-
Archives
- maig 2015
- setembre 2014
- juny 2014
- febrer 2014
- novembre 2013
- octubre 2013
- setembre 2013
- juliol 2013
- juny 2013
- abril 2013
- febrer 2013
- gener 2013
- desembre 2012
- novembre 2012
- octubre 2012
- setembre 2012
- juny 2012
- maig 2012
- abril 2012
- març 2012
- febrer 2012
- gener 2012
- desembre 2011
- novembre 2011
- octubre 2011
- setembre 2011
- agost 2011
- juliol 2011
- juny 2011
- maig 2011
- abril 2011
- març 2011
- febrer 2011
- gener 2011
- desembre 2010
- novembre 2010
- octubre 2010
- setembre 2010
- agost 2010
- juliol 2010
- juny 2010
- maig 2010
- abril 2010
- març 2010
- febrer 2010
- gener 2010
- desembre 2009
- novembre 2009
- octubre 2009
- setembre 2009
- agost 2009
- juliol 2009
- juny 2009
- maig 2009
- abril 2009
- març 2009
- febrer 2009
- gener 2009
- desembre 2008
- novembre 2008
- octubre 2008
- setembre 2008
- agost 2008
- juliol 2008
- juny 2008
- maig 2008
- abril 2008
- març 2008
- febrer 2008
- gener 2008
- desembre 2007
- novembre 2007
- octubre 2007
- setembre 2007
- agost 2007
- juliol 2007
- juny 2007
- maig 2007
- abril 2007
- març 2007
- febrer 2007
- gener 2007
- desembre 2006
- novembre 2006
- octubre 2006
- setembre 2006
- agost 2006
- juliol 2006
- juny 2006
- maig 2006
- abril 2006
- març 2006
- febrer 2006
- gener 2006
- desembre 2005
- novembre 2005
- octubre 2005
- setembre 2005
- agost 2005
- juliol 2005
- juny 2005
- maig 2005
- abril 2005
- març 2005
- febrer 2005
-
Meta
INDIGNATS A 30 MINUTS
L’exempel del vaixell és molt gràfic:
"Som com un vaixell on la majoria està a baix i uns quants estan a dalt amb les seves copes, però el vaixell està ple de forats i es va enfonsant. Mentre s’enfonsa la gent que està a dalt es queixa perquè el gel per la copa li arriba tard, però els de sota estan amb l’aigua fins al coll….. però tots estem en el mateix vaixell i això s’enfonsa"
PER QUÈ?
Per què? Por qué? Why?… no, no sóc MOU. Ja sabem perquè ha guanyat el Barça.
Aquest post no vol parlar de futbol si no de les causes de la crisi. Poso a continuació les respostes a aquests "perquès" a partir d’enllaços i vídeos d’economistes com Arcadi Oliveras.
Sigui com sigui val la pena anar pensant en els motius per saber on estan le solucions.
AMB NOMS I COGNOMS: LES CAUSES DE LA CRISI
Arcadi Oliveres: “Causas y efectos de la crisis. Retos y Oportunidades”. XIV Jornadas de Economía Solidaria de REAS Aragón from REAS ARAGON on Vimeo.
NECESSITEM ALTERNATIVES, EN TENIM?
I tant que en tenim, aquests dos enllaços mostren quines són les alernatives a la crisi. I el vídeo de l’economista Arcadi Oliveras parla del decreixement com alternativa.
I COM? COM ES PODEN ACONSEGUIR LES ALTERNATIVES?
Stéphane Hessel ens ho diu molt clar… indignant-nos, resistint, no violència….creant!
Posted in INDIGNATS, Mestra Tic, Social
Comments Off on PER QUÈ?
WIKIACAMPADES
Llegeixo avui a La Vanguardia un molt bon article de Manuel Castells: #Wikiacampades
Cito a continuació un paràgraf que crec que resumeix el sentit:
"Podrán salir de las plazas, para volver periódicamente a ellas, pero no saldrán de las redes sociales y de las mentes de quienes participan. Ya no están solasy han perdido el miedo. Porque descubrieron nuevas formas de organización, participación y movilización que desbordan los cauces tradicionales de los que una parte de la sociedad, y la mayoría de los jóvenes, desconfían. Partidos e instituciones tendrán que aprender a vivir con esta sociedad civil emergente. Si no, se irán vaciando desde dentro conforme los ciudadanos vayan pasando de las wikiacampadas a esa democracia en red aún por descubrir en una práctica colectiva que tiene su raíz en cada persona."
La prova aquesta nit amb la celebració de la copa d’Europa del Barça, tal com diu Castells: " La no violencia es un principio básico asumido por todos"
http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3550431
WIKIAM
CARTA AL SÍNDIC DE GREUGES
Aquesta és una queixa formal al Síndic deGreuges sobre els esdeveniments que han succeït el passat 27 de maig a Catalunya i els que poden arribar a succeir.
