Ja hem acabat la tercera webquest del trimestre, és l’actualització de la Webquest Fem ràdio! i l’hem fet com a demanda del Departament d’audivisuals del Departament d’ensenyament.
Com sempre ha estat un plaer treballar amb les meves companyes, a més, ens ha servit per aclarir idees sobre la nostra tasca didàctica en el projecte de la ràdio i planificar noves activitats.
Ràdio Drassanes (on es poden veure els resultats de la webquest)
LLegit en el blog d’una profe DIM:
"Otra herramienta buena, bonita y barata: un álbum de fotos con sonido asociado.
¿Cómo se hace?1. Preparar en una carpeta una serie de imágenes con las crear el álbum. Podemos utilizar el Snippy (mi tijera preferida).
2. Tener preparados cuentos para dramatizar, adivinanzas o el sonido que quieras asociar a cada imagen.
3. Entrar a http://www.bubbleshare.com/
4. Haz clic en Add Photo y sube la primera.
5. Te pedirá un nombre para tu álbum y un correo electrónico.
6. Sigue subiendo imágenes.
7. A cada imagen le puedes asociar un sonido pulsando Audio Caption.
Debes alejar el micrófono para que no salga la línea roja, de lo
contrario queda el sonido sucio. Cuando consigas el resultado deseado
pulsa Save y quedará el sonido en la imagen.
8. Si quieres mostrar el resultado en tu blog o pàgina web… pulsa Add Album to My Blog y obtendrás el código."
Ho he provat, i aquest és un exemple de com pot quedar un àlbum, tot i que aquest no té so, pot ser una bona idea per treballar els contes amb els més petits com a prèvia a la gravació de la ràdio.
A continuació alguns enllaços sobre la immigració:
Opinió del Joan Clos sobre els aldarulls a França
"el alcalde ha añadido que en Barcelona la inmigración está distribuida
en todos los distritos, y los precios de las viviendas, a excepción de
Les Corts y Sarriá-Sants Gervasi, están en una franja muy estrecha", lo
que ha evitado que se produzca una segregación excesiva del espacio
urbano."
Dades de naixements per districtes amb % d’immigració (segons l’Ajuntament de Barcelona)
Més del 44% dels naixements van ser fills d’immigrants a Ciutat Vella, els altres barris no arriben al 20 % ni a un 10%
Telenoticies.com Dades del 2003
"La població immigrant de Barcelona s’ha
multiplicat per quatre a la ciutat en només cinc anys. Ho constata un
estudi que ha presentat la Universitat Politècnica de Catalunya, que, a
més, apunta a uns canvis en els hàbits dels estrangers. Fins ara, la
majoria es concentraven a Ciutat Vella, però ara aquest sector de la
població es comença a distribuir per tota la ciutat, això sí, molt
lentament." (…)
"Si ens parem en una cantonada qualsevol del
Raval de Barcelona i badem una estona no trigarem a constatar la
realitat multicultural que marca i defineix aquest barri. Veurem tots
els colors de pell imaginables i escoltarem tota mena de llengües. Si
poguéssim veure els passaports dels veïns, en trobaríem de fins a 34
nacionalitats.
Aquesta part de Barcelona és un bon exemple del veritable "boom"
migratori que ha viscut la ciutat els últims quatre anys i que ha estat
constatat per un estudi del centre de recerca de la Universitat
Politècnica de Catalunya.
Les dades revelen que l’any 99 hi havia 41.000 immigrants
empadronats mentre que aquest any ja se’n compten 163.000. La comunitat
més nombrosa és la dels equatorians, un 16,5%, seguits dels europeus
comunitaris, un 13,5% i els colombians, marroquins, peruans,
pakistanesos i argentins.
A Barcelona, un 10,7% de la població empadronada és d’origen
estranger, però la distribució no és homogènia: al Raval, el 47% dels
veïns són de fora; a la zona de la Ciutadella ho és el 31%; al barri
Gòtic, el 25%; al Poble-sec, el 21%, i a la Barceloneta, el 20%."
La foguera de la integració. Article de Alain Duhamel, analista de Libération.
