivia i vam col.laborar a potenciar la cohesió del barri tot fent xarxa entre les entitats, creant un model educatiu propi (autoorganització dels nanos) i fugint del paternalisme del “tot t’ho dono fet i regalat”.
Mentre el TEB anava consolidant-se el sistema educatiu va canviar, i amb ell també el paper de les escoles i instituts del barri. Sense l’esforç dels centres educatius no es pot entendre que els problemes d’absentisme hagin millorat, que la majoria dels nanos del barri acabin els seus estudis… és evident que els joves d’avui estan molt més ben formats que els joves de fa 20 anys.
Per altra banda al llarg d’aquest temps la immigració ha augmentat, hi ha molta més immigració ara que abans, també l’estructura del barri… recordo que amb els joves del TEB teníem debats sobre la Rambla del Raval, quan encara només era un munt d’obres. Vam ser crítics en aquell moment, no volíem que la gent del carrer Cadena o Sant Jeroni es quedés sense casa, realment va ser un procés traumàtic…. però no podem negar que la Rambla del Raval és del barri, la gent s’ho ha fet seu i és un espai de trobada. El gat del Botero ha trobat el seu lloc i amb ell els nois i joves del barri que també fan d’aquest indret un lloc de trobada. La cultura convertida en joguina de nens i nenes…. en quin barri veiem que l’art al carrer té tant de sentit?
Les escoles s’han massificat, la majoria d’aules estan per sobre de la ràtio establerta i el nombre de casals és, si fa o no fa, el mateix. Quan vaig començar a treballar al barri la majoria dels alumnes anaven també al casal. Hi va haver una temporada que al TEB venien joves que anaven també a un altre casal…. ara la realitat també ha canviat. La majoria dels nens que tenim a les aules no van als casals, no perquè no vulguin, si no perquè hi ha llista d’espera. També la majoria dels nens no es queden al menjador escolar, ja hi ha moltes menys beques.
En època de crisi és evident que els problemes que el Raval ja tenia s’agreugen, i lluny del que alguna gent va dir, el moviment migratori no s’atura, continua sent un barri d’acollida on hi ha moltes famílies que malviuen en habitacions de pisos atrotinats, per no parlar de desnonaments… etc
Per altra banda les entitats del barri continuen sent el puntal que dóna suport al teixit social, això si, amb pèrdua de subvencions, però continuen tirant endavant, perquè els veïns del barri continuen anant a les entitats per millorar la seva vida, i per ajuntar-se amb altres amics i veïns per buscar solucions.
I és que una cosa està clara: el Raval és un barri amb molts problemes, però molt viu, sempre ha mirat endavant i ho continua fent. Canviarà la tipologia de gent al llarg del temps, però seran els carrers estrets, seran els espais de trobada dels centres educatius i de les entitats, seran els km que la gent ha fet per venir cap aquí… però sigui el que sigui, és un barri supervivent i lluitador. Esperem que el TEB pugui estar, com a mínim 20 anys més, donant suport al Raval perquè continuï lluitant i tirant endavant.
Estem vivint un moment històric, això ho sap tothom, per aquest motiu des de fa ja un temps estic guardant articles i notícies com a preferits dins de l’Apps de l’ARA, ara bé, hi ha documents que no tenen preu… i aquest és el Mas Style.
“Bravo” Polònia! per documentar gràficament i amb humor el moment que estem vivint.
“El projecte Implica’t és el fruit d’un equip de persones generoses, solidàries i compromeses, vinculades al món de l’educació i que comparteixen entre elles una amistat que les porta a endegar projectes com el que tot seguit us presentem…..”
Així és com comença la presentació del projecte, i és del tot cert. Un grup de mestres ens hem reunit per poder elaborar materials didàctics per treballar a l’escola amb la finalitat de treballar la solidaritat amb el nostre alumnat.
A la web podem trobar infinitat d’activitats, des de més plàstiques a més TAC, i totes amb la mateixa intenció: Conscienciar als nens i nenes que poden millorar el seu entorn immediat i formar part de la construcció d’una nova societat.
És una sort poder formar part d’un equip humà tan gran, des dels amics de webquestcat a noves amistats lleidetanes, i fer que l’eduwiki formi part d’aquest projecte ha estat, per les seves coordinadores, un honor ben gran. És així com des de l‘Eduwki a la Marató hem contribuït amb el nostre granet de sorra… .però és que ja ho dieun els africans:
“Molta gent petita, en llocs petits, fent petites coses, poden canviar el món”
De tothom és sabuda la retallada en formació que està duent a terme el Departament d’Ensenyament. Per aquest motiu, i amb la clara intenció de no fer un pas enrera en la qualitat de l’ensenyament, oferim, des de WEBQUESTCAT, diferents cursos de formació per tal que els mestres continuem formant-nos i axí millorar la nostra tasca.
No volem permetre que la situació actual, així com determinades actuacions polítiques, vagin en detriment de les nostres escoles, així que, malgrat el Departament d’Ensenyament no oferti la quantitat de cursos que ha ofert fins ara, nosaltres si volem donar una oferta formativa que respongui a les nostres necessitats.
Després de 8 anys fent l’Escola d’Estiu, ampliem l’oferta de formació amb diversos cursos per a la temporada d’hivern.
Tindreu la possibilitat de triar cursos de 5, 20 o 30 hores i podreu triar entre començar el mes d’octubre o el mes de gener.
Tots els continguts d’aquests cursos responen a la nostra manera d’entendre l’educació: la tecnologia ha d’estar sempre al servei del desenvolupament de les competències bàsiques. Posem l’èmfasi en la metodologia, una metodologia de construcció del coneixement mitjançant la realització de tasques, projectes innovadors, webquestes, resolució de problemes i recerca que els alumnes duen a terme de forma col·laborativa.
Oferim una varietat de cursos que van des de la gratuïtat a preus molt econòmics.
Avui fem història, si, per molt que hi hagi qui minimitzi la manifestació d’avui, avui farem, o fem, història.
Avui milers, centenars de milers de persones (arribarem al milió?) ens manifestarem pel dret a decidir, pel dret a gestionar-nos lliurement, pel dret en definitiva a poder ser. Esperem que fem avui un pas històric per poder-ho aconseguir i comencem doncs a dissenyar quin és el futur que volem. Com diu el Carles Capdevila a l’ARA se’ns gira feina. Cal que pensem quina Catalunya volem, com fem que sigui més justa, que tingui una democràcia real…. i comencem a mirar Europa enlloc de caure ens les provocacions d’Espanya. Segur que ser independents vol dir deixar de mirar què diuen o com ens minimitzen.
Fem doncs un pas de gegant per un país on l’objectiu sigui desterrar les desigualtats socials, on tots i totes ens sentim del mateix país, on l’immigrant se senti acollit i amb capacitat d’integració, un país innovador pel que fa a la recerca amb la capacitat de trobar noves fonts de producció per tal de generar treball, pensem en les energies alternatives, en el turisme… pensem en construir un país que mira endavant. I si, avui farem història perquè comencem a construir.