Només s’ha d’entrar a la pàgina del Síndic i a continuació enviar la carta que s’adjunta o similar.Web del síndic: https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90
Document o model de carta: https://docs.google.com/document/pub?id=1T010jHwZkNLoCUZvJXqr6dDnvBKgRpms8n1UwVpdQuw
ENCARA MÉS INDIGNACIÓ
Aquest matí m’he llevat amb la notícia a la ràdio del desallotjament de la Plaça Catalunya. Al principi les notícies eren confoses, només es volia netejar la plaça? Però a mida que passava el temps era evident que era un desallotjament en tota regla.
Les imatges del que ha passat avui ho diuen tot:
Ara bé, el més important de tot, és que la resposta pacífica però ferma i contundent de tornar de nou a la Plaça han fet que la reivindicació tingui encara més força.
I és que la filosofia dels "INDIGNATS" és ben clara: l’esperança per sobre de l’exasperació, pensar en un món millor i lluitar per ell, fer xarxa i organitzar-se buscant alternatives….
Tot llegint a Hessel interpreto que en Felip Puig té forces actituds israelianes (entenguis el govern israelià que oprimeix als palestins és clar):
"He constatat, i no sóc l’únic, la reacció del govern israelià davant
el fet que cada divendres els ciutadans de Bil”id Van, sense llançar
pedres, sense utilitzar la força, fins al mur contra el qual protesten. Les
autoritats israelianes han qualificat aquesta marxa de “terrorisme noviolent”.
No està malament… Cal ser israelià per qualificar de terrorista
a la no-violència. Cal estar molest per l’eficàcia que té la
no-violència per suscitar el suport, la comprensió i la sustentació de
tots els adversaris de l’opressió."
La plaça torna a estar plena, la indignació és més gran i la resistència pacífica un lema per a tots i totes.
Cal que continuem lluitant. Per cert, si voleu demanar la dimissió d’en Felip Puig….
Aquesta és la resposta 🙂
INDIGNATS, INDIGNEM-NOS.. ORGANITZEM-NOS
Avui
he estat a Plaça Catalunya. Tenia ganes de veure (i viure) de prop
l’ambient de l’acampada i compartir també la meva indignació.
Aquests
dies pels mitjans es parla molt d’aquest moviment, he sentit parlar a
favor i en contra, igual que els polítics: n’hi ha qui s’apunten al
carro, n’hi ha qui ho critiquen….
Sigui
com sigui val la pena explicar què està passant, més que res per
aquells que diuen que és un moviment que no té les idees clares, o
que no saben el que volen, o que volen tenir un maig…. com si tots
l’haguéssim tingut!
D’entrada
diré que és, com bé diuen els qui hi són a la plaça,un
moviment pacífic:
La
gent va amb els seus fills, s’improvisen jocs i espais per a nens i
nenes. També hi ha molta gent que va caminant tranquil.lament o que
en cercle (molts cercles!) es posen a xerrar i debatre. Hi ha
sobretot molta tranquil.litat.
També
es respira il.lusió… i no la del Mas del Polònia. Il.lusió
per pensar en una nova societat, pel canvi, per una transformació…
Tal com hem pogut llegir en el díptic d’avui:
“Estem
aquí perquè volem una nova societat que doni prioritat a la vida
per sobre per sobre dels interessos polítics i econòmics”.
Debat. Aquesta
és la gran paraula. Mentre vas passant per Plaça Catalunya et vas
trobant amb molts grups de gent, uns parlen de propostes, altres
organitzen, altres fan debats sobre el canvi… però tot amb molta
tranquil.litat.
Transformació.
No accepto als articulistes de torn que es troben amb la necessitat
d’etiquetar el que està passant. Només sabem que està començant i
que la capacitat de transformació dependrà de la quantitat de gent
que pugui recolzar el que està passant, o que ens poguem anar
sumant.
“Ens
uneix el malestar per unes vides precàries per les desigualtats,
però sobretot ens uneix una vocació de canvi.”
I
lluita, perquè cal lluitar i es pot fer pacíficament. Perquè
es pot fer aconseguint que les persones siguem les protagonistes de
la lluita i no d’altres que s’erigeixen com als nostres
representants,… personatges de l’espècie anomenada política i que
viuen amb una "pasta" considerable a partir de les nostre
retallades. Hi ha una frase que he sentit a Plaça Catalunya i que
crec que ens ha de fe reflexionar: “Ser alcalde no és un ofici, és
un servei”. Lluita i protagonisme són dos
conceptes que van del tot lligats al moviment 15-M, o acampadaBCN, o
democracia real ja…
“Apostem
perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi”.
Després
d’haver-me passat per Plaça Catalunya me’n ric dels que encara
pensen que els que estan allà, no saben el que volen. Jo també ho
vull, ho vols tu?