"AQUEST PERÍODE terrible pel qual està passant
França, primer a l’extraradi parisenc i més tard a totes les regions,
s’ha convertit en una contundent revelació: són el símbol de la foguera
en la qual crema la integració a la francesa. França, a diferència de
tots els seus veïns, no ha deixat mai de ser un focus d’immigració,
quan els altres eren sovint emigrants. Sembla com si França hagi tocat
els límits del seu propi model. Els incendiaris i els que llencen
pedres tenen entre 10 i 25 anys. La immensa majoria d’ells van néixer
en territori francès, i per tant tenen la nacionalitat francesa. Les
dianes escollides són els símbols de la societat: la policia, l’escola,
la guarderia, l’institut, el centre cívic, el cotxe del veí, la botiga
de la cantonada. L’objectiu de les seves ires és una societat que ells
senten com injusta i discriminant. Se senten rebutjats per ella i ells,
al seu torn, també la rebutgen." (…)
"Per primera vegada, una generació nascuda a
França se sent molt menys integrada que la dels seus pares arribats de
fora i es comporta de tal manera que, dins de la col.lectivitat
nacional, sembla encara més estrangera."
Enl
Ja fa dies que estem treballant amb els nens i nenes de 6è la webquest: Històries viscudes, històries de vida.
El treball està sent molt interessant, els nens i nenes s’estan qüestionant sobre la guerra civil i s’han plantejat preguntes a fer a diferents avis per tal d’investigar i conèixer.
El resultat es pot veure a la web de ràdio Drassanes: Drassavistes
Les entrevistes estan digitalitzades, així com un petit vídeo on es mostra l’activitat: 9 entrevistes simutànees a àvies del barri.
La valoració de l’activitat: va ser molt interessant alhora que una experiència molt bonica.
Avui he rebut el correu de la Sabina Redondo, companya de l’equip coordinador del projecte telemàtic El món dels llibres:
Hola a tothom!! / ¡Hola a todos y a todas! (traducción al final del mensaje)
Tinc el plaer enviar-vos aquest missatge per comunicar-vos que el projecte El Món de Harry Potter, que
com sabeu és l’antecedent del món dels llibres, ha estat seleccionat
entre els 100 seleccionats (sobre 800) per als premis europeus
"Elearning Awards".
Poseu consultar la llista sencera a:
http://elearningawards.eun.org/ww/en/pub/elearningawards2005/gallery/top100.htm
Busqueu el país: Spain, seleccioneu el projecte hi entreu-hi en la valoració!
Gràcies a tots i totes per fer-lo possible!
Sabina Redondo
Equip coordinador El món dels llibres
Si poso aquesta notícia al meu bloc és per felicitar a tota la gent que ha fet possible aquest reconeixement, evidentment, tot i que no em senten, m’agradaria felicitar també a tots els alumnes que fan possible aquest reconeixment, perquè és evident, sense ells i sense les seves mestres, això no seria possible.
Porto estona llegint correus, i és evident que tothom està molt content,
jo també ho estic, i ho estic perquè sobretot, encara que sigui de tant en
tant, està bé que et reconeguin la feina… dona moral, o com el red
bull… et dóna ales.
Sigui com sigui, ens hem d’alegrar per tots, i evidentment per la Sabina,
que és l’ànima d’aquest projecte.
Si acaba sent seleccionat i premiat fantàstic, però si no… aquesta
alegria ja no ens la treu ningú.
Apa! Bona nit i petonets de colors! (és la forma com ens acomiadem el professorat implicat en el projecte)
Al Periodico he pogut llegir un article de ALAIN Duhamel
Analista polític de Libération anomenat "La foguera de la integració".
És un article molt interessant, més per aquella gent que com jo, treballem en barris on la immigració és molt gran.
L’article intenta buscar les causes de la revolta i parla clarament del mètode integrador del pais:
" La República francesa volia demostrar al món
que, amb el seu laï- cisme, la seva escola, el seu idioma, el seu
passat, els seus valors universals i el seu Estat voluntarista era
capaç de metamorfosar qualsevol estranger en un gal bigotut, patriota i
rondinaire, vingués del continent que vingués i fossin els que fossin
el color de la seva pell i les seves creences d’origen. Una assimilació
tan metòdica com aquesta constituïa una de les peces clau de la famosa
excepció francesa."
Tots recordem les notícies al diari sobre els mocadors, la prohibició de portar-los a l’escola… l’article planteja que igual aquesta uniformitat ha estat una de les causes, a més de l’econòmica i social.
