XERRADA SOBRE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

La setmana passada va venir a l’escola a explicar, als alumnes de 6è, la Guerra de Successió, l’historiador i professor Manfred Diez.

El vam convidar per dos motius, el primer perquè ja que vivim a Catalunya i que la festa nacional és l’11 de setembre, creiem important i necessari que els alumnes sàpiguen l’origen d’aquesta commemoració.

El segon motiu, i per a mi molt important, perquè confiem en els alumnes i en la seva capacitat per aprendre i comprendre.

A vegades se senten veus que diuen i sentencien que la tipologia de nens que tenim a les escoles com la nostra (nens amb risc social, immigrants de primera o segona generació…) no són capaços d’estar atents durant massa estona, o de seguir el fil conductor d’un argument llarg i fins a cert punt complicat.

Si bé és cert que hi ha moltes i diverses maneres d’aprendre (amb els llibres, fent recerca guiada a partir de webquest, treballant per projectes… ) també és cert que aprenem tot escoltant a aquelles persones que en saben més que nosaltres. I els nostres alumnes així ho van demostrar:

Durant tota la sessió, que va durar gairebé una hora i mitja, els alumnes van estar atents i participant en tot moment del que se’ls explicava. I l’endemà van demanar-me que aquest professor tornés un altre dia ja que els hi havia agradat molt i havien après molts i moltes coses.

Que en acabar la xerrada demanessin aprendre més i que veiessin que saber i transmetre el que un sap és bo, em va fer sentir orgullosa i satisfeta dels meus alumnes.

De tot el que va explicar em quedo amb una idea molt bonica i és l’estimació que va transmetre als nois i noies pel món, la idea que el món és molt bonic i que val la pena mirar-se’l per coneixe’l millor. Tan de bo sempre fossim capaços de transmetre aquesta visió tan positiva. Ells s’ho mereixen!

I també em quedo amb una manera de fer: el compartir el que un sap, el que a un li agrada. Quan ho compartim ens fem més grans!

Moltes gràcies Manfred per compartir aquesta lliçó d’història i de vida.

A continuació podeu escoltar l’excel·lent xerrada d’en Manfred i les intervencions dels alumnes.

També ho podeu escoltar clicant aquí

Posted in EDUCACIÓ | Comments Off on XERRADA SOBRE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

LA CARME BARBA COMPARTEIX AMB NOSALTRES…

Aquest matí, 26 de gener de 2009, la Carme Barba ha fet una xerrada a l’STAC de Ciutat Vella en el marc d’una sessió de treball sobre Wikis.

La conferència ha tingut dos moments:

En el primer, ha presentat una web on s’hi poden trobar molts recursos TIC, molt útils i molt variats.

En el segon, ha presentat les Webquest com una metodologia que fomenta l’aprenentatge compartit, el resultat del treball de la qual pot ser editat en una pàgina de l’Eduwiki.

La conferència ha estat molt interessant i enriquidora.

Moltes gràcies Carme per compartir amb nosaltres les teves descobertes i el teu saber!

En aquesta presentació podeu anar sentint la xerrada de la Carme mentre aneu mirant la presentació i els recursos web que en ella s’hi presenten.

Recerca d’informació. Carme BarbaView more presentations or upload your own. (tags: educació wikis)

Presentació Carme Barba WebquestView more presentations or upload your own. (tags: educaciÓ webquest)

Posted in EDUCACIÓ, TIC | Comments Off on LA CARME BARBA COMPARTEIX AMB NOSALTRES…

Es pot fer un programa d’humor a qualsevol preu?

Llegint el bloc de l’Anna Pérez i el d’en Ramon Barlam m’he trobat aquest vídeo del programa "Herois quotidians" i la crítica que en fan. Jo em sumo a aquesta crítica i afegeixo:

En principi riure’s de les coses o fins
i tot d’un mateix no està malament sino que és sa. Fer-ho et
desfixa, et torna més flexible, més generós amb els altres…i
ajuda a relativitzar i a treure ferro a allò que és objecte de la
broma.

