El passat dissabte dia 17 de maig es va
celebrar a Callús la Primera trobada d’educadors i blocaires.
Tot i que d’entrada ja em semblava
interessant, el que m’he endut de la trobada és molt més
que alguna cosa interessant. Per una banda el conèixer gent
amb una mateixa inquietud pel que fa a l’educació i per
l’altre el sentiment i la seguretat que amb ganes, esforç i
treball una altra escola és possible. Però perquè
això sigui així cal que ens posem a pensar què
podem fer ara per, entre tots, començar a fer realitat
aquest somni que vam emmarcar en el 2018. Dit d’una altra manera cal
començar a treballar avui per construir l’escola de demà.
Mentre escoltava les paraules d’en
Marià Cano sobre el perill de caure en el “cercle viciós”
de la queixa i la importància de posar-nos a treballar ja des
d’ara mateix, se m’acudia un un símil que crec que explica bé
la idea d’anar fent camí:
Quan decidim anar a caminar primer hem
de saber el lloc on volem anar, on volem arribar. Un cop decidit hem
de mirar de quina realitat partim i què necessitem i
seguidament ens hem de posar a caminar. És només quan
caminem que comencem a fer possible el somni d’arribar . Potser a
mig camí canviarem de direcció, potser anirem més
a poc a poc del que pensàvem, potser mai arribarem a fer
realitat tot el somni… Però només si caminem cada dia
podrem anar fent una mica realitat aquest somni i ens hi anirem
apropant.
En l’article “Horitzó 2018,
claus per a una dècada” en Marià Cano ens deixa
escrita aquesta perla:
“El repte de canviar l’escola és
gegantí, però la suma continuada dels esforços
del molts docents en el dia a dia a l’aula ens il·luminarà
el camí cap a la utopia possible.”
Podeu llegir les conclusions de la
trobada en aquest Wikiespai.