Amb els nens i nenes de l’escola treballem dins el projecte del Kiosk Jove. Aquest curs hem fet especial seguiment de la notícia de la creació del manifets "Justícia i respecte" que va provocar la mort del jove Badre Benhasaine.
El passat 15 d’abril vam cobrir la notícia de l’homenatge que el barri del Raval li va fer, un acte emotiu i molt participatiu.
Aquí teniu la notícia en els formats àudio i imatge i text:
El passat divendres 15 d’abril, tot just abans de les vacances de Setmana Santa el barri del Raval va fer el seu homenatge a Badredine Benahsaine, mort el 2 de desembre de 2010 sense haver rebut l’assistència mèdica que necessitava i un tracte deporable en alguns mitjans de comunicació.
Com a conseqüència d’aquest maltracte diverses entitats del Raval vam promoure un manifest: Manifest del Raval: Justícia i respecte que va aconseguir tenir molt ressó i va fer que els mitjans de comunicació expliquessin la vertitat del que va passar, així com demanar disculpes a la família.
La ràbia que tenien els joves del barri va ser a més a més, canalitzada i treballada pels educadors i educadores del Raval que han ajudat als nois i noies a transformar la ràbia en esperança.
És així com el passat dia 15 d’abril de 2011, amb l’homenatge a Badre: "Badre, sempre amb nosaltres", els nois i noies del Raval han pogut expressar el seu sentiment i demostrar alhora, l’esperança que el barri té i necessita.
"Break Dance, guitarres, cant coral, percussió, Hip Hop. I tot el que se m’escapa. Dalt de l’escenari, es va demostrar que la ràbia per una ambulància que va arribar massa tard el fatídic dia, havia quedat transformada en il·lusió. La impotència de veure com els mitjans s’havien encebat de prejudicis i estereotips a l’hora de cobrir la notícia de la seva mort, va ser convertida en força, serenor, creativitat. I que, en aquell punt de trobada que és la Plaça Folch i Torres, es tornaven a ajuntar el jovent del barri, “com a Badre li hauria agradat”, afegien els seus companys."
Deixo a continuació la cançó i la lletra de la cançó que un dels seus amics li va dedicar a l’homenatge, una cançó on també podem escoltar al Badre dir en un acte que va organitzar XAMFRÀ: "Porque siempre estamos habalndo de la crisis, bombas, guerras y un poquito de buen rollo estaría bien".
"Juego 01 b.x barrio chino, juego a lo que quieras estoy bien decidido no me importaría perderme en el camino ya no es lo mismo desde que se fue mi amigo es mucho camino lo que hemos recorrido primero la infancia y ahora la distancia es muy triste esto que nos a ocurrido espero que estés bien allí donde te has ido muchas lágrimas son las que han caído amigos y familia están todos unidos todas mis ilusiones han disminuido no tengo esperanza así que estoy jodido
Necesito respirar aire libertad necesito un momento de tranquilidad necesito desaparecer de este mundo necesito desconectar tan solo un segundo mi objetivo es profundo no hago nada mas que pensar en ti no puedo olvidar el día en que te perdí cada día cada noche son muy largas tristes amargas s’he te echa de menos de mi parte por lo menos cada vez quedamos menos menos mal que ya nos veremos.
Escucha cual es la respuesta de mis errores tras el aburrimiento busco mis diversiones así que aparta contempla y ve mis ilusiones por que dentro de nada surgiré con intenciones tan eficaz como la lucha por la paz expresar mis sentimientos ya no pido mas se que algún día me despertare y con la rima de estos labios me reencontraré pero con la mente en blanco no sabré que hacer contemplando lo que siento escrito en el papel hay muchas historias que nos coinciden muchas consecuencias ante lo que deciden el rap es un milagro por eso nos siguen nosotros lo soltamos si ustedes lo piden
La gente normalmente suelen criticarnos vienen hasta aquí solamente para juzgarnos vienen a decir que esto es de locos como este barrio solo quedan pocos sentimiento de un hermano nunca olvidado siempre recordado ante lo que haya pasado nunca pasaras a formar parte de un pasado estando a nuestro lado hermano.
Mi corazón no tiene salida sentimientos comprimidos llenos de heridas busco la esperanza de esta vida busco ser feliz a base de mentiras el amor no es un chiste es lo mas bonito que ahora existe es único es lógico es especial en el mundo es critico todo es muy difícil las cosas se complican despertarse en otro mundo exactamente igual todo se repite eso no es normal tu podrás lograrlo eres del raval no tengas miedo relájate recuerda lo que sientes y rebélate intenta alcanzar tu limite esto es un adiós bay Badre cuídate."