Però no totes les maneres de riure’s
de les coses o d’un mateix són sanes. Hi ha maneres de riure que fan
mofa, ofenen i no ajuden a construir res millor.

Crec que això és el que passa amb
aquest petit vídeo. Ens podem riure de l’escola, dels instituts?…i
tant que si, però no al preu d’enriuret dels professors i/o dels
alumnes d’una manera esperpèntica, no al preu de mostrar mestres
“sense sentit comú”, o fer una paròdia dels alumnes com si
fossin tontets, o tots drogates…

Crec i tinc l’esperança que qui fa els
guions d’aquest país sigui capaç de fer programes d’humor
intel.ligent, no com aquest, d’ humor fàcil. I que TV3, la "nostra" televisó, faci programes de qualitat!

Posted in EDUCACIÓ | Comments Off on Es pot fer un programa d’humor a qualsevol preu?

PRÀCTICA REFLEXIVA

Com a formadora de cursos telemàtics del Departament d’Educació,
aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’assistir a un curs sobre Pràctica reflexiva que han impartit les professores Z.Carandell i O.Esteve.

La pràctica reflexiva es fonamenta en el coneixement compartit. Parteix del jo per anar al nosaltres per, finalment, retornar al jo (a un jo enriquit, transformat).

És en aquesta mateixa línia que trobo molt positiu i enriquidor el "Dossier d’aprenentatge" de l’alumne.

El Dossier d’aprenentatge parteix del punt inicial on es troba l’alumne per anar-lo fent créixer,
mentre l’acompanya i el fa conscient del seu procés d’aprenentatge.
Aprenentatge que fa sol i, a la vegada, acompanyat dels altres.

Posted in TUTORIA | Comments Off on PRÀCTICA REFLEXIVA

PICNIK: un programa per editar fotos

Aquest és un programa molt senzill que permet editar fotografies d’una manera molt intuïtiva, gens complicada i molt divertida.

Aquí us deixo dues imatges retocades amb aquest programa i la pàgina principal del programa amb l’enllaç.

Posted in EDUCACIÓ, TIC | Comments Off on PICNIK: un programa per editar fotos

WIKIXER, UN NOU PROJECTE TELEMÀTIC

Aquest curs la Xer (xarxa educativa del Raval) juntament amb el CRP de Ciutat Vella presentem una nova activitat telemàtica per a les escoles, llars d’infants i instituts del barri. Amb aquesta proposta volem potenciar l’aprenentatge significatiu dels alumnes i a la vegada fer que tots plegats participem en la creació d’una enciclopèdia virtual en català per a infants de 6 a 14 anys. Pretenem que sigui un treball fet entre molts i per a molts i que tots puguem aprendre moltes coses tan elaborant-la com consultant les seves entrades.

Posted in EDUCACIÓ, TIC | Comments Off on WIKIXER, UN NOU PROJECTE TELEMÀTIC

COM A MARE

Llegeixo en el bloc de l’Anna les
interessants reflexions que com a mestra fa sobre un article publicat
per “La Vanguàrdia” el 17 d’agost d’enguany. No explicaré
l’article ja que està molt ben sintetitzat en el post ja
citat. Però si que m’agradaria explicar la meva experiència
com a mare d’una nena que ara té 12 anys i que per tant
entraria dins el grup dels nens i joves que l’article anomena
generació multitasca.

La meva filla, com
molts dels nostres joves, xateja mentre escolta música i a la
vegada escriu en el seu metroflog. Sovint, davant la pantalla de l’ordinador, no sap massa què escriure, les seves idees
s’acaben de pressa: penja una foto i explica amb un pseudollenguatge
adolescent: Que ho dedica als seus amics i que els estima molt per
acabar dient: “i com que no sé què més dir,
dew”. Per ella les tres coses són importants
perquè formen part de la seva manera de relacionar-se amb els
seus iguals, de ser una més entre els seus amics.