Més
informació:
http://actuable.es/peticiones/urgente-exige-autoricen-concentracion-puerta-del-sol
http://www.ara.cat/societat/22-M-indignats-barcelona_0_484151903.html
http://acampadabcn.wordpress.com/
http://www.ustream.tv/channel/acampadosbcn
Voleu llegir el llibre "’anima" del que està passant?:
Posted in INDIGNATS, Mestra Tic, Social
Comments Off on INDIGNATS, INDIGNEM-NOS.. ORGANITZEM-NOS
LA IMATGE, UN LLENGUATGE QUE UNEIX… 2011
Un any més s’ha celebrat la mostra de vídeos que han fet les diferents escoles de Ciutat Vella.
Cada curs es veu com augmenta la qualitat de les produccions, i és que podem afirmar que el nostre districte és molt multimèdia.
Entreu al bloc de "La imatge, un llenguatge que uneix" i mireu els vídeos. Molt bona feina!
Posted in Experiències i activitats, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting, PROJECTES EN XARXA, RAVAL
Comments Off on LA IMATGE, UN LLENGUATGE QUE UNEIX… 2011
ACTE DE CLOENDA DEL FORA MURALLES AMB LA RÀDIO 2011
Després de tot un curs treballant el projecte Fora Muralles amb la ràdio ha arribat el moment de la trobada presencial: Diferents escoles de Ciutat Vella s’han trobat a les biblioteques "Andreu Nin" del Gòtic, "Sant Pau i Santa Creu" del Raval i "La Fraternitat" de la Barceloneta per explicar-se històries i contes.
Ha estat molt bonic, però sobretot, ha estat una mostra més que projectes com la ràdio a les escoles ajuden a trencar el mur de la incomunicació. Tots junts fem Ràdio Ciutat Vella.
![]() |
Fora Muralles amb la ràdio a les Biblioteques |
Posted in Experiències i activitats, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting, PROJECTES EN XARXA, RAVAL
Comments Off on ACTE DE CLOENDA DEL FORA MURALLES AMB LA RÀDIO 2011
ATRAPATS EN SÈPIA
"Atrapats en sèpia" és el títol que els nens i nenes de la classe van decidir posar a la pel.lícula que hem fet aquest curs.
Des de principi de curs volíem enfocar el treball del vídeo a partir del que volíem treballar de la història de l’escola, ja que aquest curs hem celebrat, i encara ho estem fent, el seu 75è aniversari.
Teníem molt clar que un fet com aquest de celebració ens permetia poder fer una bona investigació. Volíem que els nens i nenes fossin els autors i protagonistes del seu aprenentatge i que alhora poguessin descobrir fets històrics d’una manera molt vivencial, i és per aquest motiu que la fòrmula que vam triar vas ser la de la WEBGIMCANA.
Es tractava que els nens i nenes investiguessin la història de l’escola tot analitzant documents i objectes antics (fotografies, documentals, llibres, estàtues, la façana de l’escola…) i entrevistant a testimonis de la història recent, és a dir a exalumnes que per cert, vam localitzar pel facebbok.
I és que una cosa porta a una altra. De les entrevistes que els alumnes van fer als exalumnes va sorgir la idea que el vídeo pogués explicar com era l’escola a l’època franquista. Va ser necessari saber escoltar i saber preguntar per extreure dades, però sobretot poder transformar la informació rebuda en un producte diferent: un vídeo que pogués mostrar diferents escenes del que va ser aquell moment.
Pels nostres alumnes ha estat com fer un viatge al passat, han recollit objectes antics per poder fer l’ambientació i s’han posat en el paper i evidentment, han comparat el passat i el present i han pogut fer les seves valoracions.
Això si, també han valorat el procés de treball i són molt conscients del que han fet i del que han aprés, aquesta presentació és el fruït de les seves valoracions. Tots els esquemes els vam fer a partir de les seves intervencions, són esquemes grupals.
Una de les coses que més valoren és que han après a col.laborar… i ben segur que són conscients que aprenen els uns dels altres.
Video mostra
View more presentations from Collaso
En aquesta web podeu seguir tot el procés del treball de la història de l’escola, amb el treball del vídeo inclós. Un vídeo que ha estat sel.lecionat dins La Mostra de Ciutat Vella: La imatge, un llenguatge que uneix.
Aquest reconeixement s’afageix a l’orgull que senten els nens i nenes per la feina ben feta, i per què no dir-ho?, a l’orgull que sentim les mestres perquè els nens i nenes ens continuen ensenyant i demostrant que treballar en equip és la millor forma de fer les coses. I és que en aquest cas, com en tants altres, aquest treball és fruït del treball d’un equip de mestres que ha col.laborat amb les tutores per poder tirar endavant el projecte: ajudant en l’ambientació, aportant idees, estan amb els nens i nenes….
Podeu també llegir més en el bloc dels nens i nenes i també en el bloc de la Núria, cotutora i coautora d’aquest projecte.
Aquí teniu el vídeo"Atrapats en sèpia".
Posted in Experiències i activitats, Mestra Tic, Multimèdia: Vídeo, Vídeojocs, Virtualitat, Ràdio i Podcasting
Comments Off on ATRAPATS EN SÈPIA