Derechos de autor: Mohamed Lakjah
TAULA RODONA AMB EXALUMNES
El 13 d’abril de 2011, i seguint amb els actes que l’escola està duent a terme per commemorar el seu 75è aniversari, hem tingut el plaer de poder realitzar una taula rodona amb diferents exalumnes.
Ha estat un acte molt emotiu i el podeu seguir al BLOC DEL 75è ANIVERSARI, així com deixar algun comentari.
També teniu l’àudio per poder escoltar les intervencions tan interessants que hi han hagut.
El resum
Les anècdotes
 |
Una de les activitats que hem fet abans de Setmana Santa ha estat la creació d’una tira còmica.
L’activitat l’hem fet dins de l’àrea de català tot i que no només hem treballat l’estructura de frase i l’ortografia; el domini del llenguatge visual sempre ha estat present amb la decisió per part dels nens i nenes de quins plans havien de fer servir.
El procés ha estat el següent:
1- En petit grup els nens i nenes havien de pensar una situació que es pogués explicar en una seqüència de tres vinyetes.
2- Un cop pensada la situació la dibuixaven "en brut" en un full i fent servir tres vinyetes.
3- Un cop planificada la feina cada grup realitza les vinyetes fent fotografies. És a dir, cada vinyeta és una fotografia.
4- Després, amb el programa GIMP, cada grup havia de pasasr la fotografia a dibuix: Filtres/artístic-còmic.
5- Un cop han tingut les imatges "a dibuix" les han posat dins una taula en un document de text de l’Open Office i allà han fet servir les eines de dibuix per posar les bafarades i escriure les frases a dins.
Tot plegat ha estat un treball interessant on els nens i nenes s’han engrescat moltíssim, i aquest ha estat el resultat:
Un mal negocio La Vanguardia
David García 18/11/2010
El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.
Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?
¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?
¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?
¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?
¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?
¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?
Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?
Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?
¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.
¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.
España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.
Aquests dies hem estat treballant la webquest Les formes de la realitat de la Carme Barba.
La veritat és que ha anat molt bé i ha estat una manera que els nens i nenes hagin vivenciat les matemàtiques i la geometria.
Tal com diu la Carme a l’apartat recull de treballs de la webquest: Els alumnes de cinquè de l’ Escola Collaso i Gil han fet unes excel.lents presentacions de la seva recerca de formes les trobareu aquí
Preparant materials per a crear passatemps amb els laumnes per a la revista escolar, aquests són els recursos:
Tot a les portes d’acabar la setmana blanca arriba el moment de
valorar-la. Ja sabem que ha estat la primera i l’última vegada però
val la pena pensar una mica sobre què ha significat.
Per mi està sent una setmana relaxada per preparar materials i
anar descansant al mateix temps.
Per molts estudiants de secundària una setmana de tall, de
desconnexió després d’una setmana d’exàmens. I és que una setmana
abans de la setmana blanca tots els instituts de secundària, i les
escoles provades de secundària també, es van posar totes d’acord a
fer exàmens…. suposo que van decidir que si no, no tindrien temps
a avaluar.
I és que aquesta setmana blanca ha posat en evidència que encara
queda molt a fer pel que fa a l’avaluació. No és normal que els
nois i noies de l’ESO tinguin tots els exàmens concentrats en una
setmana, que no hagin fet proves abans i que les que han fet aquesta
setmana siguin les definitives per a la segona avaluació. Per altra
banda tampoc és normal que el trimestre acabi sent un bimestre i que
les presses "de les notes" acabin imposant-se per sobre del
que realment hauria de ser l’avaluació: La reflexió del
procés d’ensenyament-aprenentatge per tal de millorar tant els
processos com ser conscients d’on estem i on hem arribat.
Aquí la valoració de la Setmana blanca de la Irene Rigau:
Bé, la setmana blanca ha estat un experiment, que per experiment
el fet de dir-li blanca ja ens fa veure que estava pensada per a
benefici d’una minoria, els que poden permetre el luxe d’anar a
esquiar o pagar activitats extraescolars.
Ara que ja s’acaba, aprofito per acabar de prepar materials
pendents i recordar que viure l’escola és de les coses més
boniques que hi ha, i aquí el vídeo del Carnaval, acte previ a la
setmaneta blanca 😉 .
Properament anirem a Tarragona amb els alumnes de cicle superior i per preparar-ho deixo a continuació unes quantes idees que ens poden anar bé:
La presentació i proposta didàctica del Xavier Suñé:
