Ahir a la ràdio sentia les declaracions que feia la portaveu d’Ustec, un dels sindicats majoritaris d’ensenyament, demanant la retirada total del “Projecte de Bases per a la nova llei d’Educació” i ho feia com si tot el que en ella s’hi recull fos negatiu. Penso que no és exactament així.
Aquesta actitud tancada dels sindicats no ens ajuda gens ni mica als metres ni a l’educació en general, i més aviat dóna ales als mitjans de comunicació que, sense pensar en la responsabilitat que els dóna la seva força mediàtica, s’atreveixen a desprestigiar, en aquest cas el col·lectiu de mestres i la tasca docent, fent tertúlies on l’única veu que no se sent és la del mestre que cada dia fa la seva feina a les aules. I malparlen i desprestigien la feina dels altres perquè, tal com deia Chesterton, als mas-mèdia els interessa “l’Espectacle en benefici del públic". És igual si enfronten mestres i pares o si enganyen o diuen mitges veritats o mentides senceres, el que cal és tenir audiència, TOT per l’audiència.
Als mestres ningú ens pregunta, ni el govern- que sembla que fa les lleis des d’un despatx- , ni els sindicats -mestres alliberats que ja fa massa anys han deixat les aules i els alumnes-, ni els mitjans de comunicació -que estan més preocupats pels índex d’audiència que per informar de debò-.
En gran part la vaga i la manifestació era un dir PROU a tantes reformes innecessàries, a la inoperància d’uns governs que no arreglen el que cal, a la poca consideració que es té al col·lectiu de mestres (no se’ns pregunta com es pot millorar l’acollida dels alumnes nouvinguts, com es pot potenciar la seva adaptació al nostre país, no se’ns demana les necessitats reals que tenim als nostres centres… per contra cada dia se’ns exigeixen més responsabilitats -dur a terme l’educació viària, l’educació sexual, l’educació de la salut, en els valors…-) i es descarrega a les famílies d’aquesta part tant important de l’educació dels seus fills.
Pel que fa a aquestes Bases, crec que en elles s’hi recullen aspectes necessaris i positius: que es pugui avaluar la feina feta, que hi hagi autonomia de centres (no tots els alumnes parteixen de la mateixa realitat social, cultural, lingüística…i per això, per atendre realment les necessitats dels alumnes de cada centre i donar la resposta adequada cal tenir llibertat ) i que es pugui demanar un perfil de docent, però també crec que recull elements perillosos com el que, per exemple, una empresa pugui gestionar una escola (això que es diu Privatització).
També hi ha altres aspectes que no recull i que unes Bases que volen ser de tots si que haurien de recollir: què es farà amb els nens i joves nouvinguts (quina acollida se’ls donarà? se’ls repartirà entre totes les escoles d’una mateixa zona educativa? s’incrementaran les aules d’acollida en els centres que ho necessitin? es continuarà fomentant les "escoles gueto" que no permeten la integració plena d’aquests nens en la nostra societat?), quin serà el tant per cent del PIB que es destinarà a ensenyament, i també ha de tenir en consideració tots els agents socials que participen en l’educació dels nostres infants i joves (llars d’infants, esplais, casals…).
Evidentment davant d’aquesta situació els mestres hem de prendre la paraula i començar a dir les coses pel seu nom, sense por i sense renunciar a les nostres responsabilitats. Potser sortint al carrer els dissabtes juntament amb la resta de la ciuadania, escrivint als diaris… en definitiva fent-nos sentir!
Si cliqueu aquí podreu llegir el document que hem escrit el claustre de la meva escola i que hem enviat als sindicats.