Li he de
prohibir que ho faci o l’he d’orientar en com fer-ho?

La qüestió crec que no
radica en el fer o no fer moltes tasques a la vegada, sinó en
quines tasques es fan. Recordo que quan era petita se’m deia que no
podia fer els deures mentre mirava la televisió o escoltava la
ràdio, o quantes vegades no hem sentit allò de la
importància de treballar en una habitació lluny del
soroll?

Es pot xatejar,
escoltar música i buscar alguna cosa al youtube a la vegada?
Sí, evidentment, i no crec que a ningú li crei stress.
Ara bé, es pot escoltar música, xatejar i pensar i
escriure un text? Si es vol fer bé l’escrit,
evidentment, no. Per pensar i escriure alguna cosa amb un mínim
de sentit i correcció cal concentració i no ens podem
concentrar si tenim estímuls que ens distreuen de la tasca a
fer.

Per
altra banda, estic segura que la meva filla no escriuria tan sovint
en una llibreta, qui la llegiria i qui li respondria immediatament?. Escriure en el metroflog ho fa força
sovint, en canvi escriure cartes ho fa només de tant en tant,
per exemple a l’estiu quan escriu a alguna amiga perquè no té
l’ordinador, però el correu tradicional no té la
immediatesa del virtual. Té altres encants, però no el
de la immediatesa.

L’important és que els nostres
joves sàpiguen discernir quan poden fer diverses tasques a la
vegada i quan cal centrar-se en una de sola per tal de fer-la bé.

De manera que,
segons el meu parer, el que cal és que els pares “perdem”
una mica d’aquell temps nostre tan preuat- podem, per exemple,
aprofitar un moment del cap de setmana- per seure al costat dels
fills i indicar-los una mica el camí, mostrar-los diferents
possibilitats. Per exemple, si tenen un metroflog , per què no
seiem amb ells i pensem conjuntament temes sobre els quals escriure
com: explicar alguna cosa de les vacances i penjar una foto, explicar
o recomanar alguna pel·lícula que s’ha vist darrerament
al cinema o al vídeo, penjar alguna foto on s’hagi de
descobrir algun enigma i convidar
e
ls companys a trobar-lo…?

Si ens posem a pensar amb els nostres
fills segur que se’ls acudiran multitud de coses per escriure.

I si a més els hi demanem que ho
escriguin sense faltes, l’atenció augmentarà i per tant
segur que mentre fan aquesta activitat el seu grau d’atenció
serà més elevat i s’adonaran que per treballar bé
cal concentració i que en determinats moments no poden estar
xatejant o escoltant música.

No es tracta, doncs, que no puguin
xatejar o escoltar música o fer el que sigui: es tracta que
facin cada cosa quan toca, i que la facin bé.

Posted in EDUCACIÓ, TIC | Comments Off on COM A MARE

PER LA PLURALITAT i CONTRA TELECINCO

La cadena de televisió Telecinco s’ha adherit al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d’intel·lectuals a Madrid.

La
cadena comparteix les exigències d’aquest grup, entre els quals hi ha
Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el
parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà
sigui la llengua oficial de tot el territori i l’única ‘que pot ser-li
suposada’ als seus ciutadans.

Telecinco és la primera televisió
que s’adhereix a aquest manifest, a més, Telecinco ha dit, al
informatiu del migdia, que ‘posa a la disposició del col·lectiu que
porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a
aquest projecte’.

Si
ells s’adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que
consisteix en no mirar Telecinco. Això no és un boicot, sinó una vaga.

Junts/es podrem!
Telecinco mai més!

Per
a qui no ho sàpiga Telecinco és líder d’audiència a Catalunya; ells a
canvi d’això s’adhereixen a un manifest que pretén que el català (entre
altres llengües) sigui relegat i menyspreat.

PASSA-HO!

Posted in DIVERSOS | Comments Off on PER LA PLURALITAT i CONTRA TELECINCO