Tot preparant les programacions d’aquest nou curs, aquest any 5è, trobo aquest document a la xarxa, per no perdre’l l’embedo.
Tot preparant les programacions d’aquest nou curs, aquest any 5è, trobo aquest document a la xarxa, per no perdre’l l’embedo.
Aquest dijous, dia 31 de maig, ens han vingut a visitar mestres de Brasil, concretament de l’“Escola da Vila de Sao Paulo”. Han vingut perquè estan fent un treball amb el Grup de Recerca Sobre Interacció i Influència Educativa, Dirigit Pel Dr César Coll Salvador, de la Facultat de Psicologia de la Univesitat de Barcelona.
L’objectiu de la seva estada és visitar algunes escoles i centres educatius que els permetin conèixer Projectes d’Innovació i ús de les TIC a l’Ensenyament Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat.
Per aquest motiu han demanat visitar la nostra escola, concretament les dues classes de 6è. Nosaltres, les mestres, hem decidit que ja que venien a la classe no havíem de ser nosaltres qui els expliquèssim què és el que fem, si no que havien de ser els mateixos nens i nenes.
I és així com els nens i nenes s’han organitzat en diferents grups per tal explicar activitats i projectes diferents treballats al llarg el curs.
Cada grup ha explicat un d’aquests projectes diferents:
Ha estat molt gratificant veure com ho han fet els nostres alumnes: ho han fet molt i molt bé! Han encandilat als mestres brasilers tot explicant el procés d’aprenentatge… per què negar-ho, a la Núria i a mi se’ns queia la baba.
Els nens i nenes han estat capaços d’explicar processos amb molta naturalitat: han explicat que per saber cal fer recerca i llegir, i evidentment comprendre. I que un cop fet això cal fer un producte que permeti explicar el que han après, i també, que és molt millor treballar en grup perquè així són capaços de sumar idees i d’ajudar-se els uns als altres.
Aquestes han estat les seves paraules i ens han fet adonar que han incorporat la manera d’abordar el coneixement… Sincerament, orgulloses ens sentim dels grups de 6è i de la feina que hem fet en equip: entre mestres, entre alumnes, i entre mestres i alumnes.
Aquest matí m’he assebentat del tancament o l’eliminació de subvencions del Departament de Justícia pel projecte Òmnia als centres penitenciaris.
Aquest fet implica un retrocés molt gran vers els guanys socials que s’havien guanyat en el terreny de la reinserció.
És un pas enrera imperdonable i un cost pel futur massa gran, aquest fet s’apropa a actituds feixistes on els “desarrelats del sistema” no se’ls ha de tenir present, se’ls ha d’aparcar…
Es nota la manca de cultura dels governants d’aquest país, un zero en història deurien treure o són incapaços d’aprendre del passat. Estem en mans d’incompetents que posen la societat en risc.
Aquí poso enllaç a tres post del meu bloc on parlava d’aquest projecte, també l’enllaç al twitter on es parla d’aquest fet.
PREMI AL PROJECTE ÒMNIA BLOGGER
ÒMNIA BLOGGER ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=u4hyHHLtjf4[/youtube]
PENSEM QUINA ESCOLA VOLEM
I DIEM PROU RETALLADES
Avui 22 de maig ha estat una jornada reivindicativa per les escoles de Catalunya.
A la nostra escola hi ha hagut mestres que han fet vaga i d’altres que han estat amb els nens i nenes treballant per l’escola que volem.
Aquí tenim els escrits que han fet nens i nenes de 4t i de 6è, així com els murals que han fet 5è, Cicle Inicial i Parvulari.
També podeu veure la lectura del manifest i l’ambient del dia d’avui en el vídeo.
El moviment del 15M està viu, avui ha quedat del tot demostrat, i és que la indignació continua creixent.
Una frase de l’Eduardo Galeano m’ha acompanyat avui a la mani: “Estàs amb els indignes o amb els indignats”. No tinc dubte, sempre amb els indignats.
La manifestació s’ha dut a terme al carrer però també a la xarxa, el 324 se’n fa ressó, i és que la imaginació de la gent per fer pancartes demostra, una vegada més, que la societat civil té sentit comú i més saviesa del que la classe política del nostre país creu.
Aquests dies he pogut comprovar com els avenços tecnològics afecten a la nostra vida, al nostre dia a dia quotidià.
Per assumptes familiars he hagut d’estar una setmana a 3000 km de distància i passar moltes hores en un hospital. Qui m’escolti, o em llegeixi, pot estar-se preguntant què m’ha portat a reflexionar sobre la tecnologia en una situació com aquesta, però si em permeteu explicar-me ho entendreu.
