Em sembla un recurs molt interesant ja que com diu l’Oscar Barquín, aquest recurs ens permet incrustar vídeos de Picasa als blocs del cole de tal manera que al clicar a sobre no anem a cap lloc extern i així evitem que els nostres alumnes vegin vídeos no desitjats.
Al bloc de l’Oscar hi trobem un tutorial on ens explica com fer-ho. Gràcies Oscar!
Llegeixo, en el bloc d’en Ramon Barlam,
el seu post “Sóc un
mestre emprenyat”. M’ha agradat i, francament,comparteixo molt
tot el que diu però sobretot em quedo amb una proposta: Per
què entre tots no ens arremanguem i intentem posar l’educació
de moda?
Personalment no sé massa com es
pot posar de moda l’educació tot i que, si seguim les notícies
de la premsa en general, sembla que de moda ja ho està, oi?
Informes Pisa, Bofill, Nova llei d’educació, creació de
nous centres pilots per als nens nouvinguts, canvi en la manera
d’avaluar… Però és clar, aquesta no és la mena
de moda que volem. En totes aquestes notícies i novetats hi
falta una veu, la del mestre. La del professional que dia a dia es
“baralla” amb els alumnes, els educa, els anima, els ensenya…
Crec que només ens farem
respectar si comencem a explicar el que fem a l’aula i si el que fem
és de qualitat i ajuda els alumnes a aprendre, a fer-los
créixer,…en definitiva a fer-los persones i ciutadans
responsables.
Des d’aquest bloc m’agradaria aportar
una experiència, molt i molt modesta, feta amb els nens de
segon de primària de l’escola Drassanes, situada al barri del
Raval de Barcelona.
A la nostra escola tenim un 88%
d’immigració i d’entre els nens immigrants hi ha, cada any, un
número força elevat d’alumnes nouvinguts. Treballar en
un centre com aquest és molt estimulant i sovint et fa
replantejar “què” i “com” ensenyar.
Un dels pilars de l’aprenentatge és
la llengua (la llengua ajuda a comunicar-te amb els altres i ajuda a
estructurar el pensament). Així doncs i pensant en la
importància que té la llengua, amb una companya de
l’escola, l’Anna
Pérez, vam
elaborar una Webquest
on el producte final és gravar els contes treballats a la
ràdio i que quedin penjats a Internet. Fent aquest treball
els alumnes han millorat la velocitat lectora, la comprensió
d’un text, la
pronunciació dels sons diferencials del català, han
après nous contes, han ampliat el seu vocabulari i s’ho han
passat bé treballant, gravant i després escoltant-se al
bloc
de la ràdio
que tenim a l’escola.
A continuació podeu escoltar un
dels contes que hem treballat aquest any.
Fa temps que es parla d’educació
a la premsa escrita, a la ràdio, a la televisió, que
s’escriuen llibres parlant d’aquest tema, i que polítics i
sindicats se n’omplen la boca. Sembla que tothom és conscient
que l’educació és el que permet que les
societats avancin.
És tan important que fins i tot
la OCDE du a terme diverses avaluacions per tal de mesurar la
qualitat i equitat dels sistemes educatius de diferents països.
És l’anomenat informe Pisa.
I aquests darrers dies la Fundació
Jaume Bofill ha presentat un estudi L’estat de l’Educació a Catalunya. Anuari 2006-2007, on es posa de manifest el baix
nivell d’ensenyament que es dóna a Catalunya. Informe que
ratifica els resultats de l’informe Pisa. És per tant clar que
ens trobem davant una situació realment preocupant i que l’hem
de saber encarar amb ganes i decisió des de tots els àmbits
de la societat.
Davant d’aquest estat de coses, que
per altra banda no és nou, l’actual govern de la Generalitat,
igual que els governs anteriors, està preparant una nova Llei
d’Educació.
Tant de bo tots els partits polítics
i els sindicats, per una vegada, fossin capaços de deixar de
banda els interessos partidistes i consensuessin una llei que
permetés donar als nostres alumnes una educació de
qualitat i que vetllés per la llibertat d’esperit, per
l’obertura de mires dels nostres joves.
En aquesta mateixa línia fa
temps que es parla del Pacte Nacional per l’Educació i suposo
que si se’n parla és perquè es creu que l’educació
està per sobre de qualsevol interès. Però no sé si partits
polítics i sindicats seran capaços, tots junts,
d’aconseguir que l’educació sigui un dels béns més
preuats i que estigui, realment, per sobre de determinats interessos.