Per què la foguera? Per què es cremen les escoles? Aquesta pregunta ens la fem totes les mestres, com es pot cremar una cosa que és pròpia? o no ho és tant? L’article dóna la resposta també:
"AQUEST PERÍODE terrible pel qual està passant
França, primer a l’extraradi parisenc i més tard a totes les regions,
s’ha convertit en una contundent revelació: són el símbol de la foguera
en la qual crema la integració a la francesa. França, a diferència de
tots els seus veïns, no ha deixat mai de ser un focus d’immigració,
quan els altres eren sovint emigrants. Sembla com si França hagi tocat
els límits del seu propi model. Els incendiaris i els que llencen
pedres tenen entre 10 i 25 anys. La immensa majoria d’ells van néixer
en territori francès, i per tant tenen la nacionalitat francesa. Les
dianes escollides són els símbols de la societat: la policia, l’escola,
la guarderia, l’institut, el centre cívic, el cotxe del veí, la botiga
de la cantonada. L’objectiu de les seves ires és una societat que ells
senten com injusta i discriminant. Se senten rebutjats per ella i ells,
al seu torn, també la rebutgen."
Es pot sufocar el problema, s’ha de fer, però evidentment cal l’anàlisi per veure què ha passat. Si es torna al mateix model…
"Per primera vegada, una generació nascuda a
França se sent molt menys integrada que la dels seus pares arribats de
fora i es comporta de tal manera que, dins de la col.lectivitat
nacional, sembla encara més estrangera."
Aquest curs l’he començat fent webquest, i totes elles compartint el treball amb companyes de l’escola.
La primera que es va acabar va ser la Webquest sobre els contes de Hans Christian Andersen.
La segona, que està apunt, a punt, és la webquest Històries viscudes, històries de vida. Aquesta és la continuació de la webquest Moviments migratoris. La Pepa en el seu bloc va apuntant el dia a dia del procés. Allà aniré apuntant jo també els comentaris.
Les dues webquest són diferents, una és per cicle inicial i l’altre pel superior, una va de contes i l’altre d’històries de vida, però les dues tenen alguna cosa en comú, i aquesta és la tasca: En les dues webquest els nens i nenes han d’elaborar un programa de ràdio, en el primer explicar contes i en el segon elaborar entrevistes.
La tercera webquest, l’estic fent amb les mateixes companyes de les webquest anteriors, estem refent la webquest Fem Ràdio. Ara ja, amb certa experiència amb el tema, ens veiem capaces de plantejar millor el treball de la ràdio. Quan la tinguem més dissenyada ja donarem notícies.
Crec sincerament que són unes webquest molt bones, i és fruït del treball conjunt amb la Núria , la Pepa i la Mon, i amb el suport de la UAB.
A l’escola estem preparant una nova webquest, millorada de l’anterior sobre fer ràdio.
Aquí van uns enllaços que ens poden anar molt bé:
Seminari d’audiovisuals (enguany dedicat a la ràdio)
Media Radio (del Ministerio)
Després del pont i d’haver desconnectat de feina, realment val la pena fer una aturada, cal tornar-se a situar, veure quines feines tenia pendents i per on torno a començar…
Una de les coses que primer faig és obrir el correu, i un dels que he obert m’ha portat a un parell d’enllaços que reflexionen sobre la fractura digital.
En el primer, Quasi un bloc de Manel Guerra, fa una diferència entre el que podríem anomenar fractura vertical i fractura horitzontal. La vertical és la que fa referència a l’accés i a les possibilitats socio-econòmiques, i l’horitzontal és la que es refereix a l’ús, els que usen la xarxa com a receptors o els que l’úsen com a productors:
Si s’arriva a produir una fractura d’aquest tipus, tindriem, d’una
banda, persones que sabrien fer un ús pràctic de la informació, que
serien capaços de gestionar el seu coneixement i crear xarxes i
treure’n un profit (que no ha de ser forçosament econòmic, que no hauria
de ser forçosament econòmic en la majoria dels casos), mentre que de
l’altra tindriem usuaris que saben fer anar el programari i les
màquines, que saben trobar coses a Internet, però poca cosa més,
simples receptors digitals d’informació.
Per altra banda, a bcnbits, podem llegir sobre el canvi generacional…. em fa gràcia com anomena les noves generacions, les nescudes en el món digital: natius digitals i la resta, aquelles persones que hem nascut abans: immigrants digitals.
D’aquest bloc ressenyo aquest paràgraf:
Una de les diferències destacades, per a mi, és que si abans el lema
era "el coneixement és poder" ara per als natius digitals s’ha
transformat en "compartir coneixement és poder", que és un canvi
fonamental: significa la fi del coneixement exclusiu i monopolitzat
(les patents i els drets d’autor?), la fi de les comunicacions en una
sola direcció (la premsa i la televisió), és el poder del nosaltres.
En fi, una bona reflexió abans de començar la tornada, més si per un moment, jo també sóc immigrant que treballa per una nova societat: el poder de nosaltres.