Que la tecnologia ajuda a la medicina és del tot sabut, però te n’adones més quan ho vius amb pròpia pell, quan escàners, ressonàncies i neurocirurgia substitueixen a trepanacions i sangoneres, quan després d’haver patit una operació de 5 hores al cervell la persona està conscient a la tarda i es pot moure i parlar. Qui, avui en dia, s’atreveix a qüestionar els avenços tecnològics dins un hospital? Més aviat els exigim, oi?
Però no només en l’aspecte mèdic i quirúrgic, també pel que fa a les relacions humanes. Les sales d’espera estan plenes de persones amb aparells mòbils per poder-se comunicar. Hi ha trucades telefòniques però molta comunicació a través de Whatsapp, molts avisos tranquil.litzadors a famílars i amics així com missatges per compartir penes i preocupacions. Però sobretot, en el meu cas, una molt bona eina per salvar distàncies. És així com des d’una sala d’hospital puc compartir, a través de xarxes socials com facebook, els missatges que familiars posen al malalt. Missatges d’ànim que fan evident que malgrat els 3000 km les distàncies s’escurcen.
De cop i volta, i després d’una forta tempesta, veig com neix l’arc de Sant Martí, primer al mar i després s’alça…. és fantàstic i espectacular, i sens dubte una imatge que convida a l’esperança… no trigo ni 5 minuts en fer fotografies. Les comparteixo per correu electrònic a través del meu mòbil…. Puc fer que el que jo veig ho vegi la gent que m’importa i compartir així el sentiment positiu que tinc.
La tecnologia millora, i les xarxes socials ens ajuden a estar més a prop i a compartir la nostra vida, els anhels i les necessitats….
i encara hi ha qui a l’escola s’atreveix a qüestionar el seu ús?
Mentre a la vida real la gent fa servir facebook, twitter i whatsapp a l’escola prohibim els mòbils i la connexió a les xarxes socials dins les aules de l’educat 2.0, però no patiu, algun dia això canviarà, igual que ho fa un paissatge quan apareix l’arc de Sant Martí.
Aquesta setmana hem acabat d’editar el vídeo que des del primer trimestre hem estat treballant amb els nens i nenes de 6è de l’escola.
El tema l’hem centrat dins el projecte Patrimonia’m i concretament en l’estudi de la NECRÒPOLIS romana, l’element romà que hem patrimonia’t enguany.
Durant el primer trimestre vam fer tot un treball de recerca amb l’alumnat a partir de la visita a la necròpolis i també d’un sites que vam preparar per tal de recollir tot el que amb els nens i nenes vam descobrir a partir de la visita i d’altres documents d’internet.
Un cop finalitzada la recerca els nanos van proposar crear un vídeo on poder explicar el que havien esbrinat sobre la forma que tenien els romans d’enterrar i acomiadar els seus morts. Igual que l’any passat, que van fer un vídeo sobre el que havien après de la història de l’escola, aquest any van decidir que volien fer una pel.lícula a partir d’una de les coses que els va sorprendre més, de fet podria dir que es van quedar encisats amb la forma que tenien d’enterrar als infants: Els enterraven amb un braçalet protector i unes fitxes de joc per jugar a l’altra vida… això els va captivar!
I d’aquí surt la història “Una mà innocent”, perquè és “una mà innocent”, la d’un nen, qui troba un braçalet a la necròpolis, i és “una mà innocent” d’una nena romana qui el vol recuperar.
Els nens i nenes de 6è han volgut crear una pel.lícula que jugués amb el misteri per poder explicar els símbols romans, així com la importància d’entendre i respectar la història.
Aquí us deixo “Una mà innocent”:
Aprofitant aquests dies de vacances m’entretinc provant eines que durant el curs no trobo el moment degut al ritme diari de l’escola.
Així doncs estic provant “Woices” una eina que et permet geolocalitzar amb àudio punts d’interés. En tres passos ho tens tot: assenyales el punt en el mapa, escrius una presentació i graves o puges l’arxiu. A més a més és una eina integrada al món de la telefonia mòbil. Android et permet baixar una aplicació per tenir accés a totes les audioguies i els arxius que la gent ha fet en un radi de proximitat que el mateix telèfon detecta.
És una eina molt fàcil i intuïtiva i les possiblitats que ofereix són enormes…. de ben segur que ho utilitzarem el proper trimestre en el treball de l’edat mitjana: geolocalitzar els edificis medievals del barri del Raval.
Fa un temps ja en parlàvem de les possibilitats de woices en el bloc de l’eduwiki:
Ara però deixo un exemple de com donar a conèixer les perles arquitectòniques d’un barri com Sants, molt transitat però poc turístic malgrat els interessants edificis que té, com bé apunten un grup d’estudiants de 4t d’ESO en el seu treball de recerca… ai si haguessin fet servir el woices!