D’entrada, i referent a a la proposta
de Llei ja s’han sentit veus contràries amb arguments que
personalment crec erronis i molt corporativistes i fins i tot s’ha cridat a la societat catalana a manifestar-se en contra.
Deixeu-me que copiï
algun fragment d’aquesta crítica que fa un sindicat (en
concret, UGT. Butlletí nº 218, novembre 2007) però que comparteixen la majoria de sindicats.
“La proposta del Departament
implica la diversificació dels centres públics.
Cadascun tindria el seu perfil propi, concretat en una peculiar
versió del pla d’estudis i en una definició específica
de la plantilla de professors adequada per aplicar-lo. Cada centre
podria dibuixar els seus trets d’identitat o, dit d’una manera un xic
més irreverent, la seva especialització curricular.
Cada centre intentaria ajustar-se de la millor manera a la demanda
del seu entorn per tal de guanyar matriculació i situar-se com
a centre preferit per les famílies d’una determinada zona
d’escolarització. Així, dit de manera col·loquial,
tothom s’hauria de buscar la vida.
La diversificació dels centres
és el primer pas cap a la competitivitat entre ells….”
No faré cap comentari al
respecte només faré referència a un dels països
capdavanters en ensenyament, Finlàndia. L’ensenyament
d’aquest país és públic però cada centre
té autonomia per triar els seus professors, per definir el seu
projecte educatiu i fins i tot pot establir el seu propi currículum.
Encara una altra:
“Quant a la reducció dels
drets laborals, tampoc s’eviten els extrems. No només cada
centre podrà fixar els perfils propis d’una part
significativa de la plantilla docent en funció del seu
projecte propi: la idea de tenir un lloc de treball en un centre
educatiu públic també es posa en qüestió.
Els professors podran ser adscrits no a centres, sinó a zones
educatives. (…) El caràcter propi del professorat funcionari
fa nosa… Es preveuen nous perfils de professorat amb règim
laboral, no funcionari.”
D’aquest fragment comentaré
dues coses. La primera és de fa anys, quan jo encara no era
funcionària. Vaig sentir d’un funcionari que deia: “La
paraula funcionari ve de -fer funcionar-. I un funcionari és
el que fa que les coses funcionin bé.” Estic segura que no
tots els mestres podem estar a qualsevol escola, i que cada escola -o
equip directiu- ha de buscar aquell perfil de mestre que més
s’ajusti a les seves necessitats i característiques,
precisament perquè no hi ha dues escoles que siguin igual, i
perquè els alumnes no són igual a tot arreu.
La segona. La defensa corporativa dels
drets dels uns sovint és injusta amb els drets dels altres.
Per acabar, durant la carrera i després a les escoles ens fem farts de sentir i de dir que el centre de l’educació és l’alumne. Espero que interessos purament laborals, partidistes i no professionals, no ens facin oblidar aquest principi.
Si fa uns anys, navegant per Internet, hagués trobat una webquest segurament no hauria sabut per on començar.
Tasca, Procés, Avaluació… Com ho puc treballar amb els alumnes?, millorarà els seus coneixements?, els motivarà?, ajudarà a millorar la seva competència TIC?… Aquestes haurien estat les preguntes que m’haguessin passat pel cap. I francament, no sé si m’hagués atrevit a aplicar-ho a l’aula.
La realitat, però, ha estat ben diferent i he descobert les webquest gràcies a la coordinadora d’informàtica de la meva escola, l’Anna Pérez. Però això ja és tota una altra història.
Si a continuació mostro aquesta presentació és per mirar d’ajudar a aquells mestres que, davant d’una webquest, no saben com posar-s’hi.
És una proposta modesta que vol mostrar una manera de treballar una webquest.
A la seu del CRP de Ciutat Vella i durant dos dimecres consecutius (17 i 24 d’octubre), en el cicle “Actuacions sobre tutoria”, la psicopedagoga Carme Saumell Mir ha dut a terme una xerrada sobre una nova manera de fer tutoria. Aquesta conferència, a la que vaig assistir com a tutora de Cicle Inicial, proposa una orientació de l’acció tutorial en una línia semblant a la que ja va exposar, uns dies abans, el Dr. Miquel Martínez i que està linkada en el post titulat LA TUTORIA.
D’entrada m’agradaria remarcar la importància de trobar temps per dedicar-lo a la reflexió de la pròpia pràctica docent, i a la vegada l’enriquiment que comporta el poder-la compartir amb els companys de feina. En aquest sentit em semblen molt beneficioses totes aquelles iniciatives que fomentin la reflexió.
