El
passat dimecres dia 6 de maig vaig anar com a aplicadora externa a
passar les proves de català, castellà i matemàtiques a un centre
que no és en el que treballo habitualment.
Realment
aquestes proves han portat força cua sobretot perquè, des del
Departament d’Ensenyament, els hi han donat una “oficialitat” i
una trascendència crec que fora mida.
Però
anem a pams:
Les
escoles ens vam assabentar del dia d’aplicació d’aquestes proves a
través de la premsa. I jo em pregunto…És normal que qui
desenvolupa una feina s’assebenti de qüestions internes relacionades
amb aquesta a través de la premsa? És normal assabentar-te a
l’octubre o novembre -quan ja tens tot el curs programat- que al
mes de maig es passaran unes proves tan… serioses?
El Departament no podia anunciar amb un any vista l’aplicació
d’aquestes proves? Etc.
Els
dies immediatament anteriors a les proves tothom anava de bòlit i
s’enviaven a les escoles, per part de les inspeccions educatives,
aplicatius i aclariments de darrera hora. Per una altra banda, els
alumnes estaven molt i molt nerviosos ja que tenien consciència que
allò que farien era molt important ja que havia sortit a la ràdio,
a la televisó i a la premsa escrita. En fi, han estat sotmesos una
pressió que no estic segura que valgués la pena de fer-los passar.
I
finalment va arribar l’esperat dia 6 de maig (talment semblava el dia
D, hora H 😉 ). Tot era un misteri. Ningú havia vist les proves ja
que l’ordre deia: “El paquet o paquets que continguin les proves
s’han de custodiar en lloc segur fins el dia 6 de maig, quan en
presencia de l’aplicador/a extern/a, abans de l’hora fixada per a la
realització de les proves, s’obriran i es comprovarà que el seu
contingut sigui correcte.”
Els
aplicadors externs anavem a l’escola corresponent amb una “Acta
d’aplicació de la prova” on haviem d’apuntar, després de
comprovar-ho, que el paquet estava degudament precintat i que el
contingut era correcte.
Crec
que davant de tanta formalitat a més d’un ens van tremolar
les mans quan, amb unes tisores,
ens disposàvem a obrir aquell secret tan ben guardat. Era
ben ve com si talléssim la cinta inaugural.
Encara
al mateix dia, i durant les proves, les direccions dels centres van
rebre algun e-mail amb instruccions de darreríssima hora.
Sobre
el comportament dels alumnes res a dir. Es van comportar i van saber
estar en tot moment al seu lloc i per la feina. Mostrant que les
coses són molt més senzilles que com els grans a vegades les volem
fer.
Davant
d’això jo em pregunto…cal tanta parafernàlia i una despesa tan
gran de diners:
-
per
dur a terme una avaluació de caràcter formatiu i orientador? -
Per
mesurar el grau d’assoliment de competències bàsiques de l’alumnat
en acabar l’educació primària? -
Per
facilitar informació als centres dels punts forts i febles en
l’adquisició de les competències bàsiques de l’alumnat? -
Per
afavorir la transició de l’educació primària a l’educació
secundària obligatòria? -
Per
disposar d’informació sobre el sistema educatiu català?
Algú
del departament ha pensat com farem entendre als pares que, per
exemple, un alumne pugui suspendre aquesta prova i en canvi aprovar
el curs?O
a l’inrevés.
Per
acabar…
Cal
o no fer una avaluació externa?
En
el cas què calgui a quin objectiu ha de respondre?
Com
s’hauria de de fer?
Cal
que els resultats dels alumnes siguin fets públics?
Calia
tanta precipitació per passar aquestes proves, no es podia esperar
un any i tenir-ho tot ben lligat?
Tan
de bo els resultats d’aquestes proves ens ajudin a reflexionar sobre
la pràctica educativa.