La Sra. Carme Saumell explica l’experiència tutorial que han dut a teme a una escola de Badia del Vallès i que han valorat com a molt positiva. Igual que ho va fer el Dr. Miquel Martínez, defensa la tutoria com un element molt important de la nostra feina i proposa una millor vinculació afectiva en l’acció tutorial. Apropar-se als infants, ens diu, possibilita coneixe’ls i gaudir-ne, i ens permet “canviar la mirada”.
Ara no explicaré la seva experiència ni la seva tesi, està tota enregistrada i linkada en aquest post. Si que m’agradaria explicar una impressió, la de saber que moltes de les coses que diu ja les havia pensat però la certesa que ara hi ha un plus afegit, el sentir-les des de la reflexió i la sistematització. Això ajuda a fer-te més conscient i a valorar més la pràctica educativa.
Per acabar, i lligat a aquesta reflexió escric un breu llistat sobre algunes de les certeses que convé pensar:
-La importància de compartir el dia a dia amb els companys d’escola.
-La importància d’estar pels alumne, de coneixe’ls, de mirar-los amb atenció (sense entrar a furgar en la seva vida privada. Tot recordant que nosaltres som només mestres i que hi ha tota una xarxa al voltant de la qual podem estirar per mirar de millorar les seves condicions, siguin les que siguin).
-La importància de creure en els alumnes i estirar-los cap amunt, de fer-los créixer en tots els sentits, en el personal i en el de l’estudi. D’això se’n diu: confiar en els alumnes.
-La importància de gaudir fent la feina.
-La importància que cada alumne es formi una autoimatge ajustada.
A continuació teniu la xerrada que s’ha editat i penjat gràcies al suport de ravalnet, en el podcasting de la XeR.
El passat 20 d’octubre, en el programa de Ràdio4, l’altra ràdio a l’escola, van presentar un programa fet pels alumnes i mestres del Ceip Sant Isidre de Capçanes.
És una petita joia que ens mostra una manera de treballar col·lectiva i d’implicar tota l’escola en un projecte comú, la ràdio escolar.
Els alumnes van treballar el “Projecte dels Dinosaures” a l’aula i, tot treballant se’ls va acudir inventar una història que ens porta al temps del Juràssic. En la gravació s’hi barreja una història inventada (per cert, un guió molt original i molt ben fet) amb tot el que els alumnes han après sobre els dinosaures.
A banda, i qui ha treballat fent ràdio a l’escola ho sap, hi ha tota una feina engrescadora però a la vegada feixuga de polir la lectura, l’entonació, l’atenció, buscar i quadrar els efectes sonors…amb la finalitat que tota la feina feta llueixi i sigui de qualitat.
A continuació podeu escoltar “Capçanes al Juràssic”, seguida de l’explicació que els propis nens fan de com han treballat el guió, els efectes especials i les músiques.
Fa uns dies l’Anna Pérez va participar en el programa de Ràdio4, L’altra ràdio a l’escola. Un programa que és fruit de la iniciativa conjunta entre Xtec-ràdio i Ràdio4. El seu comentari va girar entorn la paraula, la força de la paraula. Com a mestra em sembla interessant i important dotar-nos de temps per pensar i reflexionar sobre el què fem, perquè ho fem i com ho fem. Sovint el dia a dia fa que passin per davant les urgències i que deixem per més endavant la reflexió, la crítica i l’autocrítica. Del que va dir em quedo amb la importància que té ensenyar als nostres alumnes a utilitzar la paraula i possibilitar, des de l’escola, que els alumnes prenguin la paraula.
Podeu sentir el seu comentari clicant el play.
L’11 d’octubre a la seu del CRP de Ciutat Vella el Dr. Miquel Martínez Martín va fer una conferència, als equips directius de les escoles de Ciutat Vella, sobre la importància de la Tutoria.
Pensar, reflexionar i compartir la nostra pràctica docent és molt important per poder donar una bona educació als nostres alumnes.
De tot el que va dir em quedo amb 4 idees:
– La necessitat del treball en equip (treball col·laboratiu entre mestres)
-La importància d’acceptar la crítica i reflexionar sobre la pròpia pràctica (ser autocrítics amb la nostra feina, amb la tasca docent que realitzem dia a dia)
– La necessitat d’establir un bon clima afectiu i saludable entre el mestre i l’alumne per tal de contribuir a millorar l’aprenentge d’aquest darrer.
– La importància d’establir i marcar uns límits clars i unes pautes i normes estables en el temps.
A continuació hi ha linkada l’emissió en diferit de la conferència que la Caterina del CRP de Ciutat Vella va editar i que s’ha penjat gràcies al suport de ravalnet, en el podcasting de la XeR.
